Anoeta (Guipúscoa)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anoeta
Anoeta
Localització
Localització deAnoeta
Municipi de Guipúscoa
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Guipúscoa
Tolosaldea
Gentilici Anoetarra
Predom. ling. Basc
Superfície 4,14 km²
Població (2011[1])
  • Densitat
1.832 hab.
442,51 hab/km²
Coordenades 43° 4′ N, 2° 7′ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 43.067 Error de l'expressió: Operador * inesperat">43.067, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 43° 4′ N, 2° 7′ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 43.067 Error de l'expressió: Operador * inesperat">43.067, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Distàncies 22 km de Sant Sebastià
Formació
Fundació
 
1615
Organització
Nuclis
• Alcalde:

1
Periko Peñagarikano Labaca
(ANB)
Codi postal 20270
Web

Anoeta és un municipi de Guipúscoa, al País Basc, situat en la vall mitja del riu Oria, a 20 km del mar Cantàbric, a 24 km de Sant Sebastià i a 3 km de la capital comarcal, Tolosa. La població compta amb bones comunicacions (autovia N-1 i ferrocarril Irun - Madrid). La principal activitat econòmica és la industrial; existeixen modernes indústries de construccions metàl·liques, dedicades principalment a la maquinària del paper i els seus complements. Amb una jove piràmide d'edat donada la seva recent expansió urbanística, compta amb els principals serveis necessaris (educació, serveis mèdics, bancaris i comercials) i està al costat d'importants poblacions (solament a 3 km de Tolosa i a 9 km d'Andoain, amb centres comercials i administratius. El riu Oria la separa del veí municipi d'Irura. Els seus habitatges es troben dispersos, mancant d'un nucli destacat de població.

Taula de continguts

[modifica] Història

Sent una "Universitat" independent, el 1374 va decidir unir-se a Tolosa, per a posteriorment adquirir el Títol de Vila el 1615. En el nucli antic d'aquest municipi destaca l'Església de Sant Joan Baptista, del segle XVI, amb remodelacions en el XVII i XVIII. Compte també la localitat amb la Casa-Torre d'Ateaga, magnífic caseriu amb escut d'armes. Fins a sis membres dels ocupants d'aquest caseriu van servir en la Casa Real. El 1888 la Infanta Eulalia va passar una temporada de descans en aquesta casa; durant aquesta estada va rebre la visita de la Reina Maria Cristina.

[modifica] Llocs d'interès

Per a realitzar excursions muntanyenques és recomanable l'ascens al mont Uzturre. En les proximitats de la localitat existeix una creu de pedra llaurada on es duia als nens a aprendre a caminar.

[modifica] Festivitats

Les seves festes patronals se celebren el dia del Corpus Christi, també se celebren les de Sant Joan, el 24 de juny.

[modifica] Eleccions municipals 2007

Cinc partits van presentar llista en el municipi en les passades eleccions municipals; EAJ-PNB, EAE-ANV, PP, PSE-EE i EB-ARALAR. Els resultats van ser els següents:

  • Eusko Abertzale Ekintza - Acció Nacionalista Basca : 606 vots (7 escons)
  • Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc : 237 vots (2 escons)
  • Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra : 42 vots (0 escons)
  • Partit Popular : 33 vots (0 escons)
  • Ezker Batua - Aralar : 30 vots (0 escons)

Aquestes dades van donar com vencedor a l'actual alcalde del municipi Periko Peñagarikano Labaca, per part d'EAE-ANV, a l'assolir majoria absoluta, aconseguint 7 de les 9 regidories possibles. Les altres dues regidories les va aconseguir EAJ-PNB, mentre que PSE-EE, PP i EB-ARALAR, no van obtenir cap representació en el municipi.

[modifica] Personatges il·lustres

[modifica] Referències

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües