Antoine Taudou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoine Taudou

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Antoine Antonin Barthélemy Taudou Modifica el valor a Wikidata
24 agost 1846 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juliol 1925 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Saint-Germain-en-Laye (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, pedagog musical, violinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCharles Koechlin i Émile Vuillermoz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 3ce2440e-490d-48c8-a2af-ca2a969a0b15 Lieder.net: 26564 IMSLP: Category:Taudou,_Antoine Modifica el valor a Wikidata

Antoine Taudou[1] (Perpinyà, 24 d'agost del 1846 - Saint-Germain-en-Laye, 6 de juliol[2] del 1925) va ser un músic, pedagog, violinista i compositor rossellonès.

Biografia[modifica]

[3]
Era fill[4] de Simon Taudou, professor, i de Marguerite Rieu. Mostrant ja unes grans qualitats musicals[5] a l'adolescència, el Consell General el becà perquè es pogués traslladar a París i es matriculés al prestigiós i exigent conservatori de la ciutat. Hi estudià solfeig amb Napoléon Alkan, harmonia amb Augustin Savard, violí amb Lambert Massart, dos anys de composició amb Napoléon Reber[5] i hi guanyà la medalla de solfeig (1863) i els primers premis de violí (1866), harmonia (1867) i contrapunt (1868). El 1869 obtingué el prestigiós Prix de Rome[6] amb la cantata Francesca da Rimini, però la guerra francoprussiana i la posterior capitulació de París el 1870 estroncaren l'estada de Taudou a la capital romana (el benefici del "Prix" era una beca per a la "Villa Médicis"), i s'estimà més renunciar[7] a seguir-hi. A París es guanyà la vida fent de violionista a diversos conjunts, i especialment a l'orquestra del "théâtre de la Porte-Saint-Martin". Entre el 1872 i el 1889 tocà a l'orquestra de "Concerts du Conservatoire"[8] d'on n'era considerat "un dels millors violinistes"[9] i durant els anys 1873-1880 també participà en la "Société de quatuors de MM. Taudou, Desjardins, Lefort, Rabaud"[10] que feia cicles d'actuacions a París.

A l'1 de febrer del 1883[4] fou nomenat professor d'harmonia al Conservatori de la capital francesa, i romangué ensenyant la matèria durant una trentena d'anys fins a jubilar-s'hi[11] a l'esclat de la Gran Guerra. Tingué per alumnes futurs grans músics com Charles Koechlin, Jacques de la Presle, Aymé Kunc, Louis de Serres, Joseph Boulnois, Ermend-Bonnal, Paul Ladmirault, Henri Rabaud, Charles Tournemire, Émile Vuillermoz, Désiré-Emile Inghelbrecht, Gabriel Dupont o Francisco Braga i, en una esfera més local, el vallespirenc Jacques de Noëll. Erik Satie, amb disset anys, en fou alumne oient entre 1883 i 1884, i sembla que el motivà prou[12] perquè poc després fes la seva primera composició, un Allegro per a piano.

Com a compositor, va fer cançons -algunes amb lletra de Pere Talrich, un rossellonès establert a París com ell mateix-, l'òpera Révérend i diverses peces simfòniques i de música de cambra. També va ser autor de la il·lustració musical de l'obra de teatre Le Luthier de Crémone, de François Coppée, estrenada el 23 de maig del 1876 a la "Comédie-Française", amb un "Preludi" per a violí sol. El 1904[13] hom li encarregà la peça obligada de lluïment del concurs de fagot del Conservatori, que inexpressivament titulà Morceau de concours. Al conservatori de París tingué molts alumnes, i entre ells a Jacques de La Presle (1888-1969).

Al 1869 es donà d'alta a la "Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales"[14] i encara n'era soci als anys 1878 i 1895. Va ser distingit amb el nomenament d'Oficial de l'acadèmia el 1885[15] i el de cavaller de la Legió d'Honor[4] al 5 de juny del 1903. Charles Koechlin, rememorant quan Taudou l'acceptà com a alumne convidat, el qualificà molt favorablement:

« Taudou was an excellent musician, of very good taste »
— Charles Koechlin[16]

Obres[modifica]

(selecció)

  • Albada Catalana! (1881), lletra de Pere Talrich «Enllaç».
  • Au Valespir: chant pyrénéen (1880), per a cant i piano amb lletra de Pere Talrich (Paris: C. Egrot, 1879) «Enllaç».[Enllaç no actiu]«Enllaç».
  • Bouquet d'automne, cançó amb lletra d'Edmond Sivieude (Béziers: J. Robert, 1902) «Enllaç».
  • Cantate pour l'inauguration de la statue de Francois Arago, à Perpignan (1879), amb lletra d'Aimé Camp[5][17]
  • Cavatine et intermezzo (1881), per a instruments de corda «Enllaç».
  • Chant d'automne (1873), per a orquestra «Enllaç».
  • Chant des Montagnes, per a orquestra
  • Concerto (1878), per a violí i orquestra[18]
  • Discrétion[19]
  • Françoise de Rimini (1869), cantata amb la qual va guanyar el Prix de Rome
  • Marche-Ballet, per a orquestra
  • Marche Nocturne (1873), per a orquestra «Enllaç».
  • Prelude du Luthier de Crémone (1876), per a violí sol o acompanyat de piano[20]
  • Le Printemps (1873), cançó amb lletra d'Edouard Fournier «Enllaç».
  • Puisqu'ici bas toute âme, melodia sobre una poesia de Victor Hugo (Paris: Durand, Schoenewerk et Cie., 1871)[21] Partitura
  • Quatuor pour instruments à archet, per a quartet de corda
  • Seule (1873), per a piano i veu, amb lletra de Théophile Gautier[22]
  • Le révérend (1883), òpera còmica en un acte amb llibret de Georges Ohnet[23]«Enllaç».
  • Reviens, melodia sobre una poesia d'Edmond Roche (Paris: Durand, Schoenewerk et Cie., 1871)[24] Partitura
  • La Rose captive! (Paris: Durand et Schoenewerk, 1873) «Enllaç».
  • Trio pour flûte, alto et violoncelle, editat (Paris: Richault, 1876)[25]
  • Trio pour piano et archets, per a piano, violí i violoncel[18]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ Antoine Antonin Barthélemy de noms de fonts
  2. ↑ O potser el 4 de juliol: "M. Antonin Taudou, grand prix de Rome, professeur honoraire d'harmonie au Conservatoire, est décédé le 4 juillet, à Saint-Germain-en-Laye, dans sa 79è année" ( «Nécrologie». Le Menestrel : Musique et Theatres, p.312 [Consulta: 1r setembre 2013].)
  3. ↑ Harvard de la Montagne, Denis. «Biografies de guanyadors dels "Prix de Rome"» (en francès). [Consulta: 1r setembre 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Expedient d'Antoine Taudou a la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r setembre 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Antoine Taudou, al Music Dictionary, featuring The Grove Dictionary of Music & Musicians» (en anglès). [Consulta: 1r setembre 2013].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ Viscuda ressenya de l'acte: Blavet, Émile «Le Prix de Rome» (en francès). Le Menestrel, p. 252-253 [Consulta: 1r setembre 2013].
  7. ↑ «Le Ménestrel (Paris. 1833)».
  8. ↑ «Antoine Taudou, a la llista de membres de la Société». Arxivat de l'original el 2013-09-13. [Consulta: 1r setembre 2013].
  9. ↑ A Dictionary of Music and Musicians (Wikisource)
  10. ↑
    « Très brillant et très interessant la deuxième séance de musique de chambre de la Société Taudou, Desjardins, Lefort et Rabaud, donnée le vendredi soir, 11 mars, salle Pleyel (...) La pianiste, c'était l'eminent virtuose et professeur au conservatoire, Mme Massart, la contrebasse était tenne par M. de Bailly [i el violí, per Antoine Taudou] »
    — «Ressenya a Le Ménestrel (Paris. 1881)».
  11. ↑ «Avis [de substitució per jubilació]». Journal Officiel de la République Française, 255, 20-09-1913, p. 8366 [Consulta: 1r setembre 2013].
  12. ↑ Davis, Mary E. Erik Satie. Londres: Reaktion Books, 2007. ISBN 9781861893215. 
  13. ↑ Grymes, James A. «Dispelling the Myths [conté la Table: Paris conservatoire concours bassoon solos 1898-1913]» (en anglès). Idris Journal, 26, 2003, p. 119. Arxivat de l'original el 2015-09-22 [Consulta: 1r setembre 2013]. Arxivat 2015-09-22 a Wayback Machine.
  14. ↑ «Taudou, al Bulletin de la SASL». [Consulta: 1r setembre 2013].
  15. ↑ «Comentari a le Menestrel [1885]». [Consulta: 1r setembre 2013].
  16. ↑ «Music from Enchanted Gardens».
  17. ↑ «Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales».
  18. ↑ 18,0 18,1 «Antoine Taudou | Musicalics».
  19. ↑ «BnF catalogue général - Notice de collection ou de série».
  20. ↑ «Prélude du luthier de Crémone : pour violon seul ou avec accompt. de piano (Book, 1888) [WorldCat.org]».
  21. ↑ «Puisqu'ici-bas toute âme-- (Musical score, 1871) [WorldCat.org]».
  22. ↑ «Antoine Taudou (The Lied, Art Song, and Choral Texts Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)». Arxivat de l'original el 2015-04-19. [Consulta: 3 setembre 2013].
  23. ↑ «Ohnet | Musicalics».
  24. ↑ «Reviens! (Musical score, 1871) [WorldCat.org]».
  25. ↑ «Trio pour flûte, alto et violoncelle (Musical score, 1877) [WorldCat.org]».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoine_Taudou&oldid=31080742»