Antoni Pladevall i Arumí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoni Pladevall i Arumí
Biografia
Naixement31 juliol 1961 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Taradell (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia clàssica, prosa, poesia, crítica literària i historiografia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
Premis

Antoni Pladevall i Arumí (Taradell, 31 de juliol de 1961)[1] és un escriptor i professor català.

Biografia[modifica]

Doctor en filologia clàssica i professor de llatí i grec, es va presentar com a escriptor amb el poemari «Les noies de l'hoste» inclòs en el llibre col·lectiu 6 poetes 83. Escriu en diferents publicacions periòdiques, entre les quals destaca Ausa, el butlletí del Patronat d'Estudis Osonencs, de la qual fou director entre 1990 i 1994.

Com a escriptor ha publicat l'assaig La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa (2000), el dietari La mentida original (2000), les proses breus Quadern de Can Garbells (2002) i les novel·les La lliça bruta (2001) i Massey Ferguson 35 (2003). Ara bé, l'èxit de crítica i públic li va arribar amb la novel·la Terres de lloguer, Premi Pin i Soler de narrativa 2005. També ha guanyat el premi Joaquim Amat-Piniella (2007) amb Terres de Lloguer, el premi Carlemany de novel·la (2008) amb La papallona negra i el Premi Prudenci Bertrana (2014) amb El dia que vaig fer vuit anys.[2] L'any 2020 publicà la seva darrera novel·la, titulada La clau anglesa.

Notes[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Jordi Coca i Villalonga
La noia del ball
Premi Carlemany per al foment de la lectura
2008
Succeït per:
Julià de Jòdar i Muñoz
La pastoral catalana
Precedit per:
David Cirici i Alomar
I el món gira
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
2014
Succeït per:
Albert Villaró i Boix
La bíblia andorrana