Art bizantí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El més conegut dels mosaics bizantins supervivents de l'Església de Santa Sofia de Constantinoble - la imatge de Crist Pantocràtor a les parets de la galeria sud superior. Crist està flanquejat per la Mare de Déu i Joan Baptista. Els mosaics es realitzaren en el segle XII.

Art bizantí és com es denomina a l'art produït a l'Imperi Romà d'Orient o també conegut com l'Imperi Bizantí entre el 476 fins a la Caiguda de Constantinoble en 1453 a mans dels turcs que posaria fi a 1000 anys d'existència. Aquell imperi va tenir com a centre la ciutat de Constantinoble, abans coneguda com a Bizanci i actualment Istanbul.

Inspirat en els models clàssics del món pesímistic, l'art paleocristià i en tradicions artístiques orientals provinents de Pèrsia, aquest estil suposà una fusió entre Orient i Occident i va exercir una poderosa influència sobre l'art contemporani occidental. La seva petjada es visible en l'art de zones tan llunyanes com ara Rússia i als Balcans. L'art bizantí està molt vinculat al poder polític i a la religió, de fet, aquest art és profundament espiritual l'objectiu del qual és transmetre la fe religiosa i consolidar el poder d'un emperador divinitzat.

L'arquitectura bizantina es va caracteritzar per l'ús de l'art de mig punt (de forma semicircular), la planta de creu grega (amb braços de la mateixa longitud) o planta basilical (planta rectangular amb una o més naus), per l'ús de la cúpula (coberta de forma semiesfèrica), així com pel luxe en la decoració dels interiors.

Les principals construccions van ser els palaus i les coves, entre les quals destaquen la de Santa Sofia, a Constantinoble, i la de Sant Marc, a Venècia.

Els murs i les cúpules es van recobrir amb mosaics, que constitueixen la màxima expressió de l'art bizantí. Els artistes, en el seu desig de ressaltar l'espiritualitat dels persontages, els representaven de manera idealitzada sobre un fons de color daurat, tant en els mosaics com en les icones, pintures menudes sobre fusta. Les figures són rígides, apareixen disposdes de front i no s'hi observava profunditat ni volum.

Des de començaments del segle XI es va creant un llenguatge formal artístic propi i diferenciat del que es manté en l'Imperi Oriental. Més tard, en l'època de Justinià I (527-565) s'inicia la primera etapa específicament bizantina: és la Primera Edat d'Or que comprèn els segles VI i VII, és l'etapa de formació de l'art bizantí en els seus aspectes formals bàsics.

Després del període de la lluita dels iconoclastes, encara que pobre en monuments, comença, entorn de l'any 850, l'art bizantí mig o Segona Edat d'Or que perdura fins a l'any 1204, quan Constantinoble és conquistada pels croats; en aquesta època essencialment es consoliden els aspectes formals i espirituals de l'art bizantí; és la veritable etapa creadora i definidora de l'estètica bizantina.

Després del domini llatí, amb la dinastia dels Paleòleg, es dóna pas a la Tercera Edat d'Or que se centra en el segle XIV i que finalitza amb la presa de Constantinoble en l'any 1453. Després, l'art bizantí influeix poderosament en els països eslaus, Rússia i sud-est d'Europa, transmetent-se fins als nostres dies a través de la muntanya anomenada Athos.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art bizantí