Artafernes (general)
![]() ![]() | |||||
Nom original | (el) Ἀρταφέρνης ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | segle VI aC ![]() Lídia ![]() | ||||
Mort | segle V aC ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | cap militar ![]() | ||||
Carrera militar | |||||
Lleialtat | Imperi Aquemènida ![]() | ||||
Conflicte | Batalla de Marató ![]() | ||||
Família | |||||
Família | Dinastia Aquemènida ![]() | ||||
Pare | Artafernes ![]() |
Artafernes (en grec antic Ἀρταφρένης) era un general persa fill d'Artafernes de Lídia.
Era nebot de Darios I el Gran que el va nomenar comandant de l'exèrcit persa després de la revolta jònica, juntament amb Datis que comandava la flota. Artafernes era superior en rang a Datis però aquest tenia de fet el comandament de totes les forces per les seves millors capacitats militars. L'exèrcit es va concentrar a Cilícia i va embarcar en 600 vaixells. Aquesta flota va navegar cap a Samos i després es va dirigir cap a les Cíclades. Van ocupar Naxos i la van cremar, i van seguir Calcis i Erètria a Eubea.
Després, l'exèrcit persa va desembarcar a Marató on els perses en van sortir derrotats a la Batalla de Marató l'any 490 aC, que va fer tornar a Pèrsia a Datis i a Artafernes. Durant la invasió de Xerxes I de Pèrsia, Artafernes va dirigir els contingents de Lídia i Mísia i probablement era sàtrapa de Lídia. En parla sobretot Heròdot.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ Heròdot. Històries, VI, 94-116; VII, 10,2
- ↑ Smith, William (ed.). «Artaphernes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 31 maig 2021].