Avinguda del Portal de l'Àngel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:29, 15 juny 2016 amb l'última edició de Canaan (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de vial urbà
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata

Noms
Puerta del Ángel; Pl. Santa Ana (s'hi uneix); Fivaller, abans de 1865; i Porta dels Orbs
Situació
MunicipiBarcelona
Districte(s)Ciutat Vella de Barcelona
IniciPlaça de Catalunya
Ficarrer de la Portaferissa
Map
Traçat de la via

L'Avinguda del Portal de l'Àngel, coneguda simplement com a Portal de l'Àngel,[1] és un carrer de vianants al barri Gòtic de Barcelona. L'avinguda va de la Plaça de Catalunya i acaba fins al carrer de Cucurulla que en continua el traçat fins a enllaçar amb el carrer de la Portaferrissa. Comprèn l'antic portal de l'Àngel i la plaça de Santa Anna. Actualment és un dels principals carrers comercials de la ciutat i hi ha un gran nombre de botigues i edificis pertanyents a multinacionals i grans corporacions. El seu nom deriva de quan s'hi obria un dels portals de la ciutat la muralla de Barcelona. Ha tingut diferents noms: Puerta del Ángel; Pl. Santa Ana (s'hi uneix); Fivaller, abans de 1865;[2] i Porta dels Orbs a l'època medieval.[3]

Història

Àngel Custodi amb espasa i corona. Obra de 1466, destruïda el 1936, durant la guerra civil espanyola. Va estar instal·lada al Portal de l'Àngel fins al 1859.

A l'alta edat mitjana aquesta zona quedava fora de la muralla romana i comtal, i per aquest lloc baixava una riera, que després torçava per passar per davant de l'església del Pi i desembocava en el Cagalell o Merdançar [1] (una riera que passava per les Rambles i que era anomenada així perquè a ella anaven a parar totes les aigües residuals i pestilents), i hi passava un dels camins que sortien de la ciutat des del portal del Bisbe.[1] Cap al segle X, quan es van anar formant ravals - les viles noves - fora de les muralles, es va començar a edificar al voltant del camí,[1] en el que s'ha denominat Vilanova dels Arcs i en edificar-se la muralla del segle XIII s'hi va obrir aquí un portal que es va anomenar "dels Orbs" perquè s'hi reunien els cecs,[1][3] i tota mena de pobres i esguerrats, que vivien en barraques no gaire lluny.[4]

Diuen que quan sant Vicenç Ferrer visità Barcelona l'any 1419, un àngel se li aparegué en aquest lloc, i li manifestà que era allí per vetllar per la ciutat, i d'aquest fet ve el nom actual.[1] Aquest nom seria oficialitzat el 30 de gener de 1466 per iniciativa de Pere IV de Catalunya en agraïment pel fi d'una epidèmia de pesta a la ciutat. Uns mesos més tard, el novembre de 1466 quan Pere ja havia mort, s'hi va instal·lar una imatge de l'àngel custodi encarregada pel rei.[5] Aquesta escultura, situada en una capella a la muralla, hi va ser fins que el 1859 es van enderrocar les muralles i la imatge va anar a la porta de l'església de Santa Anna, primer, i posteriorment a l'església de l'Àngel Custodi d'Hostafrancs (aleshores nova), fins que va ser destruïda a la guerra civil en els arrauxaments anticlericals produïts a Catalunya.[6][3]

L'Àngel actual

Durant molt de temps, quan hi havia l'àngel, el 2 d'octubre s'hi celebrava una festa en el seu honor, i s'hi menjaven magranes, que es deia que protegien contra les malalties infeccioses.[1]

Actualment hi torna a haver al Portal de l'Àngel la imatge d'un àngel, situada en una fornícula de l'edifici del Banc d'Espanya. Aquesta imatge fou realitzada el 1957 per Àngel Ferrant (Madrid, 1891 - 1961), a partir d'una proposta d'Eugeni d'Ors.[6]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Espinàs, 1974, p. 253-264.
  2. «Fitxa del carrer». Nomenclator oficial. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 2 maig 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 Llompart, 1988, p. 252.
  4. Cirici i Pellicer, 1971, p. 168.
  5. Verrié i Ainaud de Lasarte, 1942, p. 23.
  6. 6,0 6,1 Fitxa d'Art Públic de l'Ajuntament de Barcelona

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avinguda del Portal de l'Àngel