Barbosalita
 Barbosalita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe2+Fe3+ 2(PO₄)₂(OH)₂ |
| Epònim | Aluízio Licínio de Miranda Barbosa |
| Localitat tipus | mina Sapucaia (Proberil mine), Sapucaia do Norte, Galiléia, Vall de Doce, Minas Gerais, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.08 |
| Dana | 41.10.1.4 |
| Heys | 19.13.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,31Å; b = 7,48Å; c = 7,52Å; β = 120,15° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | negre a blau-verd fosc, verd, blau-verd, negre verdós, negre |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, resinosa, cerosa, grassa, mat |
| Color de la ratlla | blau fosc a verd fosc |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 3,60 a 3,62 g/cm³ (mesurada); 3,72 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,760 a 1,780 nβ = 1,770 a 1,810 nγ = 1,835 a 1,840 |
| Birefringència | δ = 0,075 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 64° a 70° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1955 |
| Símbol | Bsa |
| Referències | [1] |
La barbosalita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la lazulita. Rep el seu nom en honor del geòleg brasiler Aluízio Licínio de Miranda Barbosa (1916-2013), professor emèrit de geologia de l'Escola de Mines d'Ouro Preto, a Minas Gerais, Brasil.
Característiques[modifica]
La barbosalita és un fosfat de fórmula química Fe2+Fe3+
2(PO₄)₂(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la barbosalita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Sapucaia, a Sapucaia do Norte, Galiléia (Minas Gerais, Brasil). Ha estat descrita en altres localitats de tots els continents excepte a l'Àntàrtida, sent els seus jaciments escassos.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbosalita |
- ↑ «Barbosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r octubre 2017].