Latzulita
 Latzulita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | MgAl₂(PO₄)₂(OH)₂ |
| Epònim | cel |
| Localitat tipus | Freßnitzgraben, Krieglach, Fischbacher Alpen, Styria, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.08 |
| Dana | 41.10.1.1 |
| Heys | 19.14.29 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | tabular, cristalls bipiramidals aguts; granular, massiva |
| Estructura cristal·lina | a = 7.144(1) Å, b = 7.278(1) Å, c = 7.228(1) Å; β = 120.5(1)°; Z = 2 |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica (2/m) |
| Color | blau, blau cel, verd blavós, blanc blavós |
| Macles | comunes diverses lleis de macles. Comunes en {100}; lamel·lars o polisintètiques a vegades, amb plans de composició {001} o {100} i normalment amb angle reentrant; rares en {223}. També s'han descrit macles en {210} i {021}. |
| Exfoliació | pobre a bona en {110}, indistinta en {101} |
| Fractura | irregular, desigual, desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 - 6,0 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida, opaca |
| Gravetat específica | 3,122 – 3,240 |
| Densitat | 3,122 a 3,24 g/cm³ (mesurada); 3,144 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.604 - 1.626 nβ = 1.626 - 1.654 nγ = 1.637 - 1.663 |
| Birefringència | δ = 0,033 a 0,037 |
| Pleocroisme | fort: X = sense color, Y = blau, Z = blau fosc |
| Angle 2V | mesurat: 61° to 70°, calculat: 58° to 64° |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Fluorescència | no fluorescent sota llum ultraviolada |
| Fusibilitat | infusible |
| Solubilitat | insoluble |
| Impureses comunes | Fe, Mn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1795 |
| Símbol | Lzl |
| Referències | [1][2] |
La latzulita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1795 a Freßnitzgraben (Estíria, Àustria), en un jaciment on també s'hi troba wagnerita. El nom li va posar Marten H. Klaproth, de l'àrab azraqun (blau) i del grec lithos (pedra). Pertany i dona nom al grup lazulita de minerals.[3]
Característiques[modifica]
La lazulita és un hidroxi-fosfat d'alumini, ferro i magnesi. Els seus cristalls són de color blau intens, característica per la qual se li va posar nom. És un mineral fàcil de reconèixer per l'hàbit dels cristalls, clarament bipiramidals. No s'ha de confondre amb el mineral latzurita, un silicat, ni amb l'atzurita, un carbonat, amb els quals només coincideixen etimològicament, ja que els tres tenen color blau. La lazulita és l'anàleg amb magnesi de l'scorzalita. Sinònims poc usats d'aquest mineral són: berkeyita, gersbyita, mollita, tetragophosphita i voraulita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la latzulita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació[modifica]
Apareix en roques metamòrfiques de tipus quarsita, on pot aparèixer associada a altres minerals com sil·limanita, quars, pirofil·lita, moscovita, cianita, minerals del grup dels granats, dumortierita o corindó. També s'hi pot trobar en roques ígnies: en les vores de complexos de granit i pegmatites, així com en filons de quars on apareix associada a altres minerals com rútil i andalusita. Degut a la seva duresa és també comú trobar-la en dipòsits al·luvials. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà).[4]
Varietats[modifica]
Es coneix una varietat anomenada calciolazulita, que com el seu nom indica es tracta d'una lazulita amb contingut de calci. També és probable que es tracti de lazulita amb impureses d'aquest element.[5]
Grup latzulita[modifica]
El grup latzulita està format per cinc espècies minerals.[3]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Barbosalita | Fe2+Fe3+₂(PO₄)₂(OH)₂ |
| Hentschelita | CuFe3+₂(PO₄)₂(OH)₂ |
| Latzulita | MgAl₂(PO₄)₂(OH)₂ |
| Scorzalita | Fe2+Al₂(PO₄)₂(OH)₂ |
| Wilhelmkleinita | ZnFe3+₂(AsO₄)₂(OH)₂ |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Latzulita |
- ↑ «Lazulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ «Lazulite Mineral Data» (en anglès). Webmineral.
- ↑ 3,0 3,1 «Lazulite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Calcium-lazulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].