Averievita
 Averievita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₆(VO₄)₂O₂Cl₂ |
| Epònim | Valerii V. Averiev (en)   |
| Localitat tipus | Great Fissure eruption (en) |
| Classificació | |
| Categoria | vanadats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.85 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.85 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.07 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls pseudohexagonals de fins a 0,3 mm. |
| Estructura cristal·lina | a= 6.375(1), c= 8.399(1) |
| Color | negre |
| Exfoliació | bona on {1010} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | resinosa |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | calculada 3,54; mesurada 4,01 |
| Propietats òptiques | uniaxial |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1995-027 |
| Símbol | Avv |
| Referències | [1][2] |
L'averievita és un mineral de la classe dels vanadats. Rep el seu nom del vulcanòleg rus Valerii Viktorovich Averiev (1929-1968).
Característiques[modifica]
L'averievita és un vanadat amb fórmula Cu₆(VO₄)₂O₂Cl₂. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant cristalls pseudohexagonals de fins a 0,3 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 i la seva exfoliació és bona on {1010}.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'averievita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments[modifica]
L'averievita va ser descoberta a la fumarola Iadovítaia, al volcà Tolbàtxik (Kamtxatka, (Rússia), literalment "la fumarola verinosa". Aquest lloc té el rècord mundial en nombre d'espècies noves de minerals per metre quadrat, havent-se trobat en aquesta fumarola fins a 15 nous minerals en tan sols 2 metres quadrats.[3] Sol trobar-se associada a altres minerals com: piypita, alumoklyuchevskita, fedotovita, alarsita, nabokoïta, tenorita, lammerita i langbeinita.
Referències[modifica]
- ↑ «Averievite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ «Averievite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ «Yadovitaya fumarole, Second scoria cone, Northern Breakthrough (North Breach), Great Fissure eruption (Main Fracture), Tolbachik volcano, Kamchatka Oblast', Far-Eastern Region, Russia» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 setembre 2015].