Batalla de Sil·leu
| Expansió musulmana | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Sil·leu Batalla de Sil·leu | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 678 | ||
| Coordenades | 36° 59′ 33″ N, 30° 59′ 23″ E / 36.9925°N,30.989722°E | ||
| Resultat | Victòria romana d'Orient | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Conflictes inicials | |
Conquesta d'Anatòlia i setges de Constantinoble | |
Campanyes romanes (780 - 1180) | |
Conflictes fronterers | |
Càmaca - Anatòlia (782) - Copidnàdon - Crasos - Anatòlia (806) - Dazimó - Amòrion - Mauropòtamos - Faruriyyah - Lalacàon - Batis Ríax |
La batalla naval de Sil·leu va tenir lloc a 678 i es va lliurar entre els àrabs omeies i l'Imperi Romà d'Orient, en coordinació amb una sèrie de batalles per terra en Anatòlia i Síria.
Antecedents[modifica]
La flota àrab havia fustigat contínuament l'armada romana d'Orient durant cinc anys, a partir de 672, voltant la capital a 674 i tractant d'assaltar cada estiu durant els tres anys següents. En 677 es van llançar incursions al llarg de la costa d'Anatòlia, al Mar de Màrmara, i van assetjar Constantinoble. Al mateix temps, un exèrcit irrompé a Anatòlia. Simultàniament, els eslaus estaven atacant Tessalònica per terra, de manera que l'exèrcit romà d'Orient es dispersava en dos fronts.
Batalla[modifica]
Per derrotar la flota omeia i forçar els àrabs a aixecar el setge, l'emperador Constantí IV va enviar a la seva flota contra els àrabs, amb els quals va combatre a la costa de Pamfília. Derrotats gràcies al foc grec, els supervivents van ser atrapats per una tempesta que els va enfonsar. Mentrestant, l'exèrcit romà d'Orient va perseguir els àrabs fins a Síria i els va derrotar.[1]
Conseqüències[modifica]
La derrota naval i el fallit Setge de Constantinoble van posar fi a la immediata amenaça àrab a l'Europa oriental. El califa Muàwiya no tingué més remei que signar un tractat de pau de 30 anys amb l'imperi, es compromet a pagar 3.000 peces d'or anuals a l'emperador i enviar-li 50 presoners i 50 cavalls.
Referències[modifica]
- ↑ Bury, J. B.. History of the Later Roman Empire from Arcadius to Irene (en anglès). Cosimo, 2008, p. 311. ISBN 1605204056.