Bauranoïta
 Bauranoïta | |
|---|---|
 Bauranoïta (de color taronja) procedent de la seva localitat tipus. | |
| Fórmula química | Ba(UO₂)₂(OH)₆·1-2H₂O |
| Epònim | composició química, bari i urani  |
| Localitat tipus | Dipòsit d'U-Mo d'Oktyabr'skoe, Krasnokamensk, Oblast de Txitinskaia, Zabaikàlie, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/H.06 |
| Dana | 5.4.2.2 |
| Heys | 7.16.16 |
| Propietats | |
| Color | marró vermellós |
| Duresa | 5 |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 5,283 a 5,42 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,911 a 1,916 nγ = 1,920 a 1,932 |
| Birefringència | δ = 0,009 a 0,016 |
| Angle 2V | mesurat: 81° |
| Dispersió òptica | r < v* |
| Impureses comunes | Ca, Pb, Si |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971-052 |
| Símbol | Bau |
| Referències | [1] |
La bauranoïta és un mineral de la classe dels òxids. S'anomena així perquè presenta bari i urani a la seva composició química.[1]
Classificació[modifica]
Segons la classificació de Nickel-Strunz la bauranoïta pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, protasita, richetita, bil·lietita, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, curita, iriginita, uranosferita i holfertita.
Característiques[modifica]
La bauranoïta és un òxid de fórmula química Ba(UO₂)₂(OH)₆·1-2H₂O. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Formació i jaciments[modifica]
Sol formar-se com a mineral secundari reemplaçant uraninita.[2] S'ha descrit en zones d'oxidació de dipòsits d'urani-molibdè reemplaçant també pechblenda (varietat d'uraninita) i uranofana. S'ha trobat associat a uraninita, uranofana, calciouranoïta, metacalciouranoïta i protasita.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Bauranoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Bauranoite Mineral Data». [Consulta: 21 desembre 2018].
- ↑ «Bauranoite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 21 desembre 2018].