Sayrita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSayrita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaPb₂(UO₂)₅O₆(OH)₂·4H₂O
EpònimDavid Sayre Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Kasolo, Shinkolobwe, Districte de Kambove, Província d'Alt Katanga, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.GB.50 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.4.GB.50 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/H.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana5.9.6.1
Heys7.16.30
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,6925(4) Å; b = 6,9593(2) Å; c = 13,6035(5) Å; β = 107,680(3)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colortaronja-groc a taronja-vermell
Exfoliaciódistingible/bona - {-102}
Densitat6,76 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Pleocroismevisible
Dispersió òpticarelativament feble
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1982-050
SímbolSyr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La sayrita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de David Sayre (2 de març de 1924, Nova York, Nova York, EUA - 23 de febrer de 2012, Ashland, Oregon, EUA), cristal·lògraf. L'equació de Sayre, utilitzada en cristal·lografia, porta el seu nom. També va formar part de l'equip inicial que va crear el llenguatge de programació Fortran.

Característiques[modifica]

La sayrita és un hidròxid de fórmula química Pb₂(UO₂)₅O₆(OH)₂·4H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1983. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la sayrita pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, curita, iriginita, uranosferita i holfertita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Reial de l'Àfrica Central, a la localitat de Tervuren (Bèlgica).

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la mina Kasolo, situada a la localitat de Shinkolobwe, al districte de Kambove (Província d'Alt Katanga, República Democràtica del Congo), on es troba en forma de cristalls prismàtics d'una mida màxima de 0,6 x 0,3 x 0,1 mm. També ha estat descrita a les localitats de Rovaniemi i Enontekiö, ambdues a la regió de Lapònia (Finlàndia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sayrita
  1. «Sayrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 gener 2022].