Bellamy (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Bellamy

Fitxa tècnica
Direcció: Claude Chabrol

Producció: Patrick Godeau

Guió: Claude Chabrol, Odile Barski

Música: Matthieu Chabrol, Georges Brassens, Piotr Ilitx Txaikovski (simfonia Patètica), Edward Elgar (Concert per a violoncel d'Elgar)

Protagonistes: Gérard Depardieu : el comissari Paul Bellamy

Jacques Gamblin : Noël Gentil/Emile Leullet/Denis Leprince
Clovis Cornillac : Jacques Lebas
Marie Bunel : Françoise Bellamy
Vahina Giocante : Nadia Sancho
Rodolphe Pauly : l'advocat
Adrienne Pauly: Claire Bonheur
Marie Matheron: Madame Leullet
Dominique Ratonnat : el metge
Yves Verhoeven : Alain, el dentista
Henri Cohen : el president del tribunal
Thomas Chabrol : un tipus al tribunal
Bruno Abraham-Kremer: Bernard
Maxence Aubenas : Gilles
Anne Maureau : la periodista de TV
Thierry Calas : metge
Mauricette Pierre : Madame Chantemerle
Jean-Claude Dumas : el taxista Matthieu Penchinat : Jojo


Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 2009
Gènere: policíac
Duració: 110 min

Pàgina sobre “Bellamy a IMDb

Valoracions
IMDb 6.0/10 stars
FilmAffinity 5.8/10 stars

Bellamy fou l'última pel·lícula dirigida pel realitzador francès Claude Chabrol. La pel·lícula s'inspira en l'assumpte Yves Dandonneau. La pel·lícula surt del desig de Claude Chabrol i Gérard Depardieu de rodar junts, diverses vegades de vacances a Nimes, han decidit doncs rodar una pel·lícula en aquesta ciutat, romana i contemporània alhora Bellamy hi va néixer! La pel·lícula va ser rodada a Nimes la primavera del 2008 i estrenada l'any següent.

Argument[modifica | modifica el codi]

El comissari Bellamy (Gérard Depardieu) passa algunes setmanes de vacances amb la seva dona (Marie Bunel) a la casa natal d'aquesta última, a Nimes. Mentre que es mostra incapaç de mantenir el seu jove germà a la deriva (Clovis Cornillac) i de reafirmar la seva parella que s'esmicola, va en ajuda de Noël Gentil (Jacques Gamblin), un petit estafador que s'amaga en una cambra d'hotel acusat d'homicidi.

Dedicat "als dos Georges" (Georges Brassens i Georges Simenon), aquesta pel·lícula multiplica les referències a aquestes dues fonts d'inspiració : s'hi cantusseja o s'hi xiulen les cançons del primer (del qual es veu igualment la tomba al cementiri marí de Seta, mentre que Georges Brassens és en realitat inhumat al cementiri del Py, a Seta igualment), mentre que el personatge de Bellamy, policia dotat d'empatia, s'assembla estranyament al Comissari Maigret del segon : igual corpulència, igual necessitat de comprendre els criminals sense jutjar-los, mateixes inclinacions per l'alcohol, mateixos mètodes que se surten del normal...

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema