Bembrops morelandi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bembrops morelandi

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Trachinoidei
Família: Percophidae
Gènere: Bembrops
(Steindachner, 1876)[1][2]
Espècie: B. morelandi
Nom binomial
Bembrops morelandi
(Nelson, 1978)[3][4][5]

Bembrops morelandi és una espècie de peix de la família dels percòfids i de l'ordre dels perciformes.[6]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Bembrops prové dels mots grecs bembras, -ados (una mena d'anxova) i ops (aparença),[7] mentre que morelandi fa referència a J. M. Moreland, col·laborador del Museu de Nova Zelanda Te Papa Tongarewa.[8]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Fa 20,7 cm de llargària màxima. Els exemplars conservats en alcohol presenten una coloració gris groguenca al dors, lleugerament més clara al ventre. Musell relativament allargat i amb escates a les àrees laterals i dorsal. Mandíbula superior estesa fins darrere del marge anterior dels ulls, gairebé fins a la línia mitjana. La línia lateral puja fortament (entre 2-2,5 fileres d'escates) per sobre de la base de les aletes pectorals, descendeix gradualment al llarg de la longitud de les susdites aletes i es troba separada de l'origen de la primera aleta dorsal per dues fileres d'escates, de l'origen de l'aleta anal per 5 i de la inserció d'aquesta darreta aleta per 3. Sis espines i 13-14 radis tous a l'aleta dorsal i 16-17 radis tous a l'anal. La primera espina de la primera aleta dorsal és perllongada, fins i tot en els exemplars més petits. Aletes pectorals arrodonides. La longitud predorsal (fins a la primera aleta dorsal) és gairebé igual a la llargada del cap.[9][8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

El seu nivell tròfic és de 3,61.[10]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És un peix marí i batidemersal (entre 366 i 395 m de fondària),[9] el qual viu al Pacífic sud-occidental: el talús continental d'Austràlia (Nova Gal·les del Sud)[11][12] i de Nova Zelanda.[13][14][15][4][8][16]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Steindachner, F., 1876. Ichthyologische Beiträge (V). (Subtitles i-v.). Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien, v. 74 (1. Abth.): 49-240, Pls. 1-15. «Enllaç».
  2. uBio (anglès)
  3. Nelson, J. S., 1978. Bembrops morelandi, a new percophidid fish from New Zealand, with notes on other members of the genus. National Museum of New Zealand Records. Vol. 1 (núm. 14): 237-241. «Enllaç».
  4. 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)
  5. uBio (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, l'Estat espanyol.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 FishBase (anglès)
  9. 9,0 9,1 Das, M. K. i J. S. Nelson, 1996. Revision of the percophid genus Bembrops (Actinopterygii: Perciformes). Bull. Mar. Sci. 59 (1): 9-44. Pàg. 35, fig. 9.
  10. Sea Around Us (anglès)
  11. Australian Faunal Directory (anglès)
  12. Atlas of Living Australia (anglès)
  13. All fishes of New Zealand - FishBase (anglès)
  14. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series No. 19. 279 p. Pàg. 263.
  15. Thompson, B. A. i R. D. Suttkus, 2002. A revision of Indo-Pacific Bembrops, family Percophidae (suborder Trachinoidei). Marine and Freshwater Research. Vol. 53 (núm. 2): 283-295. «Enllaç».
  16. GBIF (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Hardy, G. S., 1990. Fish types in the National Museum of New Zealand. National Museum of New Zealand, Miscellaneous Series. Núm. 21: 1-17.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1.028 pàgines.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]