Bischofita
 Bischofita | |
|---|---|
 Bischofita de la regió d'Antofagasta, Xile | |
| Fórmula química | MgCl₂·6H₂O |
| Epònim | Gustav Bischof  |
| Localitat tipus | Leopoldshall, Stassfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.BB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.BB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.12 |
| Dana | 9.2.9.1 |
| Heys | 8.4.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,8607Å; b = 7,1071Å; c = 6,0737Å; β = 93,758° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor a blanc |
| Macles | pot maclar-se polisintèticament sota pressió |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Duresa | 1 a 2 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 1,591 a 1,604 g/cm³ (mesurada); 1,5895 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,495 nβ = 1,507 nγ = 1,528 |
| Birefringència | δ = 0,033 |
| Angle 2V | mesurat: 79°, calculat: 76° |
| Dispersió òptica | r > v, feble |
| Impureses comunes | Ca, S |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1877 |
| Símbol | Bsf |
| Referències | [1] |
La bischofita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del geòleg alemany Karl Gustav Bischof (1792-1870), professor de química a la Universitat de Bonn.
Característiques[modifica]
La bischofita és un halur de fórmula química MgCl₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són curts i prismàtics al llarg de [001]; comunament foliada, granular cristal·lina i/o fibrosa.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral molt tou. La brombischofita és una varietat artificial que conté brom en substitució del clor.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bischofita pertany a «03.BB - Halurs simples, amb H₂O, amb proporció M:X = 1:2» juntament amb els següents minerals: eriocalcita, rokühnita, niquelbischofita, sinjarita, antarcticita i taquihidrita.
Formació i jaciments[modifica]
És un constituent relativament rar dels dipòsits salins, sent un mineral d'origen secundari en part. Es forma per l'alteració de la carnal·lita sota l'efecte de l'aigua. Va ser descoberta el 1877 a Leopoldshall, Stassfurt (Saxònia-Anhalt, Alemanya). Sol trobar-se associada a altres minerals com: kieserita, halita i carnallita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bischofita |
- ↑ «Bischofite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ «Bischofite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ «Brom-bischofite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2016].