Bolet de tinta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bolet de tinta
Manca una imatge
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Coprinaceae
Gènere: Coprinus
Espècie: C. comatus
Nom binomial
Coprinus comatus
(O.F. Müll.) Gray, 1797
Característiques morfològiques
Coprinus comatus

Capell ovoide.png
ovoide

Gills icon.png
laminar

Làmina lliure.png
lliure

Commestibile con riserva icona.png
comestible amb reserves

Ring stipe icon.png
anell

Black spore print icon.png

Color negra

Saprotrophic ecology icon.png
sapròfit

Nuvola apps important.svg
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires.

El bolet de tinta (Coprinus comatus del grec koprós: fems; del llatí comatus: pelut), també anomenat Pixacà barbut, és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El barret fa entre 10 i 12 cm de llargària, primer cilíndric o llargament ovoide, i després campanulat, mai aplanat. És de color blanquinós amb nombroses esquames blanques o groguenques en forma de metxe. És molt trencadís i la millor manera d'arrencar-lo és fent girar el barret sobre l'eix del peu. Les làmines són molt nombroses i atapeïdes, el seu color varia des de blanc fins a rosa abans de madurar. Quan comencen a madurar les espores de les làmines s'ennegreixen, es liqüen i deixen anar un suc negre que sembla tinta. El fong adult és negrós. El peu és llarg, prim, cilíndric, separable i fistulós, de 10 a 15 cm d'alçària. De jove és blanc i flocós i quan envelleix és llis i més fosc, amb taques brunes. Porta un anell movible i també blanc. No té gaire carn, amb olor i gust suaus.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Sòl fer-se en terres remogudes, camps i prats, molt freqüent en mig de camins i els seus marges. És més freqüent en sols adobats. Surt a la primavera i a la tardor i és molt comú des del litoral fins als Pirineus.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

És un bon comestible de jove fins i tot cru, quan és totalment blanc, abans que no s'ennegreixi amb la "tinta". Té un gust comparable al del xampinyó. És adequat per fregir. Un cop collit, és aconsellable de separar el peu del barret per alentir el procés de deliqüescència del barret. No és apte per dessecar, ja que es liqua molt ràpidament.

Perill de confusió[modifica | modifica el codi]

Cal tenir en compte que és molt similar al bolet de femer, Coprinus atramentarius, que causa enrogiments i malestar general sobretot si es barregen amb begudes alcohòliques. Fins i tot, erròneament, al bolet de tinta també se li diu bolet de femer.

Altres imatges[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolet de tinta Modifica l'enllaç a Wikidata