Bruixa de ponent
Chazara prieuri  | |
|---|---|
 Imago recol·lectat als Monts Universals, Terol | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174415 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Chazara |
| Espècie | Chazara prieuri (Pierret, 1837) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Satyrus prieuri |
La bruixa de ponent (Chazara prieuri)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Distribució[modifica]
S'estén pel nord-oest d'Àfrica, al Marroc i Algèria, i a la meitat est de la península Ibèrica, a les províncies d'Osca, Saragossa, Madrid, Conca, Guadalajara, Terol, Alacant, Albacete, Múrcia i Granada. Absent de les principals illes mediterrànies.[3][4][5]
Descripció[modifica]
Envergadura alar d'entre 45 i 60 mm. Dimorfisme sexual evident, en ser la femella clarament més gran i en tenir el mascle una taca beix prop de la base de l'ala anterior. Anvers de color bru fosc, amb una franja blanca a la part exterior, la qual es veu interrompuda per les venes a l'ala anterior i que és gairebé contínua a l'ala posterior, tot i que més difusa. La femella presenta tres ocels negres dins de la banda blanca a l'ala anterior, mentre que el mascle només en té dos. Revers de l'ala anterior de color grisós amb la banda blanca i els ocels ben visibles, i dues taques negres prop de la base. La femella presenta tons més ataronjats al revers de l'ala anterior. Revers de l'ala posterior marronós amb una franja més clara a la part exterior i les venes blanques. Marge de l'ala posterior fistonat en ambdós sexes. A la península Ibèrica, aproximadament el 50% de les femelles presenten tons ataronjats al revers (forma uhagonis).[4]
Hàbitat[modifica]
Barrancs secs, càlids i rocallosos amb presència d'arbustos, i vessants pedregosos en boscos de coníferes esclarissats.[4] Rang altitudinal des dels 1200 m fins als 2000 m al nord d'Àfrica i des dels 900 m fins als 1450 m a la península Ibèrica.[4] L'eruga s'alimenta de Lygeum spartum, tot i que en captivitat accepta altres gramínies, com Festuca ovina i Poa annua.[4]
Període de vol i hibernació[modifica]
Vola en una única generació al juny i juliol al nord d'Àfrica i entre mitjans de juliol i mitjans d'agost a la península Ibèrica.[4] Hiberna com a eruga.[3]
Espècies ibèriques similars[modifica]
- Bruixa petita (Chazara briseis)
Referències[modifica]
- ↑ «Bruixa de ponent». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Chazara prieuri» (en anglès). [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ García-Barros, E.; Chaves, P.; Coles, S.; Wright, L. «Distribución ibérica de once especies de satirinos (Lepidoptera, Nymphalidae, Satyrinae)» (en castellà). SHILAP Revista de lepidopterología, 32(125), 2003, pàg. 57–79.
Enllaços externs[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)