Can Muntaner de Dalt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Muntaner de Dalt
Imatge
EpònimMontaner Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicnoucentisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Salut (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParc Güell Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 49″ N, 2° 09′ 08″ E / 41.41349°N,2.15222°E / 41.41349; 2.15222
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC30227 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantEscola Baldiri Reixac Modifica el valor a Wikidata

Can Muntaner de Dalt,[a] també coneguda com a Casa Larrard, és un edifici del barri de la Salut[2] de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[3]

Descripció[modifica]

És un edifici de planta rectangular, façana simètrica i teulada a quatre vessants. Al costat s'hi varen afegir uns cossos amb terrat pla.[3] Té planta baixa i tres pisos. Al pis més alt hi ha nou finestrals amb arquets. La façana està decorada amb esgrafiats i plantes trepadores.[3] S'ha conservat la capella interior i el cor.[3]

Història[modifica]

El 1603, el jurista Hipòlit de Montaner[4] va adquirir la propietat que posteriorment es coneixeria com a Torre de Montaner de Dalt.[5] L'any 1822, Josep Maria de Càrcer i de Peguera (1779-1844),[6] hereu del seu pare Marià de Càrcer i de Montaner (1747-1817),[7] va vendre la finca (que en aquell moment tenia unes 24 ha) a Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.[8][9][10] Aquest morí el 1823,[8] i el succeí el seu fill Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento (1818-1887),[11] que entre el 1862 i el 1879 va segregar-ne més de 6 ha per vendes o establiments emfitèutics, amb la qual cosa la superfície va disminuir a 17,73 ha.[10]

El 1894, i en virtut del litigi promogut per Salvador de Samà i Torrents, marquès de Marianao, contra Pilar de Milans i de Larrard[12] (casada amb Joaquim de Sarriera i de Larrard, comte de Solterra), per un préstec de 100.000 pessetes que no li havia retornat, la finca va ser adquirida per Josep Bolós i Güell per 100.499,24 pessetes.[13][10] Aquest (que de fet era un testaferro de Samà) va parcel·lar la finca, i el 1895 i el 1897, va presentar sengles projectes d'urbanització; el primer corresponia a la part baixa, per sota del carrer d'Olot (aleshores de Milans), i el segon a la part alta, que no es va arribar a realitzar.[14]

El 1898, Luisa Aprile i Rabassa, vídua de Bolós, va traspassar la finca (que en aquell moment tenia 13,95 ha), a títol d'agnició de bona fe,[15] a Salvador de Samà i Torrents,[16] gràcies a una escriptura privada en la qual Bolós reconeixia que havia fet l'adquisició amb diners i a utilitat d'aquest.[17] Samà va continuar amb la parcel·lació de la finca, però uns mesos després la va establir en emfiteusi a Eusebi Güell i Bacigalupi,[18][17] que tenia la intenció de construir-hi una ciutat jardí, i demanà a l'Ajuntament de Barcelona que arxivés el projecte de Bolós.[19]

La torre fou reformada i ocupada pels Güell, que encarregaren el projecte a l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet.[3]

Eusebi Güell va morir l'any 1918, i l'any 1922 la finca fou venuda a l'Ajuntament de Barcelona. L'arquitecte Josep Goday va ampliar el conjunt per a transformar-lo en escola pública, inaugurada durant l'Exposició Universal del 1929 i que actualment porta el nom d'Escola Baldiri Reixac. Entre 1992 i 1994, l'antiga torre va ser rehabilitada pels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elies Torres.[20]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ La forma original i documentada històricament del nom era Montaner, però a partir del 1894 va aparèixer amb «u».[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ Freixa i Leniz, 2019, p. 138.
  2. ↑ Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Gràcia. Districte de Gràcia. Ajuntament de Barcelona, juliol 2013, p. 21. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Can Muntaner de Dalt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ «Hipólito (I) de MONTANER». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. ↑ AHPB, notari Miquel Vives. 8-3-1603.
  6. ↑ «José María de CARCER y de PEGUERA». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. ↑ «Mariano de CARCER y de MONTANER». geneanet. Martín Rodríguez.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Pere Alexandre de Larrard i de Llauder». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ AHPB, notari Joan Fontrodona i Minguella, manual 1.158/24, f. 348v-368, 28-11-1822.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Freixa i Leniz, 2019, p. 84.
  11. ↑ «Antoni De Padua Alexandro Domingo de Larrard». geneanet. Jeanine Bourbon.
  12. ↑ «María del Pilar Miláns del Bosch Larrard». geneanet. Luis Manuel de Villena Cabeza.
  13. ↑ AHPB, notari Josep Ferrer i Bernadas, manual 1401/59, f. 3535-3554, 16-07-1894.
  14. ↑ Freixa i Leniz, 2019, p. 84-85.
  15. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. ↑ AHPB, Josep Ferrer i Bernadas, manual 1401/86, f. 4595-4626, 02-12-1898.
  17. ↑ 17,0 17,1 Freixa i Leniz, 2019, p. 96.
  18. ↑ AHPB, notari Manuel Borràs i de Palau, manual 1.431/21, f. 1722-1730, 29-07-1899.
  19. ↑ Freixa i Leniz, 2019, p. 96-97.
  20. ↑ «Park Güell: casa Larrard (Escola Baldiri Reixac)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Muntaner de Dalt
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Muntaner_de_Dalt&oldid=33368592»