Carlo Carafa
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1517 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 14 març 1561 (43 anys) Roma |
| Causa de mort | Pena de mort (Executat al garrot) |
| Cardenal | |
| 7 juny 1555 (Gregorià) – | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | diaca catòlic (1557 (Gregorià)–), sacerdot catòlic, diplomàtic, bisbe catòlic |
| Proclamació cardenalícia | 7 de juny de 1555 per Pau IV Cardenal diaca dei Santi Vito e Modesto in Macello Martyrum |
| Participà en | |
| 5 setembre 1559 | conclave de 1559 |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Carafa |
| Pares | Giovanni Alfonso Carafa i Caterina Cantelmo |
| Germans | Antonio Carafa |
 | |
 | |
Carlo Carafa (Nàpols, 29 de març de 1517 – Roma, 4 de març de 1561) va ser un cardenal italià .
Biografia[modifica]
Va ser el tercer fill de Giovanni Alfonso Carafa, comte de Montorio, i de Caterina Cantelmo, després de Giovanni i Antonio. Un dels seus oncles, Giovanni Pietro Carafa, cardenal des de 1536, el 1555 es convertiria en Papa amb el nom de Pau IV.
Va ser patge del cardenal Pompeo Colonna i, el 1534, Pau III el va fer cavaller de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem i prior a Nàpols.
Va tenir una vida molt rebel, primer amb una dubtosa carrera com a soldat mercenari a Itàlia i Alemanya i després a l'exili de Nàpols a causa de l'assassinat i el bandolerisme. També va ser acusat de provocar la massacre de soldats espanyols en un hospital de Còrsega.
Va ser nomenat cardenal nebot pel Papa Pau IV a partir 1555 a 1559 i també secretari d'Estat, però el seu govern va ser molt infeliç perquè el papat va haver de patir una humiliant derrota per l'Espanya de Felip II (Guerra de la sal). Sembla que la seva política era, de fet, pro-francesa amb la finalitat d'obtenir un senyoriu a la Toscana, probablement a la part sud de la regió. En el seu lloc va arribar a la pace di Cave (1557) que va establir el control espanyol d'aquestes àrees.
El seu govern va ser molt impopular a Roma, sobretot per la seva avarícia, crueltat i llicenciositat; va ser acusat sovint pels seus contemporanis d'homosexualitat, tant que el gener de 1559, Pau IV el relllevà de la posició de cardenal nebot (va ser reemplaçat per Alfonso Carafa).
Al juny de 1560 el Papa Pius IV, successor de Pau IV, va fer detenir els líders de la família Carafa pels abusos de poder que van exercir en el papat anterior i Carlo Carafa va ser condemnat juntament amb el seu germà Joan,. Va ser executat per estrangulament la nit del 4 de març de 1561.[1][2]
Notes[modifica]
- ↑ Lodovico Antonio Muratori, Annali d'Italia dal principio dell'era volgare sino all'anno 1750. Compilati da Lodovico Antonio Muratori colle prefazioni critiche di Giuseppe Catalani, Vol. X, Dall'anno 1501 dell'era volgare sino all'anno 1600, Lucca: per Vincenzo Giuntini: a spese di Giovanni Riccomini, 1764, p. 325 (Google libri)
- ↑
« DBI »
Bibliografia[modifica]
Enllaços externs[modifica]
Fitxa a catholic-hierarchy.org
- Error en el títol o la url.«».
- Error en el títol o la url.«».
| Precedit per: Niccolò Gaddi |
Cardenal diaca de Santi Vito e Modesto in Macello Martyrum 23 d'agost de 1555 - 31 de gener de 1560 |
Succeït per: Carles Borromeu |
| Precedit per: Jean Bertrand (bisbe) |
 Administrador apostòlic de Comminges 6 de juliol de 1556 - 4 de març de 1561 |
Succeït per: Pierre d'Albert (bisbe) |
| Precedit per: Giovanni Battista Consiglieri |
Cardenal diaca dd San Nicola in Carcere 31 de gener de 1560 - 4 de març de 1561 |
Succeït per: Francesco Gonzaga
|