Cas Lasa i Zabala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Concentració amb retrats de Lasa i Zabala en 2008.

El Cas Lasa i Zabala va ser el primer acte terrorista realitzat pels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). Pren el seu nom dels membres d'ETA José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, que van ser segrestats, torturats i assassinats en 1983.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Segons la sentència del cas, l'any 1981 José Antonio Lasa Aróstegui i José Ignacio Zabala Artano, tots dos de 18 anys, pertanyien a ETA , formant part, juntament amb Íñigo Alonso Uranga i una altra persona sense identificar, del comando denominat Gorki.

Al novembre de 1981 Íñigo Alonso va ser detingut quan, amb els seus companys de comando, acabava de realitzar un atracament a una entitat bancària, mentre que els altres, després d'enfrontar-se a trets amb els membres de la Policia, aconseguien fugir. Arran d'aquests fets Lasa i Zabala van fugir d'Espanya.

L'any 1983 es trobaven a França, residint en la localitat de Baiona; allí estaven en contacte amb el Comitè de Refugiats, havien formulat peticions d'asil polític i, mentre es tramitaven, havien anat sol·licitant permisos de residència, que els havien estat concedits per diferents períodes de temps.

El 15 d'octubre d'aquest any Lasa i Zabala van ser segrestats a Baiona (Iparralde) per membres del GAL.[1] Foren retinguts en el quartel de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo. Seguint instruccions del general Galindo, els portaren al palau de La Cumbre, a Sant Sebastià, on foren torturats.[2] A la vista de l'estat en què quedaren, el general Galindo, amb coneixement del governador civil Julen Elgorriaga i del tinent-coronel Ángel Vaquero, ordenà llur desaparició. Els guàrdies civils Enrique Dorado i Felipe Bayo els dugueren a Busot (Alacantí), cavaren una fossa, i el primer els disparà tres trets al cap. Després els enterraren.[3]

Les seves despulles foren trobades el gener de 1985 però van romandre sense identificar fins al 1995, ja que els cossos havien estat enterrats en calç viva, cosa que va dificultar la seva identificació.[4][5][6]

En el funeral pels dos terroristes assassinats, l'ertzaintza carregà contra els familiars dels morts.[7][8]

Sentència[modifica | modifica el codi]

Per aquest crim van ser condemnats Enrique Rodríguez Galindo, general de la Guàrdia Civil destinat a Intxaurrondo; Ángel Vaquero, tinent coronel de la mateixa caserna; i Julen Elgorriaga, en aquell temps governador civil de Guipúscoa. En total se'ls van assignar 365 anys de presó, encara que, finalment, i després de complir uns anys de presó (5 en el cas del general Galindo) van acabar sent indultats pel govern.[9][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]