Casa Evarist Arnús
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Arquitecte | Josep Oriol Mestres i Esplugas | |||
| Construcció | 1859 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Avinyó, 42 i Carabassa, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42554 | |||
| Id. Barcelona | 160 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Evarist Arnús i de Ferrer | |||
La casa Evarist Arnús és un edifici situat als carrers d'Avinyó i d'en Carabassa de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una casa de pisos format per una planta baixa comercial i 4 pisos d'habitatges i un terrat.[1]
De la façana en ressalta la porta i el vestíbul, amb una doble filera de columnes toscanes i el pati, amb galeria d'arcs sobre columnes poc decorades. El primer pis està unit per una única balconada amb tres finestrals. El peu de balcó està subjectat per figures volutades d'aire clàssic, de petit format. La resta de pisos, tres, compten amb un balcó per cada finestral, subjectats cadascun per figures de mida major que les anteriors. L'aparell de forja de les balconades és senzill i sobri. Destaca sobre manera la presència de pilastres cegues separant les balconades, d'aspecte neoclàssic, estriades en alguns trams, però sense remat en capitell.[1]
A la dovella sobre la porta d'entrada figuren les inicials E.A. i la data 1859.[1]
Història[modifica]
El 1859, el corredor reial de canvis Evarist Arnús i Ferrer[3] en va encarregar el projecte a l'arquitecte Josep Oriol Mestres.[4] Va servir com a residència i despatx seus fins al 1871, en què es traslladaren respectivament al nou edifici del Passeig de Gràcia (annex al Teatre Líric),[5] i al Passatge del Rellotge.[6]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Habitatge al carrer Avinyó, 42». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 116.
- ↑ «Carabassa 5 i Escudellers 66. Permís a Evaristo Arnús per a reedificar una part de la casa». Q127 Foment 23/1859. AMCB, 31-03-1859.
- ↑ Hernández Tudela, 2021, p. 93.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-04-1871, p. 5776.
Bibliografia[modifica]
- Hernández Tudela, Anna «El llegat artístic d’Evarist Arnús: la Torre Arnús de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas». Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 6, 2021, pàg. 81-118.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa Evarist Arnús». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Evarist Arnús |