Casa Felip de Miquel

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Felip de Miquel
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part dePassatge de la Banca Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Oriol i Bernadet Modifica el valor a Wikidata
Construcció1847 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióJosep Anselm Clavé, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 37″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.376844°N,2.177615°E / 41.376844; 2.177615
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52317 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona708 Modifica el valor a Wikidata

La casa Felip de Miquel és un edifici d'habitatges al carrer de Josep Anselm Clavé, 3 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Descripció[modifica]

Edifici de planta baixa i tres pisos. La façana es presenta ordenada i d'ornamentació senzilla i modesta. A la planta baixa s'hi troben tres portals d'arc de mig punt motllurat al centre i dos d'arc escarser als extrems laterals. Aquests tenen una clau de volta senzilla que serveix de mènsula per al balcó del pis principal. Els balcons són de llosana de pedra amb barana de ferro i els finestrals, rectangulars, estan adornats amb un marc amb petites motllures. Motllures del mateix estil que les que decoren les impostes que separen cada planta i les llosanes del balcó. L'edifici es corona amb una cornisa recolzada sobre múltiples mènsules.[2]

El portal de la dreta no és una entrada a l'edifici, sinó un accés cobert al passatge de la Banca. A la part posterior, que dona al passatge, les obertures s'obren a balcons correguts que formen, alhora, falsos arcs escarsers per a la planta inferior.[2]

Història[modifica]

En aquest indret hi havia la casa del capità de la Guàrdia valona Lluís de Blondel-Drouhot i de Caulaincourt (1728-1809),[3][4] que el 1789 rebé de mans del rei Carles IV el títol de marquès de Blondel de l'Estany de Bellcaire,[5] una propietat de la seva esposa Maria Francesca Wyts de la Bouchardrie i de Valencià (vegeu Can Pinyol).[6][7]

El seu fill Antoni de Blondel-Drouhot i Wyts de la Bouchardrie[8] morí sense descendència i el títol i la casa passaren a mans del seu nebot Felip Ignasi de Miquel i de Blondel,[9][10][11] fill de la seva germana Maria Genoveva i de Joan de Miquel i de Vilaplana, baró de Púbol.

El 1846, Felip de Miquel i el seu fill Josep Maria de Miquel i Mestanza de Santiesteban van segregar un terreny de 17.000 pams quadrats a la part oriental de la finca, establint-lo en emfiteusi a l'indià Joan Giralt i Miret,[12][13] que uns mesos després en va fer agnició de bona fe[14] a Josep Soler i Cassanyes i Francesc Rodés i Massó.[15] Aleshores, l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet hi va projectar tres edificis: el núm. 3, de Felip de Miquel,[16] el núm. 5, de Josep Soler i Francesc Rodés,[17] i el núm. 7, de Joan Giralt.[18]

Quarteró núm. 112 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Edifici d'habitatges al carrer Josep Anselm Clavé, 3». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ «Blondel de Drouhot, Lluís. Sant Francesc. Capità de Reals Guàrdies Valones. Convertir dos finestres en portes». C.XIV Obreria C-10/1776-12. AHCB, 08-02-1776.
  4. ↑ «Blondel de Drouhot, Lluís. Capità de les Reals Guàrdies Valones. Dormidor de Sant Francesc. Posar un balcó». C.XIV Obreria C-15/1777-211. AHCB, 10-11-1777.
  5. ↑ «Luis Blondel de Drouhot y Caulaincourt». DB-e. Real Academia de la Historia.
  6. ↑ Hellin, Emmanuel-Auguste. Histoire chronologique des évêques et du chapitre exemt de l'église cathédrale de S. Bavon à Gand; suivie d'un recueil des épitaphes modernes et anciennes de cette église, 1772, p. 207. 
  7. ↑ «marquesat de Blondel de l’Estany». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «Antonio Druhot i Blondel. Capità de Guàrdies Espanyoles. Ample 14 (a prop de les Drassanes). Casa. Obrir un balcó d'ampit». C.XIV Obreria C-80/1798-162. AHCB, 04-09-1798.
  9. ↑ «Felipe de Miguel. Marquès de Blondel. Dormitori Sant Francesc (Josep Anselm Clavé). Casa. Convertir dues finestres en balcons i obrir una porta». C.XIV Obreria C-124/1825-023. AHCB, 22-02-1825.
  10. ↑ «Felipe de Miquel i de Blondel. Dormitori de Sant Francesc, 13. Arranjar algunes parts de l'arrebossat de la façana i pintar-la». C.XIV Obreria C-108. AHCB, 18-05-1831.
  11. ↑ «Felipe de Miguel i de Blondel. Dormitori de Sant Francesc 16. Quarter 4, barri 3». C.XIV Obreria C-112/1832-74. AHCB, 01-12-1832.
  12. ↑ «Expediente de licencia de embarque a Cuba de Juan Giralt Miret». ULTRAMAR 331, N.49. Archivo General de Indias, 11-07-1816.
  13. ↑ AHPB, notari Joan Prats, 19-12-1846.
  14. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/52 (1a part), f. 131v-132, 22-4-1847.
  16. ↑ AMCB, Q127 Foment 256 bis C.
  17. ↑ AMCB, Q127 Foment 249 bis C.
  18. ↑ AMCB, Q127 Foment 251 C.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Felip_de_Miquel&oldid=33144775»