Collier Cudmore
 Cudmore circa 1915 (amb uns 30 anys)  | |
| Nom original | (en) Collier Robert Cudmore |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 juny 1885 Avoca (Austràlia) (en)  |
| Mort | 16 maig 1971 (85 anys) North Adelaide (Austràlia) (en) |
| Diputat al Consell Legislatiu d'Austràlia Meridional | |
| 9 març 1933 – 6 març 1959 Circumscripció electoral: Central No. 2 (en) | |
| Dades personals | |
| Formació | Magdalen College |
| Activitat | |
| Ocupació | remer, advocat, polític |
| Partit | Lliga Liberal i Rural |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Esport | rem |
| Participà en | |
| 1908 | Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - Quatre sense timoner masculí |
Premis | |
 | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Competint per  Regne Unit
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Rem | |||
| Or | Londres 1908 | Quatre sense timoner | |
Sir Collier Robert Cudmore (Wentworth, Austràlia, 13 de juny de 1885 – 16 de maig de 1971) va ser un advocat, polític i remer australià que va competir a començaments del segle xx.
Cudmore va néixer a Wentworth, Nova Gal·les del Sud, i era fill del pastor Henry Daniel Cudmore i la seva segona esposa Martha Earle, de soltera McCracken. Va estudiar al St Peter's College de la Universitat d'Adelaida.[1] Posteriorment continuà els estudis a Anglaterra, al Magdalen College de la Universitat d'Oxford. El 1908 va remar amb l'equip d'Oxford en la regata Oxford-Cambridge. Va ser membre de l'equip del Magdalen College de quatre sense timoner que va guanyar la Stewards' Challenge Cup i la Visitors' Challenge Cup de la Henley Royal Regatta el 1908.[2] Aquella tripulació fou escollida per representar el Regne Unit als Jocs Olímpics de Londres en la prova de quatre sense timoner del programa de rem. Fent equip amb John Somers-Smith, Angus Gillan i Duncan Mackinnon guanyà la medalla d'or.[3]
Cudmore va estudiar dret a l'Inner Temple i un cop llicenciat el 1910 va tornar a Austràlia i va formar una aliança amb Stanley Murray. Va exercir com a advocat fins a 1955.[1]
Com a oficial a la reserva de la Royal Field Artillery comandà una bateria d'artilleria a França durant la Primera Guerra Mundial. Va ser ferit dues vegades, cosa que li deixà seqüeles de per vida a l'esquena.
Vida política[modifica]
En acabar la guerra i tornar a Austràlia el 1919 s'interessà per la política i va estar involucrat en l'administració de diversos organismes vinculats als soldats.[1]
El 1933 fou escollit membre del Consell Legislatiu del Parlament d'Austràlia Meridional. Entre 1934 i 1936 va ser president de la Liberal and Country League. De 1939 a 1959, quan es va retirar, fou el líder del seu partit a la cambra alta.[1]
El 1958 fou fet cavaller.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 P. A. Howell Cudmore, Sir Collier Robert (1885 - 1971) at Australian Dictionary of Biography online. First published in print in Australian Dictionary of Biography, Volume 13, Melbourne University Press, 1993, pp 540-541
- ↑ «Henley Royal Regatta Results of Final Races 1839-1939». Arxivat de l'original el 2012-03-09. [Consulta: 24 març 2016].
- ↑ «Robert Cudmore Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 2012-10-24. [Consulta: 24 març 2016].
- ↑ It's an Honour Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.. Consulta 29 agost 2015
- Remadors britànics
- Medallistes britànics als Jocs Olímpics d'estiu de 1908
- Remadors australians
- Polítics australians
- Alumnes de la Universitat d'Oxford
- Advocats oceànics
- Cavallers
- Alumnes del Magdalen College
- Knights Bachelor
- Morts a Austràlia
- Advocats britànics
- Polítics britànics
- Esportistes de Nova Gal·les del Sud