Comtessa de Genlis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Madame de Genlis

Comtessa de Genlis (Champceri, França, 25 de gener de 1746París, 31 de desembre de 1830) va ser una escriptora francesa.

El seu nom sencer era, Estephane Felicite Du Crest de Saint-Aubin, Comtessa de. Filla d'una acomodada família, als 12 anys es traslladà a París amb la seva mare, allotjant-se a cas d'un tia seva pertanyent a l'alta societat. Allí enlluernà a la gent per llur enginy i felices disposicions, doncs tocava quasi tots el instruments, cantava, ballava i representava. Als 16 anys es casà amb Charles Alex Pierre Brulat de Genlis i poc temps després començà a escriure.

El 1770, mercès a la influència de la seva tia Madame de Montesson, amant del duc d'Orleans, fou nomenada dama de la duquessa de Chartres, que li confià l'educació de llurs dues filles bessones. En aquest càrrec desplegà extraordinàries dots pedagògics i inclús introduí importants innovacions en els mètodes d'ensenyança. En sobrevenir la revolució l'acollí amb favor i encara aconsellà llurs deixebles que ballessin amb les dones del poble després de la presa de La Bastilla, entusiasme que disgustà a la duquessa.

El seu marit, que havia abraçat el partit dels girondins, fou una de les primeres víctimes del Terror, i ella mateixa conegué les amargures del desterrament, el que li féu canviar radicalment llurs idees polítiques. Napoleó li concedí la pensió de 6.000 francs, a canvi d'una correspondència regular en la que tractava de moral i de literatura i, sobretot, contava al seu protector anècdotes de l'antic règim. Lluís XVIII li retirà la pensió i la Genlis, quasi octogenària, va tindre d'escriure incansablement per atendre a les seves necessitats, produint llibres cada vegada més mediocres.

Per altra banda, com que solia fer figurar en les novel·les els seus amics i els seus enemics, pintant a aquests amb colors poc afavorits, es tirà per sobre la censura de no pocs escriptors, que a la vegada influïren en d'altres que no tenien motiu de ressentiment personal envers ella. Per dir la veritat, llurs obres no mereixen ni els elogis que alguns li han dirigit, ni les critiques de què ha estat objecte per part d'altres.

Tanmateix, el més interessants de la seva producció són llurs Mémoires inèdits sur le XVIIIe. Siècle et la Révolution française (París, 1779-80). No obstant a títol de curiositat i per la boga que assolí en la seva època, citarem les principals de llurs obres restants.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Théâtre de sociéte jeunes personnes (París, 1781)
  • Adèle et Théodore (1782)
  • Les veillées du cháteau (1784)
  • Discours sur l'éducation publique du peuple (1791)
  • Leçons d'une gouvernante à ses elèves (París 1781)
  • Les chavaliers du Cygne (París, 1795)
  • Les mères rivales (1800)
  • Mademoiselle de Clermont (1802)
  • Nouvelle méthode d'einseignement pour la première enfance (1802)
  • Projet d'une école rurale pour l'éducation des filles (1802)
  • Annales nde la vertu (1802)
  • Contes moraux (1802-03)
  • Alphonsine et la tendrese maternelle (1806)
  • Madame de Maintenon (1806)
  • Vie penitente de madame de la Vallière (1807)
  • Bélisaire (1808)
  • Sinclair ou la Victime des sciences et des arts (1808)
  • Alphonse ou le fils naturel (1809)
  • La maison rustique (1810)
  • La botanique historique et littéraire (1810)
  • Arabesques mytthologiques (1810)
  • De l'influence des femmes sur la littérature françoise (1811)
  • Les bergères de Madian (1812)
  • Mademoiselle de La Fayette (1813)
  • Les Battuecas (1814)
  • Zuma ou la découverte du quinquina (1817)
  • Voyages poètiques d'Eugène et d'Antonine (1818)
  • Dictionnaire critique et raisonné des etiquettes de la cour (1818)
  • Le comte de Corke (1819)
  • Les jeux champétres des enfants (1821)
  • Les diners du baron d'Holbach (1822)
  • Les veillées de la chaummiére (1823)
  • Les athées conséquents (1824)
  • Théresina ou l'Enfant de la Providence (1826)
  • Le dernier voyage de Nelgis (1828)
  • Les soupers de la maréchale de Luxembourg (París, 1928).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtessa de Genlis

Tom núm. 25 pàgs. 1257-58 de l'enciclopèdia Espasa