Consell Provincial de València
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Govern | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Diputació de València Comitè Executiu Popular de València | ||||
| Creació | 7 de gener de 1937 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1939 | ||||
| Reemplaçat per | Diputació de València | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Província de València | ||||
| Governança corporativa | |||||
| President | Ricardo Zabalza Elorga (FSV), (1937) Manuel Molina Conejero (FSV), (1937-1938) Joan Murria Dolz (FSV), (1938-1939) Lorenzo Latorre Blay (FSV), (1939)[1] | ||||
El Consell Provincial de València va ser un organisme de govern que abarcava la província de València i part de les de Castelló i d'Alacant fundat el 7 de gener de 1937, durant la guerra civil espanyola i que va substituir el Comitè Executiu Popular de València, substituint aquest darrer a la Diputació de València des del començament de la guerra, i arribant a gaudir de certa autonomia, realitzant propostes culturals i educatives en valencià, amb el conseller Francesc Bosch, com l'Institut d'Estudis Valencians[2][3] o la Biblioteca del País Valencià.[4]
La bandera va ser la quadribarrada amb una modificació sobre l'escut.[5][6] El president de l'entitat era el Governador Civil de València, i a partir de 1938, el President de la Diputació Provincial de València, i la seu del CPV era l'actual Palau de la Generalitat Valenciana, la mateixa que la del predecessor Comité Executiu Popular de València.
Tot i que no està oficialment reconegut com a tal, degut al seu caràcter autònom, el seu àmbit d'actuació (província de València i una part important de les de Castelló i Alacant), les lleis, esforços i propostes en favor de l'ús del valencià[7][8]i de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià,[9][10][11] així com per la seua ubicació, al Palau de la Generalitat Valenciana, i la consideració de Francesc Bosch i altres consellers com a primers Consellers de la història,[12][13] tant el Comité Executiu Popular de València, com després el Consell Provincial de València, són assimilables a òrgans preautonòmics i com a predecessors directes del Consell del País Valencià i de l'actual Generalitat Valenciana.
Amb el triomf de les tropes del General Franco i la fi de la guerra, el consell es va dissoldre, tornant a ser la Diputació de València.
Composició[modifica]
Consellers del Comité Executiu Popular de València[14][modifica]
El president de l'entitat era el Governador Civil de València.
| Conselleria | Conseller | Partit Polític o Sindicat | |
|---|---|---|---|
| Presidència | Brauli Solsona i Ronda (22/07/1936)[15] Ernesto Arín Prado (05/08/1936) Ricardo Zabalza Elorga (28/09/1936) |
ERPV UMRA FSV | |
| Conselleria d'Ordre Públic | Gonzalo Navacerrada Rodríguez | FSV | |
| Conselleria de Propaganda, Premsa i Comunicacions | Juan López Sánchez | CNT | |
| Conselleria de Transport | José Prost | CNT | |
| Conselleria d'Abastiments | Pérez Carretero | UGT-PV | |
| Conselleria de Treball i Atur Obrer | Vicente Romero | UGT-PV | |
| Conselleria d'Hisenda | Juan Tejón | FSV | |
| Conselleria de Guerra | Josep Benedito i Lleó | EV | |
| Conselleria de Milícies | José Antonio Uribes Moreno | PCPV | |
| Conselleria d'Agricultura | Antonio Sánchez | UR | |
| Conselleria de Sanitat | Francesc Bosch i Morata | PVE | |
| Conselleria de Sanitat-Comité Sanitari Popular | Rafael Vilar Fiol | FSV | |
| Conselleria de Justícia | José Sánchez Requena | PS | |
| Conselleria de Control de Circulació | Francisco Ravenat | POUM | |
| Conselleria de Relacions | Miguel San Andrés | ERPV | |
| Conselleria de Seguretat | Manuel Pérez Feliu | CNT |
Consellers[modifica]
En un principi, el President va ser el Governador Civil de València, i a partir del 15 de març de 1938, el president passa a ser el president de la Diputació Provincial de València
Ple[modifica]
Gener 1937[modifica]
| Partit | Regidors | ||
|---|---|---|---|
| Confederació Nacional del Treball | CNT | 5 / 18 | |
| Unió General de Treballadors | UGT | 5 / 18 | |
| Partit Sindicalista | PS | 1 / 18 | |
| Unió Republicana Nacional | URN | 1 / 18 | |
| Federació Socialista Valenciana-Partit Socialista Obrer Espanyol | FSV-PSOE | 1 / 18 | |
| Esquerra Valenciana | EV | 1 / 18 | |
| Partit Valencianista d'Esquerra | PVE | 1 / 18 | |
| Izquierda Republicana | IR | 1 / 18 | |
| Federació Anarquista Ibèrica | FAI | 1 / 18 | |
| Partit Obrer d'Unificació Marxista | POUM | 1 / 18 | |
Octubre 1937[modifica]
| Partit | Regidors | ||
|---|---|---|---|
| Izquierda Republicana | IR | 3 / 18 | |
| Partit Socialista Obrer Espanyol | PSOE | 3 / 18 | |
| Partit Comunista d'Espanya | PCE | 3 / 18 | |
| Confederació Nacional del Treball | CNT | 2 / 18 | |
| Unió General de Treballadors | UGT | 2 / 18 | |
| Partit Valencianista d'Esquerra | PVE | 1 / 18 | |
| Esquerra Valenciana | EV | 1 / 18 | |
| Federació Anarquista Ibèrica | FAI | 1 / 18 | |
| Unió Republicana Nacional | URN | 1 / 18 | |
| Partit Sindicalista | PS | 1 / 18 | |
Referències[modifica]
- ↑ http://www.fpabloiglesias.es/archivo-y-biblioteca/diccionario-biografico/biografias/11456_latorre-blay-lorenzo
- ↑ «Ciència i Cultura en la Guerra. L'Institut d'Estudis Valencians, 1937-1938». Universitat de València [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Institut d'Estudis Valencians». Eines de llengua [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «La Biblioteca Valenciana rep l'arxiu de Francesc Bosch i Morata i Pilar Trenzano». València Extra [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Senyera valenciana anys 30». Antiblavers [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Escut de la senyera valenciana anys 30». Antiblavers [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Cartell del Consell Provincial de València». Archivo IR [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Las Corts reconoce la labor de Francesc Bosch i Morata en la recuperación de la identidad y la cultura valenciana». Europa Press [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ Bases para el Estatuto de Autonomía del País Valenciano, en Wikisource.
- ↑ Anteproyecto de Estatuto de Autonomía de la Región Valenciana, a Wikisource.
- ↑ Proyecto de Estatuto de Autonomía para el País Valenciano, a Wikisource.
- ↑ «Xàtiva homenatja a Francesc Bosch i Morata, conseller de Cultura durant la II República». Comarcal CV. Arxivat de l'original el 2020-07-19 [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «La Filmoteca rescata la memoria de Bosch i Morata con archivos inéditos». Valencia Plaza [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Composició Comité Executiu Popular de València». La Vanguardia [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «El nuevo gobernador de Valencia toma posesión». ABC [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Manuel Molina». Fa setanta anys: La Guerra Civil al País Valencià (1936-1939) [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Joan Murria». El País [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Joan Murria Dolz». Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans-María Teresa Martínez de Sas [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Lorenzo Latorre Blay». Fundación Pablo Iglesias [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Recuperan los restos de dos alcaldes de Chiva fusilados en el 39». Levante-EMV [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Al Comité Executiu s'anomenava Conselleria de Guerra. Poc després de la seua fundació, la conselleria va ser dissolta per ordre del ministre de defensa espanyol
- ↑ Fins al 8 de novembre de 1937