Consell Provincial de València

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConsell Provincial de València
Dades
TipusGovern
Història
ReemplaçaDiputació de València
Comitè Executiu Popular de València
Creació7 de gener de 1937 (7 de gener de 1937)
Data de dissolució o abolició1939
Reemplaçat perDiputació de València
Activitat
ÀmbitProvíncia de València
Governança corporativa
PresidentRicardo Zabalza Elorga (FSV), (1937)
Manuel Molina Conejero (FSV), (1937-1938)
Joan Murria Dolz (FSV), (1938-1939)
Lorenzo Latorre Blay (FSV), (1939)[1]

El Consell Provincial de València va ser un organisme de govern que abarcava la província de València i part de les de Castelló i d'Alacant fundat el 7 de gener de 1937, durant la guerra civil espanyola i que va substituir el Comitè Executiu Popular de València, substituint aquest darrer a la Diputació de València des del començament de la guerra, i arribant a gaudir de certa autonomia, realitzant propostes culturals i educatives en valencià, amb el conseller Francesc Bosch, com l'Institut d'Estudis Valencians[2][3] o la Biblioteca del País Valencià.[4]

Escut de la Conselleria de Cultura amb la forma de l'actual escut de la Generalitat Valenciana

La bandera va ser la quadribarrada amb una modificació sobre l'escut.[5][6] El president de l'entitat era el Governador Civil de València, i a partir de 1938, el President de la Diputació Provincial de València, i la seu del CPV era l'actual Palau de la Generalitat Valenciana, la mateixa que la del predecessor Comité Executiu Popular de València.

Tot i que no està oficialment reconegut com a tal, degut al seu caràcter autònom, el seu àmbit d'actuació (província de València i una part important de les de Castelló i Alacant), les lleis, esforços i propostes en favor de l'ús del valencià[7][8]i de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià,[9][10][11] així com per la seua ubicació, al Palau de la Generalitat Valenciana, i la consideració de Francesc Bosch i altres consellers com a primers Consellers de la història,[12][13] tant el Comité Executiu Popular de València, com després el Consell Provincial de València, són assimilables a òrgans preautonòmics i com a predecessors directes del Consell del País Valencià i de l'actual Generalitat Valenciana.

Amb el triomf de les tropes del General Franco i la fi de la guerra, el consell es va dissoldre, tornant a ser la Diputació de València.

Composició[modifica]

Consellers del Comité Executiu Popular de València[14][modifica]

El president de l'entitat era el Governador Civil de València.

Conselleria Conseller Partit Polític o Sindicat
Presidència Brauli Solsona i Ronda (22/07/1936)[15]
Ernesto Arín Prado (05/08/1936)
Ricardo Zabalza Elorga (28/09/1936)
ERPV
UMRA
FSV
Conselleria d'Ordre Públic Gonzalo Navacerrada Rodríguez FSV
Conselleria de Propaganda, Premsa i Comunicacions Juan López Sánchez CNT
Conselleria de Transport José Prost CNT
Conselleria d'Abastiments Pérez Carretero UGT-PV
Conselleria de Treball i Atur Obrer Vicente Romero UGT-PV
Conselleria d'Hisenda Juan Tejón FSV
Conselleria de Guerra Josep Benedito i Lleó EV
Conselleria de Milícies José Antonio Uribes Moreno PCPV
Conselleria d'Agricultura Antonio Sánchez UR
Conselleria de Sanitat Francesc Bosch i Morata PVE
Conselleria de Sanitat-Comité Sanitari Popular Rafael Vilar Fiol FSV
Conselleria de Justícia José Sánchez Requena PS
Conselleria de Control de Circulació Francisco Ravenat POUM
Conselleria de Relacions Miguel San Andrés ERPV
Conselleria de Seguretat Manuel Pérez Feliu CNT

Consellers[modifica]

En un principi, el President va ser el Governador Civil de València, i a partir del 15 de març de 1938, el president passa a ser el president de la Diputació Provincial de València

Conselleria Conseller Partit polític o Sindicat
President Ricardo Zabalza Elorga (07/01/1937)
Manuel Molina Conejero[16] (14/07/1937)
Joan Murria Dolz[17][18] (15/03/1938)
Lorenzo Latorre Blay[19][20] (Febrer 1939-01/04/1939)
FSV
Conselleria de Defensa[21] Josep Benedito i Lleó EV
Conselleria de Cultura i Relacions Valencianes Francesc Bosch i Morata[22]
José María Sánchez Roda
PVE
UGT-PV
Conselleria d'Ordre Públic Gonzalo Navacerrada Rodríguez FSV
Conselleria de Propaganda, Premsa i Comunicacions Juan López Sánchez CNT
Conselleria de Transport José Prost CNT
Conselleria d'Economia i Abastiments Pérez Carretero UGT-PV
Conselleria de Treball i Atur Obrer Vicente Romero UGT-PV
Conselleria d'Hisenda Juan Tejón FSV
Conselleria de Milícies José Antonio Uribes PCPV
Conselleria d'Agricultura Antonio Sánchez UR
Conselleria de Sanitat Rafael Vilar Fiol FSV
Conselleria de Justícia José Sánchez Requena PS
Conselleria de Control de Circulació Francisco Ravenat POUM
Conselleria de Relacions Miguel San Andrés ERPV
Conselleria de Seguretat Manuel Pérez Feliu CNT

Ple[modifica]

Gener 1937[modifica]

Partit Regidors
Confederació Nacional del Treball CNT
5 / 18
Unió General de Treballadors UGT
5 / 18
Partit Sindicalista PS
1 / 18
Unió Republicana Nacional URN
1 / 18
Federació Socialista Valenciana-Partit Socialista Obrer Espanyol FSV-PSOE
1 / 18
Esquerra Valenciana EV
1 / 18
Partit Valencianista d'Esquerra PVE
1 / 18
Izquierda Republicana IR
1 / 18
Federació Anarquista Ibèrica FAI
1 / 18
Partit Obrer d'Unificació Marxista POUM
1 / 18

Octubre 1937[modifica]

Partit Regidors
Izquierda Republicana IR
3 / 18
Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE
3 / 18
Partit Comunista d'Espanya PCE
3 / 18
Confederació Nacional del Treball CNT
2 / 18
Unió General de Treballadors UGT
2 / 18
Partit Valencianista d'Esquerra PVE
1 / 18
Esquerra Valenciana EV
1 / 18
Federació Anarquista Ibèrica FAI
1 / 18
Unió Republicana Nacional URN
1 / 18
Partit Sindicalista PS
1 / 18

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.fpabloiglesias.es/archivo-y-biblioteca/diccionario-biografico/biografias/11456_latorre-blay-lorenzo
  2. «Ciència i Cultura en la Guerra. L'Institut d'Estudis Valencians, 1937-1938». Universitat de València [Consulta: 18 juliol 2020].
  3. «Institut d'Estudis Valencians». Eines de llengua [Consulta: 18 juliol 2020].
  4. «La Biblioteca Valenciana rep l'arxiu de Francesc Bosch i Morata i Pilar Trenzano». València Extra [Consulta: 18 juliol 2020].
  5. «Senyera valenciana anys 30». Antiblavers [Consulta: 18 juliol 2020].
  6. «Escut de la senyera valenciana anys 30». Antiblavers [Consulta: 18 juliol 2020].
  7. «Cartell del Consell Provincial de València». Archivo IR [Consulta: 18 juliol 2020].
  8. «Las Corts reconoce la labor de Francesc Bosch i Morata en la recuperación de la identidad y la cultura valenciana». Europa Press [Consulta: 18 juliol 2020].
  9. Bases para el Estatuto de Autonomía del País Valenciano, en Wikisource.
  10. Anteproyecto de Estatuto de Autonomía de la Región Valenciana, a Wikisource.
  11. Proyecto de Estatuto de Autonomía para el País Valenciano, a Wikisource.
  12. «Xàtiva homenatja a Francesc Bosch i Morata, conseller de Cultura durant la II República». Comarcal CV. Arxivat de l'original el 2020-07-19 [Consulta: 18 juliol 2020].
  13. «La Filmoteca rescata la memoria de Bosch i Morata con archivos inéditos». Valencia Plaza [Consulta: 18 juliol 2020].
  14. «Composició Comité Executiu Popular de València». La Vanguardia [Consulta: 18 juliol 2020].
  15. «El nuevo gobernador de Valencia toma posesión». ABC [Consulta: 18 juliol 2020].
  16. «Manuel Molina». Fa setanta anys: La Guerra Civil al País Valencià (1936-1939) [Consulta: 19 juliol 2020].
  17. «Joan Murria». El País [Consulta: 19 juliol 2020].
  18. «Joan Murria Dolz». Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans-María Teresa Martínez de Sas [Consulta: 19 juliol 2020].
  19. «Lorenzo Latorre Blay». Fundación Pablo Iglesias [Consulta: 19 juliol 2020].
  20. «Recuperan los restos de dos alcaldes de Chiva fusilados en el 39». Levante-EMV [Consulta: 19 juliol 2020].
  21. Al Comité Executiu s'anomenava Conselleria de Guerra. Poc després de la seua fundació, la conselleria va ser dissolta per ordre del ministre de defensa espanyol
  22. Fins al 8 de novembre de 1937