Consol Pastor Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaConsol Pastor Martínez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1887 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1973 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Bibliotecàries Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbibliotecària Modifica el valor a Wikidata

Consol Pastor Martínez (Barcelona, 6 de març de 1887[1] – Barcelona, 20 d'abril de 1973)[2] fou una bibliotecària catalana.

Biografia[modifica]

Fou l'alumna número 1 de la primera promoció de l'Escola Superior de Bibliotecàries (1915–1918). Com algunes de les seves companyes, ja era mestra quan ingressà a l'Escola. En una entrevista d'Aurora Díaz-Plaja explicava que va estudiar magisteri perquè era la única sortida per les dones que volien estudiar, però que va decidir seguir la carrera de bibliotecària tan bon punt es creà perquè la seva màxima afició era l'estudi. Sota el guiatge d'Eugeni d'Ors, que en aquells primers anys era professor i director de l'Escola, les alumnes col·laboraren en diverses traduccions que es publicaren a les col·leccions Quaderns d'Estudi i Minerva, com ara Guillem Tell, de Friedrich von Schiller, i Germà i germana, de Johann Wolfgang von Goethe;[3] ella mateixa també publicà a Quaderns d'Estudi el treball "Set iniciadors de la psicologia actual" (febrer, 1917).[4]

El juliol de 1918 va ser nomenada directora de la primera biblioteca popular de la Mancomunitat de Catalunya, la de Valls. Un any després es va traslladar a Barcelona en guanyar la plaça de professora auxiliar de l'Escola Superior de Bibliotecàries. En aquest càrrec donava suport al professorat i els substituïa les baixes —més d'una vegada va haver d'assumir força docència, com quan Ors va ser foragitat de la Mancomunitat i de l'Escola, o quan el maig de 1924 la majoria del professorat de la Universitat Industrial va ser destituït o dimití en solidaritzar-se amb el professor belga Georges Dwelshauvers. El 1928 va ser nomenada bibliotecària de l'Escola quan la biblioteca iniciada el 1920 tenia ja prou envergadura com per requerir la dedicació d'una professional. Va romandre en aquest càrrec fins que es va jubilar el 1957, amb la interrupció d'uns mesos al final de la Guerra Civil, en què va gaudir d'un permís justificat per estudiar l'organització de la Bibliothèque d'Art et Industrie Forney i la Bibliothèque du Conservatoire des Arts et Métiers de París.[3] Els sous de les bibliotecàries eren força migrats, i per això algunes tenien diversos llocs de treball; Consol Pastor, durant els anys vint i trenta, simultaniejà la seva tasca a l'Escola amb la de directora de la Biblioteca Popular de la Dona fundada per Francesca Bonnemaison.[4]

A més dels seus treballs d'estudianta, esmentats més amunt, col·laborà en l'Anuari de les biblioteques populars amb la memòria de la Biblioteca de l'Escola i en la revista Biblioteconomia. L'any 1954, ben propera la seva jubilació, encara hi escrivia un article dedicat a Eugeni d'Ors que traspuava la seva gran admiració pel mestre i primer director de l'Escola.

Consol Pastor morí a Barcelona a 86 anys, el 20 d'abril de 1973.[5] El 2023, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar commemorar oficialment l'Any Consol Pastor Martínez, en escaure's el cinquantenari del seu traspàs.[6]

Referències[modifica]

  1. Segons la inscripció de defunció que consta al llibre registre de l'Ajuntament de Barcelona, tom 0182, plana 372.
  2. «Consol Pastor Martínez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Estivill Rius, Assumpció; Pons, Amadeu; Mañà, Teresa «Dones bibliotecàries». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, Núm. 10. ISSN: 1575-5886.
  4. 4,0 4,1 Godayol, Pilar, et al. Catalanes del XX. 1 ed. Vic [Barcelona]: Eumo Editorial, Universitat de Vic, 2006. ISBN 84-9766-193-1. 
  5. «Necrològiques». La Vanguardia, 25-04-1973, pàg. 35.
  6. «50 anys de la mort de Consol Pastor Martínez». [Consulta: 2 abril 2023].

Enllaços externs[modifica]