Conspiració de la pólvora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dibuix amb els personatges de la conspiració

La Conspiració de la pólvora[1] fou una conspiració tramada per alguns catòlics anglesos durant el regnat de Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, per a fer volar el parlament el dia de la sessió inaugural el dia 5 de novembre de 1605.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Malgrat ser educat en el protestantisme, en pujar al tron d'Anglaterra a la mort d'Elisabet I, els catòlics anglesos varen concebre alguna esperança per ser fill de la infortunada Maria Stuard; aviat, tanmateix, hagueren de perdre-les, quan el monarca digué: Planteu a Irlanda protestants, arranqueu de soca-rel els papistes i restareu tranquils. Llavors, Robert Catesby, de noble i rància família, irritat per haver-se vist iniquament arrabassat els seus béns, formà, per a evitar a la seva pàtria els mals que preveia, l'espantós projecte de volar el palau del parlament el dia que hi estiguessin dintre Jaume I i la seva família.

Comunicà el seu projecte a alguns amics (12 foren els conjurats) entre els quals s'hi contava Guy Fawkes, oficial abans i sempre intrèpid i capaç per les més arriscades empreses. Tanta era la set de venjança i tan ferma la resolució dels conjurats que cap obstacle els acovardí en la seva agosarada empresa.

Execució del pla[modifica | modifica el codi]

La primera diligència fou llogar (24 de maig de 1604) una finca, propietat de Whynniard, immediata al Parlament, amb un jardí que arribava fins al Tàmesi; però a penes assolit això, el Govern exigí que se li cedís el local, pel que els treballs preparatoris per a la mina hagueren d'ajornar-se fins a sis mesos.

Abans de Nadal l'obra del túnel arribava ja a la paret del palau de la casa dels Lords i des de llavors avançà més a poc a poc per la dificultat que oferia obrir bretxa en aquella obra de maçoneria medieval. El març, emperò, es va saber que la bodega de la Casa dels Lords podia llogar-se i, en efecte, la llogaren i després començaren a introduir barrils de pólvora. Fawkes era l'encarregat de posar el foc a la metxa. Per desgràcia per als conjurats i havia entre ells un jove, Tresham, cunyat de lord Mounteagle i par catòlic del Parlament, a qui el jove conjurat volgué salvar de la catàstrofe, no obstant l'entusiasme amb el que havia entrat en la conjuració.

En efecte, deu dies abans del 5 de novembre de 1605, data senyalada per l'obertura del Parlament i, per tant, de l'explosió, lord Mounteagle rebé un anònim, de lletra desconeguda, que un emmascarat entregués a un dels mossos del Lord. Si estimeu la vida, deia l'escrit, us aconsello que cerqueu qualsevol excusa per endarrerir la vostra presencia en el Parlament: doncs Déu i els homes es disposen a castigar la perversitat del segle. No menyspreeu aquest consell que us pot ser beneficiós i que no pot causar-vos cap mal. Mounteagle donà a llegir l'estrany avis al comte de Salisbury, Robert Cecil, el qual el donà al rei.

Aquest, al qui les continues conspiracions havien tornat molt suspicaç, endevinà, contra el parer del seu Consell el qual opinava que s'havia de menysprear l'avís, que es tractava d'una explosió subterrània. Manà en conseqüència, a diversos mossos del palau que enregistressin els soterranis del palau de Westminster, i sorprengueren en ells en Fawkes que anava amb una llanterna a ultimar els preparatius per l'explosió del dia següent, trobant-se-li a les butxaques metxes i altres utensilis per encendre el foc. A més, en un magatzem de carbó de sota el palau, descobriren 36 barrils de pólvora amagats amb feixos i destinats a fer volar,[2] durant la cessió, l'edifici i sepultar en llurs ruïnes al rei i la seva família, tots els lords i individus de la Cambra dels Comuns.

Guy Fawkes en veure's descobert, es negà a revelar els noms dels conjurats, lamentant-se solament del fracàs del seu foll intent, sense proferir una paraula tan sols que pogués comprometre a llurs còmplices. No obstant, el temor al turment el decidí a descobrir-los. Llavors es va saber que a més de Catesby es contaven entre els conjurats Digby i Percy, de la il·lustre casa dels Northumberland.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

En ser detingut Fawkes també es va saber que els conspiradors havien reclutat un exèrcit de descontents i que es proposaven apoderar-se dels fills del rei i cridar als espanyols dels Països Baixos.

En veure avortada la conspiració, la major part dels conjurats fugiren al comtat de Warwick, on s'havia dirigit ja un dels caps de la conspiració, el ja anomenat Digby, amb la intenció de revoltar el país. Atacats per les tropes reials, uns moriren amb les armes a la mà després de viva resistència; altres moriren al suplici. També foren condemnats a mort i executats els dos jesuïtes, el pare provincial Garnet i Oldcorne, acusats de complicitat amb la conspiració.

A jutjar pels documents que vers aquest fet existeixen, no pot dubtar-se que l'acció inductiva dels jesuïtes, en aquest atemptat, fou un recurs inventat pel Govern anglès per a justificar la repressió contra el catolicisme en la persona dels pares Garnet i Oldcorne. Que els jesuïtes eren enemics de tot acte de violència, ho prova, entre altres coses, una carta del mateix Garnet (29 d'agost de 1604), en la que diu als seus superiors de Roma, que molts catòlics s'han distanciat d'ells (els jesuïtes) perquè ells s'oposen als actes de violència.

A més, amb ocasió d'una baralla provocada a Gal·les (21 de març de 1905). Garnet havia assolit una carta de Roma, ordenant-li a ell i al clergue Blackwell, in mandato Papae, que evitessin, per tots els mitjans a la mà, tota conspiració dels catòlics en contra del Govern. Respecte a les relacions de Catesby amb el pare Garnet des del maig de 1604 en que per primera vegada revela el conspirador ser enemic contra el Govern, el jesuïta no cessà un moment de treballar en el sentit d'apartar-lo del camí de la violència que volia seguir; pel qual Catesby cercà un altre consell en el pare Greenway i aquest proposà el cas al pare Garnet (segons la facultat que en confessió li donà Catesby), el qual conjurà en Greenway a que fes tot el que tingués a la seva mà per apartar el seu confés de llur intent, intimidació a la qual obeí Greenway tan en absolut que, segons ell mateix declarà solemnement, havia posat en això tanta fe, com si es tractés de la vida del mateix Papa (Apologia, 258).

El gran interès del Govern anglès en provar que la intervenció de Greenway i Garnet havia estat fora del secret de confessió, ho proven les paraules de William Waade, tinent de la Torre, on estava tancat el jesuïta, escrits amb data del 4 d'abril de 1606: Vaig a posar en joc tots els mitjans perquè reconeix-hi...que el raonament que va tenir amb Greenway, no fou sota secret de confessió. De moment, l'obligat a dir que ell havia imaginat que el parlat era una confessió, malgrat que Grenway havia entès que realment era així (The Month, juliol de 1901.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Williamson, Hugh Ross. The Gunpowder Plot [of 1605] (en anglès). Faber and Faber, 1951. 
  2. Fraser 2005, p. 201–203.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fraser, Antonia (2005), The Gunpowder Plot, Phoenix, ISBN 0-7538-1401-3
  • Tom núm. 46. pàgs. 154-155 de l'enciclopèdia Espasa

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conspiració de la pólvora