Contracte de franquícia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El contracte de franquícia és aquell en virtut del qual un empresari (franquiciador) cedeix a un altre (franquiciat), a canvi d'una prestació financera, el dret a l'explotació d'una franquícia per a comercialitzar determinats productes o serveis prèviament prestigiats al mercat pels procediments de fabricació i de màrqueting del franquiciador emparats en patents, marques i know-how.

Mitjançant el contracte de franquícia es pacta, a canvi d'un preu, la cessió d'un model d'empresa. La perfecció d'aquests contractes instrumenta la formació de xarxes de distribució molt integrades, que s'han anat estenent ràpidament i que han rebut ple reconeixement tant per la jurisprudència com pels diferents ordenaments jurídics. A Europa es va estendre aquesta pràctica a mitjan segle XX, aconseguint el ple reconeixent per part de les institucions comunitàries amb el Reglament de la Comissió de la CEE de 30 de novembre de 1988

Modalitats de franquícia[modifica | modifica el codi]

  • Franquícia industrial o de producció: El franquiciat adquireix el dret a fabricar i revendre els productes del franquiciador sota la seva marca i sistema propi.
  • Franquícia comercial o de distribució: El franquiciat adquireix el dret a revendre, pel seu compte i risc i en els seus propis locals, els productes de franquiciador. Es dóna en sectors com ara l'hostaleria, l'alimentació o la roba. Es poden distingir tres submodalitats:
    • Franquícies córner: El franquiciat cedeix una part del seu establiment al franquiciador. Es tracta de punts de venda especialitzats d'altres marques.
    • Màster franquícia: El franquiciat adquireix un dret exclusiu a desenvolupar la franquícia en un territori determinat. Aquests franquiciats poden fer, a la vegada, de franquiciadors cap a altres empresaris.
    • Franquícia associativa: El franquiciador participa en el capital social de l'empresa franquiciada, o a l'inrevés. Aquestes participacions sempre han de ser minoristes, perquè sinó es tractaria d'un negoci entre la matriu i la seva filial.
  • Franquícia de serveis: El franquiciat adquireix el dret a prestar serveis sota la denominació i el sistema comercial del franquiciador. Aquest és el cas d'empreses de missatgeria o de bugaderia.

Obligacions del franquiciador[modifica | modifica el codi]

  • Comunicar un know-how (manera d'organització interna i externa de l'empresa, que tenen una eficiència molt peculiar) o conjunt de coneixements pràctics no patentats derivats de l'experiència del franquiciador i verificats i contrastats per aquest. El know-how ha de ser substancial i secret, estar identificat en el contracte i servir per a implementar els resultats del franquiciat, permetent-li introduir-se més fàcilment al mercat.
  • Transmetre al franquiciat els seus signes distintius.
  • Prestar assistència tècnica i comercial al franquiciat de forma continuada durant tot el període de duració de l'acord. Aquesta obligació comprèn qualsevol avantatge, innovació o avenç que contribueixi a la millor comercialització dels productes o serveis contractuals.
  • Proveir els productes o les matèries primeres.

Obligacions del franquiciat[modifica | modifica el codi]

  • Pagar el cànon d'entrada o forfet, que s'exigeix com un requisit per a incorporar-se a la xarxa.
  • Pagar els royalties, és a dir, els pagament periòdics del franquiciat al franquiciador, els quals varien en funció del volum de vendes.
  • Pagar el preu del producte que compri al franquiciador.

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

El 2011 hi havien 289 franquícies a Catalunya.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contracte de franquícia Modifica l'enllaç a Wikidata


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catalunya en xifres, Diari Ara, 11 setembre 2014, p.17