Ctenomys ibicuiensis
Ctenomys ibicuensis  | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| Dades insuficients | |
| UICN | 45958852 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Ctenomyidae |
| Gènere | Ctenomys |
| Espècie | Ctenomys ibicuensis Thales Renato Ochotorena de Freitas, 2012 |
Ctenomys ibicuiensis és una espècie de mamífer rosegador de la família dels ctenòmids. Viu al centre-est de Sud-amèrica.
Taxonomia[modifica]
Aquesta espècie fou descrita l'any 2012 pels zoòlegs Thales R. O. de Freitas, Fabiano A. Fernandes, Rodrigo Fornel i Paula A. Roratto.[1]
Localitat tipus i distribució geogràfica[modifica]
La localitat tipus és: "Manoel Viana (a les coordenades: 29°23’37’’S 55°25’43’’W), al centre-oest de l'estat de Rio Grande do Sul, Brasil".[1] Se'l trobà en ambients de dunes i prades sorrenques que estaven pertorbades per les activitats agrícoles i la desertificació.[1]
Aquesta espècie és endèmica de la conca del riu Ibicuí, a l'interfluvi format pel curs principal d'aquest i un dels seus afluents pel marge dret, el riu Itu, a més d'una àrea al nord d'aquest últim. Jurisdiccionalment tan sols viu als municipis de Manoel Viana (sis localitats) i Maçambará (dues), al nord-oest de l'estat de Rio Grande do Sul, al sud del Brasil.[1] Viu a altituds properes a 200 msnm.
Holotip[modifica]
L'holotip és l'espècimen catalogat com a: TR 1065; es tracta del crani (acompanyat per una pell) d'una femella adulta -2n = 50, nombre fonamental (FN) = 68–; està depositada al Departament de Genètica de l'Institut de Biociències de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul. Fou recollit por Thales R. O. de Freitas i Fabiano A. Fernandes.[1] El seu pes era de 200 g, la longitud total de 234 mm i la cua de 75 mm.[1]
Etimologia[modifica]
Etimològicament, el nom específic ibicuiensis és un topònim que es refereix a la conca hidrogràfica de la qual aquesta espècie de rosegador és endèmica, la fondalada del riu Ibicuí. D'altra banda, aquesta paraula en el tupí-guaraní significa ‘bancs de sorra’ cosa que descriu bé l'hàbitat particular d'aquest rosegador.[1]
Paratips[modifica]
S'inclogueren 11 espècimens` com a paratips (5 mascles i 6 femelles), que foren depositats a la mateixa col·lecció que l'holotip amb els codis: TR 1066 a TR 1076. Tots foren recollits a la localitat tipus.[1]
Caracterització i relacions filogenètiques[modifica]
C. ibicuiensis es caracteritza per un nombre diploide de 50 cromosomes i un nombre fonamental autosòmic de 68 braços, amb el primer parell molt més llarg que en espècies properes. En comparació amb espècies filogenèticament relacionades i geogràficament properes, també se'n distingeix per anàlisis filogenètiques del gen mitocondrial del citocrom b i per anàlisis qualitatives i quantitatives de la morfologia cranial.[1]
Aquest tàxon és inclòs al grup d'espècies C. torquatus, denominat així per l'espècie C. torquatus, rosegador al qual anteriorment les poblacions de C. ibicuiensis eren adscrites.[1]
Conservació[modifica]
L'espècie té una distribució geogràfica limitada, que cobreix una àrea relativament petita (d'aproximadament 50.000 ha) i dins de la mateixa només habita un biòtop particular (bancs de sorra i armenteres sorrenques), en una regió que ha estat patint desertificació a més d'un intens impacte antropogènic, en reconvertir-se el seu hàbitat en plantacions de pins i eucaliptus i cultius de soja. Per aquests motius, els descriptors suggeriren que aquesta espècie podria classificar-se com a espècie en perill d'extinció a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades que confecciona l'organització internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals: la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 De Freitas, T. R. O.; F. A. Fernandes; R. Fornel; P. A. Roratto (2012). «An endemic new species of tuco-tuco, genus Ctenomys (Rodentia: Ctenomyidae), with a restricted geographic distribution in southern Brazil». Journal of Mammalogy, 93: 1.355-1.367
