Llengües tupí-guaraní

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tupí Guaraní
Distribució
geogràfica:
Argentina Argentina, Bolívia Bolívia, Brasil Brasil, Colòmbia Colòmbia , Paraguai Paraguai, Perú Perú,Escut Guaiana Francesa
Classificació
genètica
:
Subdivisions:
Territori

Territori on es parlen les llengües tupi-guaraní

Les llengües tupí-guaraní constituïxen una subfamília de 53 llengües de la família macro-tupí que es parlen o es parlaven a Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Guaiana Francesa, Paraguai, Perú, Uruguai i Veneçuela. Comprèn onze subgrups i una llengua no classificada. Onze llengües estan extintes i almenys altres vuit estan en perill d'extinció. És la subfamília més important de la família tupí, la de major extensió geogràfica al territori d'Amèrica del Sud. A més les llengües tupí-guaraní són probablement el grup de llengües millor estudiades de l'Amazònia, de tal manera que s'ha pogut reconstruït el proto-tupí-guaraní (proto-TG).

Història[modifica | modifica el codi]

El nom d'aquesta branca de les llengües macro-tupí prové de les tres llengües històricament més importants d'aquesta branca: el tupí, el tupinamba (que en la seva versió criollitzada fou anomenada ñe'engatú o língua geral) i el guaraní que és actualment és llengua oficial a Paraguai amb diversos milions de parlants.

Els tupinamba vivien al llarg de la costa, estant la major part de la població al que actualment és l'àrea de Rio de Janeiro i una mica més al nord. Aquest grup va ser el major dels grups indígenes amb el qual van contactar inicialment els portuguesos. La seva llengua arribava a tal extensió, que durant els segles XVI i XVII la seva llengua es va anomenar simplement língua brasílica o brasiliano, apareixent el nom tupinamba cap al segle XVIII. El sacerdot José de Anchieta (1595) va documentar extensivament l'estadi més antic d'aquesta llengua, assenyalant que es tratataba de la "llengua més usada al llarg de la costa de Brasil", superant en el primer període de la colonització al portuguès. El tupinamba ha estat una important font de préstecs lèxics al portuguès de Brasil, especialment pel que fa a la flora i la fauna. Diverses d'aquestes paraules s'han difós masivamene a altres llengües, entre elles: tapioca (< typy ʔók-a) , jaguar (< jawár-a), mandioca (< mani ʔók-a), tucà (< tukán-a) o tapir (< tapi ʔír-a).

Els guaraní vivien al sud del que ara és São Paulo van ser el grup més ampli amb el qual els exploradors espanyols van tenir contacte en la costa est d'Amèrica del Sud. L'antic guaraní, documentat i descrit per Antonio Ruiz de Montoya (1639). A diferència del tupí i el tupinamba el guaraní no és una llengua extinta, sinó que amb el temps ha arribat a ser una de les més grans llengües indígenes d'Amèrica comptant en l'actualitat amb gairebé 5 milions de parlants (2007). El tupí pròpiament aquest estava estretament relacionat amb el tupinamba, encara que comparteix amb el guaraní l'absència de consonants finals. Els tupís vivien a l'àrea del que ara és São Paulo, en l'àrea de São Vicente i en el curs alt del riu Tieté. La forma criollitzada d'aquesta llengua es va dir língua geral paulista. En l'actualitat el tupí, a diferència de la versió criollitzada del tumpinambá o ñe'engatu, és una llengua extinta.

Llengües de la família[modifica | modifica el codi]

El terme tupí-guaraní va ser usat inicialment per Alfred Métraux, el primer antropóleg que va usar dades de les cròniques dels segles XVI i XVII sobre els tupinamba i els guraní. I encara que va haver-hi intents de classificació de les llengües d'aquesta branca en les dècades de 1940 i 1950, la primera classificació basada en dades lingüístiques, en lloc de dades geogràfiques o llistes de etnònims, és la de Rodrigues (1958) presentada originalment en el 32è Congrés Internacional d'Americanistes. Aquesta classifiació va permetre reconèixer clarament la branca tupí-guaraní de la resta de llengües que conformen la família macro-tupí. La següent taula resumeix la classificació proposada per Rodrigues:

Subgrup Llengua Dialectes Cobertura geogràfica Nombre estimat de parlants Codi ISO/DIS 639-3
Subgrup I Guaraní bolivià occidental Chuquisaca (Bolívia) 7.000 [gnw]
Guaraní paraguaià Jopará Paraguai, Argentina més de 4.900.000 [gug]
Guaraní bolivià oriental o "Chiriguano" Izoceño, Avá Bolívia, Paraguai, Argentina, Uruguai aprox. 50.000 [gui]
Guaraní mbyá Tambéopé, Baticola Brasil, Paraguai, Argentina aprox. 18.000 [gun]
Aché (Guayakí) Quatre dialectes, un d'ells quasi extint Paraguai aprox. 1.500 [guq]
Kaiwá Teüi, Tembekuá, Kaiwám Mato Grosso do Sul (Brasil), Argentina aprox. 15.000 [kgk]
Pãí tavyterá̃ (per a alguns part del complex Kaiwá) Est de Paraguai 10.000 a 12.000 [pta]
Chiripá Apapocuva Est del Paraguai, Argentina, Brasil aprox. 12.000 [nhd]
Xetá Paraná (Brasil) 3. Quasi extint [xet]
Avá Tapieté, Chané Paraguai, Argentina, Bolívia aprox. 200 [tpj]
Subgrup II
Guarayú-Sirionó-Jorá
Guarayú Nord-est de l'àrea del riu Guarayos, Beni (Bolívia) 5.933 (any 2000) [gyr]
Sirionó Est del Beni i noreeste de Santa Cruz (Bolívia) uns 400 [srq]
Yuqui Cochabamba (Bolívia) entre 120 i 140 [yuq]
Jorá Bolívia Extingit [jor]
Subgrup III Cocama-Cocamilla Cocamilla, Cocama (o Kokama) Perú, Brasil, Colòmbia uns 2.000 [cod]
Omagua Aizuare, Curacirari, Paguana Iquitos (Perú). Potser no hi ha parlants al Brasil. entre 10 i 100 - Quasi extingit [omg]
Potiguára Paraíba (Brasil) Extingit [pog]
Tupinikin Espírito Santo i Bahia (Brasil) Extingit [tpk]
tupinamba Costa atlántica, desde Rio de Janeiro hasta el Amazonas (Brasil) Extingit [tpn]
Tupí Actual estat de São Paulo (Brasil) Extingit [tpw]
Ñe'engatu Brasil, Colòmbia, Veneçuela uns de 8.000 [yrl]
Subgrup IV Asuriní Río Tocantins, Pará (Brasil) menys de 200 [asu]
Avá-Canoeiro Goiaz i vall de l'alt Tocantins (Brasil) menys de 100 [avv]
Guajajára Pindare, zutiua, mearim, Tembé de Gurupí. Uns 80 llogarrets a la conca del Maranhao (Brasil) uns 15.000 [gub]
Suruí do Pará Pará (Brasil) menys de 200 [mdz]
Parakanã Baix riu Xingú, Pará (Brasil) menys de 500 [pak]
Tapirapé Nord-est de Mato Grosso (Brasil) uns 350 [taf]
Tembé (Brasil) entre 150 i 200 [tqb]
Subgrup V Asuriní Xingú Pará (Brasil) uns 70 [asn]
Araweté Amazones (Brasil) uns 200 [awt]
Kayabí Nord de Mato Grosso i sud de Pará (Brasil) uns 800 [kyz]
Subgrup VI Amundava Rondônia (Brasil) entre 50 i 100 [adw]
Apiacá Nord de Mato Grosso (Brasil) Quasi extingit. Hi havia 2 parlants el 1986. [api]
Júma Riu Açuã, Amazones (Brasil) 300 el 1940. 4 el 1998. Quasi extingit [jua]
Karipúna Amapá (Brasil) Extingit [kgm]
Karipuná Jacaria y pama (o pamana) Rondônia i Acre (Brasil) entre 12 y 15. Quasi extingit [kuq]
Paranawát Rondônia (Brasil) Extingit [paf]
Tenharim Tenharim, parintintín, kagwahiv, karipuna jaci paraná, mialát, diahói. Amazonas i Rondônia (Brasil) uns 500 [pah]
Tukumanféd Rondônia (Brasil) Extingit [tkf]
Uru-ew-wau-wau Podria ser un dialecte del tenharim Rondônia (Brasil) uns 100 [urz]
Wiraféd Rondônia (Brasil) Extingit [wir]
Morerebi Podria ser un dialecte del Tenharim Amazones (Brasil) uns 100 [xmo]
Subgrup VII Kamayurá Mato Grosso (Brasil) uns 300 [kay]
Subgrup VIII Anambé Pará (Brasil) menys de 10. Quasi Extingit [aan]
Amanayé Pará (Brasil) Població ètnica 60. Probablement extingit [ama]
Emerillon Frontera sud de la Guaiana Francesa, parlada pels teko uns 400 [eme]
Guajá Maranhão i Pará (Brasil) uns 400 [gvj]
Wayampi Oiyapoque, wajapuku, oiyapoque wayampi, amapari wayampi, jari. Guaiana Francesa i Brasil uns 1200 [oym]
Zo'é Pará (Brasil) uns 150 [pto]
Turiwára Pará (Brasil) Extingit [twt]
Urubú-kaapor Maranhão (Brasil) uns 500 [urb]
Aurá Maranhão (Brasil) 2. Quasi extingit [aux]
Pauserna Pauserna Sud-est del Beni (Bolívia) Extingit [psm]
Subgrup Llengua Dialectes Cobertura geogràfica Nombre estimat de parlants Codi ISO/DIS 639-3

Existeixen moltes llengües tupí-guaraníes l'estructura fonològica de les quals i gramatical està suficientment alterada respecte al proto-tupí-guaraní, com per a justificar la hipòtesi que aquestes llengües són resultat de substitució lingüística en grups que prèviament parlaven altres llengües. Entre aquestes llengües resultat de substitució es trobarien el Chané, el Tapieté, l'Izoceño i l'Achí o Guayakí del subgrup 1; el Sirionó, el Yuqui i el Jorá del subgrup 2, i el Kokamá / Omáwa del subgrup 3.[1]

Per altra banda, la classificació en subgrups es pot fer d'acord amb certs canvis compartits:

Subgrup *pʲ *kʲ *t-(i) *j *w *pʷ *kʷ
1 ʦ, ʃ h, Ø ʧ, ʃ k ʧ ʤ gw β
2 ʦ, s ʦ, s pj k, kʲ ʧ, ʃ j (?) w β
3 ʦ, s ʦ, s pj k t ʒ, j (g)w β pw kw
4 h, Ø h, Ø ʧ k, s ʦ, ʧ z, ʧ, s w w
5 Ø Ø s s s ʤ w w ɸ kw
6 h h pj k t j gw β
7 h, Ø h, Ø ʦ k ʧ j w w hw kw
8 h, Ø h, Ø s k, ʃ, s ʃ, s j w w,(β)

Característiques comunes[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

L'inventari fonològic reconstruït per al proto-tupí-guaraní (proto-TG) és el següent (Jensen, 1989):

labial alveolar al.-pal. velar glotal
fricativa β
oclusiva plana p t k ʔ
oclusiva labializada
oclusiva palatalizada
africada t͡s t​͡ʃ
nasal plana m n ŋ
nasal labializada ŋʷ
nasal palatalizada ŋʲ
sonorant w ɾ j

La majoria de llengües modernes han simplificat aquest inventari fonològic havent-se perdut distincions. No obstant això, gràcies a la multitud de llengües supervivents ha estat possible reconstruir amb gran precisió no només l'inventari original sinó els processos fonològics propis de proto-TG.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rodrigues, 1984-85.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cheryl Jensen: "Tupí-Guaraní languages" en The Amazonian languages Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.). Cambridge: Cambridge University Press, 1999, pp. 125-161.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]