Llengües tupí-guaraní

Llengües tupí-guaraní
Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Paraguai, Perú, Guaiana Francesa
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües tupí
Subdivisions
	Guaraní Aché tupí Kaiwà Omagua Ñe'engatú Guajá Guayampi
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2	tup
Codi Glottolog	tupi1276

Les llengües tupí-guaraní constituïxen una subfamília de 53 llengües de la família macro-tupí que es parlen o es parlaven a l'Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Guaiana Francesa, Paraguai, Perú, Uruguai i Veneçuela. Comprèn onze subgrups i una llengua no classificada. Onze llengües estan extintes i almenys altres vuit estan en perill d'extinció. És la subfamília més important de la família tupí, la de major extensió geogràfica al territori d'Amèrica del Sud. A més les llengües tupí-guaraní són probablement el grup de llengües millor estudiades de l'Amazònia, de tal manera que s'ha pogut reconstruït el proto-tupí-guaraní (proto-TG).

Història[modifica]

El nom d'aquesta branca de les llengües macro-tupí prové de les tres llengües històricament més importants d'aquesta branca: el tupí, el tupinamba (que en la seva versió criollitzada fou anomenada ñe'engatú o língua geral) i el guaraní que és actualment és llengua oficial a Paraguai amb diversos milions de parlants.

Els tupinamba vivien al llarg de la costa, estant la major part de la població al que actualment és l'àrea de Rio de Janeiro i una mica més al nord. Aquest grup va ser el major dels grups indígenes amb el qual van contactar inicialment els portuguesos. La seva llengua arribava a tal extensió, que durant els segles xvi i xvii la seva llengua es va anomenar simplement língua brasílica o brasiliano, apareixent el nom tupinamba cap al segle xviii. El sacerdot José de Anchieta (1595) va documentar extensivament l'estadi més antic d'aquesta llengua, assenyalant que es tractava de la "llengua més usada al llarg de la costa de Brasil", superant en el primer període de la colonització al portuguès. El tupinamba ha estat una important font de préstecs lèxics al portuguès de Brasil, especialment pel que fa a la flora i la fauna. Diverses d'aquestes paraules s'han difós masivamene a altres llengües, entre elles: tapioca (< typy ^ʔók-a), jaguar (< jawár-a), mandioca (< mani ^ʔók-a), tucà (< tukán-a) o tapir (< tapi ^ʔír-a).

Els guaranís vivien al sud del que ara és São Paulo van ser el grup més ampli amb el qual els exploradors espanyols van tenir contacte en la costa est d'Amèrica del Sud. L'antic guaraní, documentat i descrit per Antonio Ruiz de Montoya (1639). A diferència del tupí i el tupinamba el guaraní no és una llengua extinta, sinó que amb el temps ha arribat a ser una de les més grans llengües indígenes d'Amèrica comptant en l'actualitat amb gairebé 5 milions de parlants (2007). El tupí pròpiament aquest estava estretament relacionat amb el tupinamba, encara que comparteix amb el guaraní l'absència de consonants finals. Els tupís vivien a l'àrea del que ara és São Paulo, en l'àrea de São Vicente i en el curs alt del riu Tieté. La forma criollitzada d'aquesta llengua es va dir língua geral paulista. En l'actualitat el tupí, a diferència de la versió criollitzada del tumpinambá o ñe'engatu, és una llengua extinta.

Llengües de la família[modifica]

El terme tupí-guaraní va ser usat inicialment per Alfred Métraux, el primer antropóleg que va usar dades de les cròniques dels segles xvi i xvii sobre els tupinamba i els guraní. I encara que va haver-hi intents de classificació de les llengües d'aquesta branca en les dècades de 1940 i 1950, la primera classificació basada en dades lingüístiques, en lloc de dades geogràfiques o llistes de etnònims, és la de Rodrigues (1958) presentada originalment en el 32è Congrés Internacional d'Americanistes. Aquesta classificació va permetre reconèixer clarament la branca tupí-guaraní de la resta de llengües que conformen la família macro-tupí. La següent taula resumeix la classificació proposada per Rodrigues:

Subgrup	Llengua	Dialectes	Cobertura geogràfica	Nombre estimat de parlants	Codi ISO/DIS 639-3
Subgrup I	Guaraní bolivià occidental		Chuquisaca (Bolívia)	7.000	`[gnw]`
	Guaraní paraguaià	Jopará	Paraguai, Argentina	més de 4.900.000	`[gug]`
	Guaraní bolivià oriental o "Chiriguano"	Izoceño, Avá	Bolívia, Paraguai, Argentina, Uruguai	aprox. 50.000	`[gui]`
	Guaraní mbyá	Tambéopé, Baticola	Brasil, Paraguai, Argentina	aprox. 18.000	`[gun]`
	Aché (Guayakí)	Quatre dialectes, un d'ells quasi extint	Paraguai	aprox. 1.500	`[guq]`
	Kaiwá	Teüi, Tembekuá, Kaiwám	Mato Grosso do Sul (Brasil), Argentina	aprox. 15.000	`[kgk]`
	Pãí tavyterá̃	(per a alguns part del complex Kaiwá)	Est de Paraguai	10.000 a 12.000	`[pta]`
	Chiripá	Apapocuva	Est del Paraguai, Argentina, Brasil	aprox. 12.000	`[nhd]`
	Xetá		Paraná (Brasil)	3. Quasi extint	`[xet]`
	Avá	Tapieté, Chané	Paraguai, Argentina, Bolívia	aprox. 200	`[tpj]`
Subgrup II Guarayú-Sirionó-Jorá	Guarayú		Nord-est de l'àrea del riu Guarayos, Beni (Bolívia)	5.933 (any 2000)	`[gyr]`
	Sirionó		Est del Beni i noreeste de Santa Cruz (Bolívia)	uns 400	`[srq]`
	Yuqui		Cochabamba (Bolívia)	entre 120 i 140	`[yuq]`
	Jorá		Bolívia	Extingit	`[jor]`
Subgrup III	Cocama-Cocamilla	Cocamilla, Cocama (o Kokama)	Perú, Brasil, Colòmbia	uns 2.000	`[cod]`
	Omagua	Aizuare, Curacirari, Paguana	Iquitos (Perú). Potser no hi ha parlants al Brasil.	entre 10 i 100 - Quasi extingit	`[omg]`
	Potiguára		Paraíba (Brasil)	Extingit	`[pog]`
	Tupinikin		Espírito Santo i Bahia (Brasil)	Extingit	`[tpk]`
	tupinamba		Costa atlántica, desde Rio de Janeiro hasta el Amazonas (Brasil)	Extingit	`[tpn]`
	Tupí		Actual estat de São Paulo (Brasil)	Extingit	`[tpw]`
	Ñe'engatu		Brasil, Colòmbia, Veneçuela	uns de 8.000	`[yrl]`
Subgrup IV	Asuriní		Río Tocantins, Pará (Brasil)	menys de 200	`[asu]`
	Avá-Canoeiro		Goiaz i vall de l'alt Tocantins (Brasil)	menys de 100	`[avv]`
	Guajajára	Pindare, zutiua, mearim, Tembé de Gurupí.	Uns 80 llogarrets a la conca del Maranhao (Brasil)	uns 15.000	`[gub]`
	Suruí do Pará		Pará (Brasil)	menys de 200	`[mdz]`
	Parakanã		Baix riu Xingú, Pará (Brasil)	menys de 500	`[pak]`
	Tapirapé		Nord-est de Mato Grosso (Brasil)	uns 350	`[taf]`
	Tembé		(Brasil)	entre 150 i 200	`[tqb]`
Subgrup V	Asuriní Xingú		Pará (Brasil)	uns 70	`[asn]`
	Araweté		Amazones (Brasil)	uns 200	`[awt]`
	Kayabí		Nord de Mato Grosso i sud de Pará (Brasil)	uns 800	`[kyz]`
Subgrup VI	Amundava		Rondônia (Brasil)	entre 50 i 100	`[adw]`
	Apiacá		Nord de Mato Grosso (Brasil)	Quasi extingit. Hi havia 2 parlants el 1986.	`[api]`
	Júma		Riu Açuã, Amazones (Brasil)	300 el 1940. 4 el 1998. Quasi extingit	`[jua]`
	Karipúna		Amapá (Brasil)	Extingit	`[kgm]`
	Karipuná	Jacaria y pama (o pamana)	Rondônia i Acre (Brasil)	entre 12 y 15. Quasi extingit	`[kuq]`
	Paranawát		Rondônia (Brasil)	Extingit	`[paf]`
	Tenharim	Tenharim, parintintín, kagwahiv, karipuna jaci paraná, mialát, diahói.	Amazonas i Rondônia (Brasil)	uns 500	`[pah]`
	Tukumanféd		Rondônia (Brasil)	Extingit	`[tkf]`
	Uru-ew-wau-wau	Podria ser un dialecte del tenharim	Rondônia (Brasil)	uns 100	`[urz]`
	Wiraféd		Rondônia (Brasil)	Extingit	`[wir]`
	Morerebi	Podria ser un dialecte del Tenharim	Amazones (Brasil)	uns 100	`[xmo]`
Subgrup VII	Kamayurá		Mato Grosso (Brasil)	uns 300	`[kay]`
Subgrup VIII	Anambé		Pará (Brasil)	menys de 10. Quasi Extingit	`[aan]`
	Amanayé		Pará (Brasil)	Població ètnica 60. Probablement extingit	`[ama]`
	Emerillon		Frontera sud de la Guaiana Francesa, parlada pels teko	uns 400	`[eme]`
	Guajá		Maranhão i Pará (Brasil)	uns 400	`[gvj]`
	Wayampi	Oiyapoque, wajapuku, oiyapoque wayampi, amapari wayampi, jari.	Guaiana Francesa i Brasil	uns 1200	`[oym]`
	Zo'é		Pará (Brasil)	uns 150	`[pto]`
	Turiwára		Pará (Brasil)	Extingit	`[twt]`
	Urubú-kaapor		Maranhão (Brasil)	uns 500	`[urb]`
	Aurá		Maranhão (Brasil)	2. Quasi extingit	`[aux]`
Pauserna	Pauserna		Sud-est del Beni (Bolívia)	Extingit	`[psm]`
Subgrup	Llengua	Dialectes	Cobertura geogràfica	Nombre estimat de parlants	Codi ISO/DIS 639-3

Existeixen moltes llengües tupí-guaraníes l'estructura fonològica de les quals i gramatical està prou alterada respecte al proto-tupí-guaraní, com per a justificar la hipòtesi que aquestes llengües són resultat de substitució lingüística en grups que prèviament parlaven altres llengües. Entre aquestes llengües resultat de substitució es trobarien el Chané, el Tapieté, l'Izoceño i l'Achí o Guayakí del subgrup 1; el Sirionó, el Yuqui i el Jorá del subgrup 2, i el Kokamá / Omáwa del subgrup 3.^[1]

Per altra banda, la classificació en subgrups es pot fer d'acord amb certs canvis compartits:

Subgrup	*ʧ	*ʦ	*pʲ	*kʲ	*t-(i)	*j	*w	*β	*pʷ	*kʷ
1	ʦ, ʃ	h, Ø	ʧ, ʃ	k	ʧ	ʤ	gw	β	kʷ	kʷ
2	ʦ, s	ʦ, s	pj	k, kʲ	ʧ, ʃ	j (?)	w	β	kʷ	kʷ
3	ʦ, s	ʦ, s	pj	k	t	ʒ, j	(g)w	β	pw	kw
4	h, Ø	h, Ø	ʧ	k, s	ʦ, ʧ	z, ʧ, s	w	w	kʷ	kʷ
5	Ø	Ø	s	s	s	ʤ	w	w	ɸ	kw
6	h	h	pj	k	t	j	gw	β	kʷ	kʷ
7	h, Ø	h, Ø	ʦ	k	ʧ	j	w	w	hw	kw
8	h, Ø	h, Ø	s	k, ʃ, s	ʃ, s	j	w	w,(β)	kʷ	kʷ

Característiques comunes[modifica]

Fonologia[modifica]

L'inventari fonològic reconstruït per al proto-tupí-guaraní (proto-TG) és el següent (Jensen, 1989):

	labial	alveolar	al.-pal.	velar	glotal
fricativa	β
oclusiva plana	p	t		k	ʔ
oclusiva labializada	pʷ			kʷ
oclusiva palatalizada	pʲ			kʲ
africada		t͡s	t͡ʃ
nasal plana	m	n		ŋ
nasal labializada	mʷ			ŋʷ
nasal palatalizada	mʲ			ŋʲ
sonorant	w	ɾ	j

La majoria de llengües modernes han simplificat aquest inventari fonològic havent-se perdut distincions. No obstant això, gràcies a la multitud de llengües supervivents ha estat possible reconstruir amb gran precisió no només l'inventari original sinó els processos fonològics propis de proto-TG.

Referències[modifica]

↑ Rodrigues, 1984-85.

Bibliografia[modifica]

Cheryl Jensen: "Tupí-Guaraní languages" en The Amazonian languages Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.). Cambridge: Cambridge University Press, 1999, pp. 125-161.

Enllaços externs[modifica]

Ethnologue

[1] Rodrigues, 1984-85.

[1]

Registres d'autoritat	BNF (1) LCCN (1)
Bases d'informació	GEC (1)