Cugoti
Arisarum simorrhinum  | |
|---|---|
 Detall de l'espata | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 13133497 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Alismatales |
| Família | Araceae |
| Gènere | Arisarum |
| Espècie | Arisarum simorrhinum Durieu |
El cugoti[1][a] (Arisarum simorrhinum), és una espècie de planta angiosperma del gènere Arisarum dins la família de les aràcies.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de frare cugot i fraret.[1]
Descripció[modifica]
.JPG)
Herba perenne, glabra amb rizoma en estat vegetatiu i amb tubercles al reproductor. fulless sagitades o cordades, amb pecíol, de vegades tenyit de violeta. Peduncle més curt que el pecíol. Tub de l'espata generalment inflat a la part inferior, marró clar o blanquinós, intensament tenyit de vermell als nervis i amb nombroses taques vermelles internervals; limbe cuculat, generalment mucronat, amb marge vermellós-violaci. Inflorescència en espiga de tipusespàdix amb 2-10 flors masculines contigües a les femenines; part estèril arquejada cap a la meitat superior, capitada, inclosa o exerta.
Floreix de novembre a febrer i fructifica de març a maig.[3]
Hàbitat[modifica]
Es troba present a penyals i sòls argilosos sota l'olivera.
Distribució general[modifica]
És natiu de la península Ibèrica, les illes Balears, el nord d'Àfrica i part de la Macaronèsia.[2]
Principis actius i usos medicinals[modifica]
Els principis actius presents en alguns òrgans d'aquesta planta encara no es coneixen molt bé, però entre ells destaca la coniïna. Aquesta espècie és aparentment útil com a estimulant (rizoma) i té també un efecte diürètic (arrel). Els emplastres de fulles sembla que tenen cert poder emol·lient sobre les ferides. En qualsevol cas, cal manipular la planta amb compte perquè aquests principis actius són també tòxics, s'han donat casos d'intoxicacions per ingerir aquesta planta, per la seva vistosa forma i color.
Taxonomia[modifica]
Arisarum simorrhinum va ser descrita per Michel Charles Durieu de Maisonneuve i publicada a Revue de Botanique, Bulletin Mensuel 1: 360. 1845.[4]
Etimologia[modifica]
- Arisarum: nom genèric que deriva d'arista, per l'espàdix de la inflorescència i arum, l'espata o beina que protegeix la inflorescència.
- simorrhinum: epítet llatí que procedeix de simios, "mono" i rhinos, "morro", per la forma de l'espàdix.
Subespècies[modifica]
Es reconeixen dues subespècies:[2]
- Arisarum simorrhinum var. clusii (Schott) Talavera
- Arisarum simorrhinum var. subexertum (Webb & Berthel.) Talavera
Sinònims[modifica]
Els següents noms científics són sinònims d'Arisarum simorrhinum:[2]
- Arisarum vulgare subsp. simorrhinum (Durieu) Maire & Weiller
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Arisarum vulgare». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 4 juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Arisarum simorrhinum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 juny 2022].
- ↑ «Arisarum simorrhinum» a Flora Vascular. Data consulta: 09 de maig de 2014.
- ↑ «Arisarum simorrhinum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 gener 2013].
