César Manrique Cabrera
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 abril 1919 Arrecife (Las Palmas) |
| Mort | 25 setembre 1992 (73 anys) Arrecife (Las Palmas) |
| Causa de mort | Accident de trànsit |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanyol |
| Formació | Universitat de La Laguna Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escultor, arquitecte, ambientalista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis Premi Mundial d'Ecologia i Turisme Premi Europa Nostra | |
Signatura  | |
 | |
César Manrique Cabrera (24 d'abril de 1919 - 25 de setembre de 1992) va ser un artista i arquitecte canari.[1] Va compaginar la seva obra amb la defensa dels valors mediambientals de les Canàries, i va buscar l'harmonia entre l'art i la natura com a espai creatiu. Va obtenir, entre d'altres, el Premi Mundial d'Ecologia i Turisme i el Premi Europa Nostra.
Biografia
Manrique va néixer a Arrecife, Lanzarote i va créixer a la zona de la llacuna de San Ginés lagoon. Va participar com a voluntari en la guerra civil espanyola en el bàndol franquista. Als 23 anys va participar en la seva primera exposició de pintura a Arrecife. Va assistir a la Universitat de La Laguna, però després es va desplaçar a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Amb Nelson Rockefeller el 1964, visità Houston i Nova York en la galeria "Catherine Viviano" gallery.
Manrique va tenir una influència principal en les planificacions legals de Lanzarote, on va promocionar-ne el turisme respectuós amb el medi ambient i amb les tradicions de l'illa.
Manrique morí en un accident d'automòbil a Tahíche, Teguise, prop de la seva pròpia Fundació.
Fundació César Manrique
La Fundació César Manrique es va fundar el 1982 pel mateix César Manrique i un grup d'amics, però no es va inaugurar oficialment fins al 1992 després de la mort de Manrique. La fundació té la seva seu a la casa de Manrique és una entitat sense ànim de lucre i també és una galeria d'art que també inclou obres de Pablo Picasso i Joan Miró. Una de les missions fonamentals de la Fundació és oposar-se a la construcció de grans edificis en la zona litoral i l'any 2010 va denunciar la construcció il·legal de 24 hotels a Lanzarote.[2]
Honors
- 1978 Premi Mundial per l'Ecologia i el turisme (Weltpreis für Ökologie und Tourismus) a Berlín, Alemanya
- 1982 Netherlands Laureate Van D'Abeod, Països Baixos
- 1986 Europa Nostra Prize Parlament Europeu
- 1989 Premi de les Arts, Govern canari
- 1989 Premi Fritz Schumacher de la Universitat de Hanover, Alemanya
Obres
A Lanzarote
- Casa Museo del Campesino.
- Casa Museo Monumento del Campesino.
- Mirador del Rio (fet el 1973).
- Jameos del Agua (lloc de concerts per a 600 persones dins una cova).
- Jardí de cactus (amb 1.100 varietats diferents de cactus, prop de la població de Guatiza).
- Taro de Tahíche (casa de Manrique prop de Teguise).
- Museo Internacional de Arte Contemporaneo (a Castillo de San José amb pintures de Miró, Millares, Mompó, Oscar Dominguez, Gerardo Rueda, Eusebio Sempérez, Augustín Cárdena i Manrique).
- El Almacén.
.
- Jardí i piscines a l'hotel Las Salinas a Costa Teguise.
- El triunfador (escultura feta el 1990).
- Juguetes del viento (molí de vent fet el 1992 a Arrieta).
- El Diablo símbol del Parc nacional de Timanfaya.
- El Diablo Restaurant (fa servir la calor volcànica per a cuinar).
Fora de Lanzarote
- Lido Martiánez (1977, a Puerto de la Cruz, Tenerife).
- Playa Jardin (a Puerto de la Cruz, Tenerife).
- La Vaguada (1983).
- La Peña (1989, un restaurant i belvedere a El Hierro).
- Mirador del Palmarejo (1989, a La Gomera).
- Pavelló de Canàries (a l'expo 1992 de Sevilla).
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.59. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
- ↑ «Building craze threatens to end Lanzarote's biosphere status» (en anglès). The Independent, 07-07-2010.
Bibliografia
- César, Manrique Arquitectura inédita
- Lancelot Internacional, Especial: César Manrique, Lanzarote, (3a revisió 1996, Lanzarote).
Enllaços externs
