Vés al contingut

Dàvid Grosclaude

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDàvid Grosclaude

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 abril 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Chinon (França) Modifica el valor a Wikidata
  President de l'Institut d'Estudis Occitans
2001 – 2010
← Felip Carbona
Pèire Frechet →
Dades personals
Nacionalitatfrancesa
Activitat
OcupacióPeriodista, polític
PartitPartit Occità Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMiquèu Grosclaude Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdavid-grosclaude.com Modifica el valor a Wikidata
Llista

Dàvid Grosclaude (en francès David Grosclaude) (Chinon, 14 d'abril de 1958)[1] és un periodista i polític occitanista originari del Bearn (Gascunya), conseller regional d'Aquitània,[2][3] fill del també occitanista Miquèu Grosclaude.[4]

Participà en la creació de les primeres emissions de televisió en occità de France-3.[5] El 1983 fou un dels patrocinadors de Ràdio País que emetia en occità, el 1994 creà el diari d'informació general en occità La Setmana, el 1995 la revista per a infants Plumalhon i el 2000 la revista Papagai,[5] de les quals ha estat editor.[6] Fou el traductor d'Asterix a l'occità.[7][8] El 1988 fou un dels creadors del grup Entau Païs.[9] President del Partit Occitan, a les eleccions regionals franceses de 2010 assolí un escó de conseller regional d'Aquitània a Bordeus mercè un acord amb Europa Ecologia-Els Verds.[10][11] Fou president de l'Institut d'Estudis Occitans[5][12] de 2001 a 2010. Ha col·laborat sovint amb el Centre d'Agermanament Occitano-Català.[13]

Grosclaude el 2015 protestant per la posada en marxa de l'OPLO. S'hi llegeix el lema "N'hi ha prou de ser menystinguts"

El maig del 2015 va començar una vaga de fam per pressionar el govern francès a crear l'Oficina Pública de la Llengua Occitana promesa des de molt de temps. Després d'una setmana d'acció, el govern va cedir.[14]

Obra

[modifica]
  • Grosclaude, David; Caran d'Ache, (il·lustracions). Les joies du plein air (en francès). París: Plon, Nourrit et Cie, 1990. 
  • Astérix a l'escòla gallesa, catòrze istòrias completas d'Astérix (en occità), 2004.  (traductor)

Referències

[modifica]
  1. Riegler, Christa. La Setmana. Eine Wochenzeitung im aktuellen Kontext Okzitaniens. Viena: Universitat de Viena, 2008, p. 140 [Consulta: 9 agost 2015]. 
  2. «Una dona s'uneix a la vaga de fam de David Grosclaude per l'occità». Vilaweb, 03-06-2015 [Consulta: 8 agost 2015].
  3. «El conseller regional d'Aquitània, David Grosclaude deixa la vaga de fam». Llibertat.cat, 04-06-2015 [Consulta: 8 agost 2015].
  4. "Ja n'hi ha prou de menyspreus", un diputat regional occità es declara en vaga de fam a França a in-directe.cat, 28 de maig de 2015
  5. 5,0 5,1 5,2 «Perfil de Dàvid Grosclaude». Jornalet. Gasseta Occitana d'Informacions. Arxivat de l'original el 3 de març 2016 [Consulta: 8 agost 2015].
  6. Germain, Dimitri «Papagai, une revue occitane pour les 4-8 ans». La depeche, 12-12-2001 [Consulta: 8 agost 2015].
  7. HM «Astérix à l'école des occitanistes» (en francès). 20minutes.fr, 24-11-2004.
  8. Asterix speaks Occitan (Langue d'Oc) - France a Asterix around the World
  9. «Grosclaude: “Que n'i a pro d'estar mespresats!”». directe.cat, 01-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 7 agost 2015].
  10. «David Grosclaude atura la vaga de fam: 'Hem guanyat'». Vilaweb, 04-06-2015.
  11. Quelen, Julien «Un conseiller régional fait la grève de la faim et convainc Fleur Pellerin et Najat Vallaud-Belkacem» (en francès). RTL-France, 04-06-2015.
  12. CIEMEN «Més de 20.000 persones es manifesten a favor de l'occità a Carcassona». Nationalia, 26-10-2009 [Consulta: 8 agost 2015].
  13. Palmer, Jordi «Bezsonoff: «La llengua occitana és un vell de 95 anys que no vol viure»». NacióDigital, 10-06-2015 [Consulta: 9 agost 2015].
  14. Acn «El govern francès es compromet a crear l'Oficina Pública de la Llengua Occitana». El Punt Avui, 04-06-2015.

Enllaços externs

[modifica]