Dansa de la Mort
 |
|
| A la dança mortal venid los nascidos que en el mundo soes de qualquier estado; el que non quisiere a fuerça de amidos facerle e venir muy toste parado. Pues ya el freire vos ha pedricado que todos vayais fazer penitencia, el que non quisiere poner diligencia por mi non puede ser más esperado |
|
Dansa de la mort, text que es creu que es va representar i ballar en el segle XIV.
La "Dansa de la mort" castellana és de primeries del segle XV. Es conserva en un Manuscrit de la Biblioteca de El Escorial. Consta de més de sis-cents versos i en ella la Mort va cridant a ballar a diversos personatges, com el Papa, el Bisbe, l'Emperador, el Sagristà , el Pagès, etc., al mateix temps que els recorda que els gaudis mundans tenen la seva fi i que tots han de morir. Tots cauen en els seus braços.
Aquest macabre espectacle es va desenvolupar en tota la literatura europea, procedent de França. El tema de la mort va dominar la Baixa Edat Mitjana, i enfront d'ella no havia resignació cristiana, sinó terror davant la pèrdua dels plaers terrenals. Presenta, d'una banda, una intenció religiosa: recordar que els gaudis del món són caducs i que cal estar preparat per a morir cristianament; d'altra banda, té una intenció satírica al fer que tots caiguin morts, amb independència de la seva edat o la seva posició social, pel poder igualador de la mort.
També va tenir expressió pictòrica. Mereixen destacar-se els gravats que va fer Hans Holbein el Vell.
La seva influència es deixa notar en obres d'autors espanyols posteriors, com a La Barca de la Gloria, de Gil Vicente; el Dialogo de Mercurio i Carón d'Alfonso de Valdés; la Farsa llamada Danza de la Muerte de Juan de Pedraza; La Farsa de la Muerte de Diego Sánchez de Badajoz; Las Cortes de la Muerte de Luis Hurtado de Mendoza i Coloquio de la Muerte con todas las edades y estados de Sebastián de Horozco. En el capítol XI de la segona part de El Quixot, El Quixot i Sanxo troben a una companyia de còmics que representen Las Cortes de la Muerte. Finalment, en el Barroc ,es troben les últimes referències en els Autos Sacramentales de Calderón de la Barca i en Los Sueños (1627) de Quevedo.
Taula de continguts |
[modifica] La Dansa de la mort a Verges
La Dansa de la Mort és una representació més dins els actes de la processó de dijous sant a Verges, formant no obstant un quadre únic, herència de l'Edat Mitjana catalana i europea. Actualment aquest festivitat de caire religiós està declarada Festa tradicional d'interès nacional.
[modifica] Altres danses de la mort a Catalunya
A Catalunya, tenim notícia d'altres danses de la mort, avui desaparegudes, a Ripoll, Beget, Sant Feliu de Pallerols, les Planes d'Hostoles, Cadaqués, Perpinyà i Rupià, lloc on desapareix el 1935.
[modifica] Bibliografia
- La Danza de la Muerte, Códice de El Escorial, Ed. de Sabas Martín. Miraguano Ediciones, Madrid, 2001. ISBN 84-7813-220-1
- La processó de Verges, Jordi Roca i Rovira, Quaderns de la Revista de Girona, 1986
