Dansa de la Mort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dansa de la Mort
A la dança mortal venid los nascidos
que en el mundo soes de qualquier estado;
el que non quisiere a fuerça de amidos
facerle e venir muy toste parado.
Pues ya el freire vos ha pedricado
que todos vayais fazer penitencia,
el que non quisiere poner diligencia
por mi non puede ser más esperado

La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar el segle XIV.

Aquest macabre espectacle es va desenvolupar en tota la literatura europea, procedent de França. El tema de la mort va dominar la Baixa Edat Mitjana, contra la qual no hi havia resignació cristiana, sinó terror davant la pèrdua dels plaers terrenals. Presenta, d'una banda, una intenció religiosa: recordar que els gaudis del món són caducs i que cal estar preparat per a morir cristianament; d'altra banda, té una intenció satírica en fer que tots caiguin morts, amb independència de l'edat o de la posició social, pel poder igualador de la mort.

També va tenir expressió pictòrica. Mereixen destacar-se els gravats que va fer Hans Holbein el Vell.

La Dansa de la Mort a Catalunya[modifica | modifica el codi]

La Dansa de la Mort de Verges és una representació més dins els actes de la processó de Dijous Sant a Verges, i forma, tanmateix, un quadre únic, herència de l'Edat Mitjana catalana i europea. Actualment aquesta festivitat de caràcter religiós està declarada Festa tradicional d'interès nacional.

A Catalunya es representa, a més d'a Verges, a Manresa, i hi ha constància d'altres danses de la mort, avui desaparegudes, a La Bisbal d'Empordà, Ripoll, Beget, Sant Feliu de Pallerols, les Planes d'Hostoles, Cadaqués, Perpinyà i Rupià, lloc on desapareix el 1935.[1]

La dansa de la mort en la literatura castellana[modifica | modifica el codi]

La "Dansa de la mort" castellana és de primeries del segle XV. Es conserva en un Manuscrit de la biblioteca del Monestir de l'Escorial. Consta de més de sis-cents versos i en aquest text la Mort va cridant diversos personatges a ballar, com el Papa o el Bisbe, l'Emperador, el sagristà, el pagès, etc., al mateix temps que els recorda que els gaudis mundans tenen fi i que tots han de morir. Tots cauen en els seus braços.

La seva influència es deixa notar en obres d'autors espanyols posteriors, com a La Barca de la Gloria, de Gil Vicente; el Dialogo de Mercurio i Carón d'Alfonso de Valdés; la Farsa llamada Danza de la Muerte de Juan de Pedraza; La Farsa de la Muerte de Diego Sánchez de Badajoz; Las Cortes de la Muerte de Luis Hurtado de Mendoza i Coloquio de la Muerte con todas las edades y estados de Sebastián de Horozco. En el capítol XI de la segona part de El Quixot, El Quixot i Sanxo troben a una companyia de còmics que representen Las Cortes de la Muerte. Finalment, en el Barroc, es troben les últimes referències en els Autos Sacramentales de Calderón de la Barca i en Los Sueños (1627) de Quevedo.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La Dansa de la Mort». Festes.org. [Consulta: 31/7/2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La Danza de la Muerte, Códice de El Escorial, Ed. de Sabas Martín. Miraguano Ediciones, Madrid, 2001. ISBN 84-7813-220-1
  • La processó de Verges, Jordi Roca i Rovira, Quaderns de la Revista de Girona, 1986

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dansa de la Mort Modifica l'enllaç a Wikidata