Dante de Oliveira
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 febrer 1952 Cuiabá (Brasil) |
| Mort | 6 juliol 2006 (54 anys) Cuiabá (Brasil) |
| Sepultura | Cemitério da Piedade (en)  |
| Ministre de desenvolupament agrari del Brasil | |
| 28 maig 1986 – 2 juny 1987 ← Nélson de Figueiredo Ribeiro – Marcos Freire → Membre del gabinet: cabinets of ministers of José Sarney (en) | |
| Mayor of Cuiaba (en) | |
| Governor of Mato Grosso (en) | |
| State deputy of Mato Grosso (en) | |
| Federal deputy of Mato Grosso (en) | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Federal de Rio de Janeiro - enginyeria civil |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Brasília |
| Ocupació | polític, enginyer civil |
| Partit | Moviment Democràtic Brasiler Partit Democràtic Laborista Partit de la Social Democràcia Brasilera |
Dante Martins de Oliveira (Cuiabá, 6 de febrer de 1952 – Ib., 6 de juliol de 2006) va ser un polític brasiler i enginyer civil. Afiliat al PSDB, va ser ministre de Reforma Agrària del govern Sarney, governador de Mato Grosso en dues legislatures consecutives, fou batlle de la capital matogrossense en tres ocasions, a més d'un cicle com Diputat Estatal i un altre com a Diputat Federal.[1]
Biografia[modifica]
Va estudiar enginyeria civil a la Universitat Federal de Rio de Janeiro. Allà va formar part del MR-8, ja en l'època en què havien deposat les armes contra el règim militar. El 1976, de tornada a Mato Grosso, va presentar-se a les eleccions a l'alcaldia de Cuiabá, però no va reeixir. Dos anys després va obtenir un escó com a diputat estatal i, en les següents eleccions (1982), va guanyar plaça a la Cambra de Diputats del Brasil, representant el seu estat.[2]
En aquella època, el moviment Diretas Já! protestava obertament als carrers contra la dictadura i reclamava el vot directe en les eleccions presidencials que havien de tenir lloc el 1985. Oliveira va presentar una proposició per reformar la carta magna –la primera en aquest sentit que aconseguí ser tramitada– i que va ser coneguda nacionalment com la Proposició d'esmena constitucional Dante de Oliveira. El règim va exercir una forta pressió en contra, collant especialment els membres del Partit Democràtic Social del president Figueiredo. El dia de la votació, el 25 d'abril de 1984, 112 diputats del PDS van absentar-se, impedint que el resultat de la votació (298 a favor, 65 en contra) s'implementés, ja que eren necessaris dos terços de la Cambra (320 vots) a favor.[3][4][5] Amb el final de la dictadura, les primeres eleccions directes a la presidència tingueren lloc el 1989.[6]
En canvi, les eleccions municipals sí que passaren a ser sufragis directes des de 1985. Oliveira es va presentar a l'alcaldia de Cuiabá per segona vegada, aquest cop obtenint el mandat. Va haver de deixar provisionalment l'alcaldia en ser nomenat ministre d'agricultura, càrrec que va exercir només un any. Després d'un intent frustrat de tornar a obtenir plaça de Diputat Federal, va optar de nou a l'alcaldia el 1992, guanyant les eleccions. El matogrossense tampoc va completar els quatre anys de mandat, ja que el 1994 va optar al càrrec de Governador de l'estat, que va desenvolupar fins 2002. Aquell any va presentar-se en les eleccions al Senat, però no va obtenir l'escó.[1]
Dante de Oliveira avaluava l'opció de lluitar de nou per un lloc al Senat en les següents eleccions, a finals de 2006. Però, una pneumònia agreujada per un quadre de diabetis, va causar-li la mort el 6 de juliol, als 54 anys.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Deputado Federal DANTE DE OLIVEIRA» (en portuguès brasiler). Câmara dos Deputados. [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Folha Online - Brasil - Ex-governador Dante de Oliveira morre aos 54 anos em Cuiabá - 06/07/2006». [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ Kapa, Raphael. «Diretas Já: Há 30 anos, milhões foram às ruas reivindicar o direito de votar» (en portuguès brasiler). O Globo, 20-04-2014. [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ Couto, Ronaldo Costa. História indiscreta da ditadura e da abertura : Brasil : 1964-1985. Rio de Janeiro: Editora Record, 1998. ISBN 85-01-05468-2.
- ↑ Primeira Página - Folha de S. Paulo - Uma Viagem Pela História Do Brasil E Do Mundo Nas 215 Mais Importantes Capas Da Folha De 1921 A 1998 (en portuguès brasiler). 4. São Paulo: Publifolha, 1999, p. 170.
- ↑ Sousa, Rainer. «Eleições de 1989. Eleições de 1989 e Collor» (en portuguès brasiler). Brasil Escola. UOL. [Consulta: 17 juliol 2022].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dante de Oliveira |
- Kapa, Raphael. «Dante de Oliveira: de desconhecido a símbolo» (en portuguès brasiler). O Globo, 20-04-2014.