Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès, que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791, per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçada a la reina. Fou el primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes, la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana fou redactada per tal de ser presentada a l'Assemblea nacional el 28 d'octubre del 1791 per ser-hi adoptada.
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana constitueix un pastitx crític de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que enumera drets aplicant-se només als homes; aleshores, les dones no disposaven del dret de vot, de l'accés a les institucions públiques, a les llibertats professionals, als drets de propietat, etc. L'autora hi defensa, no sense ironia pel que fa als prejudicis masculins, la causa de les dones, i escriu així: «la dona neix lliure i és igual en drets a l'home». Així es veia denunciat el fet que la Revolució oblidava les dones en el seu projecte de llibertat i d'igualtat.
Orígens
L'evolució del concepte de drets humans s'efectua de manera conforme amb la Il·lustració i els esdeveniments que ha conegut. Encara que aquesta noció hagi estat llançada per primera vegada el 1776 en la Declaració dels Drets de la Virgínia i després, en la Revolució, en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789), cap d'aquests documents no pren en consideració les dones.
Anàlisi
Inspirant-se de manera clara en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana es compon igualment d'un preàmbul (adreçat a Marie-Antoinette) i de 17 articles. No es tracta simplement d'un contraprojecte per a les dones. És clar que la nació és formada pels dos sexes en comú (art. III). En molts llocs, Olympe de Gouges ha reemplaçat «l'home» per «la dona i l'home», per tal d'aclarir la concordança entre els dos sexes. L'article VII enuncia fermament que no hi ha drets especials per a les dones: «Cap dona no és eximida; és acusada, és aturada, i és detinguda en els casos determinats per la Llei».
Mentre que, en els articles I i II, les reivindicacions corresponen àmpliament a la llibertat, la igualtat, la seguretat, el dret a la propietat i el dret de resistir a l'opressió, la noció de llibertat amb Gouges es diferencia de la definició antinòmica del 1789 («La llibertat consisteix a fer tot el que no perjudica altri»). L'article IV estipula, en efecte, que «la llibertat i la justícia consisteixen a tornar tot el que pertany a altri». Així, la llibertat està vinculada a la justícia i les dones volen menys un creixement de les seves llibertats que els drets naturals que els pertoca en néixer.
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana es desvia també considerablement de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà en l'article XI, en què la llibertat de pensament i d'opinió ha de permetre específicament, segons Gouges, a les mares de «dir lliurement, sóc mare d'un nen que us pertany, sense que un prejudici bàrbar la forci a dissimular la veritat».
Un principi de base de Gouges és que la identitat dels deures ha d'implicar la dels drets (com, per exemple, la imposició) (art. XIII a XV). Olympe reclamava un tractament igualitari envers les dones en tots els àmbits de la vida, tant públics com privats: dret al vot i a la propietat privada, poder participar en l'educació i en l'exèrcit, i exercir càrrecs públics, aconseguint fins i tot demanar la igualtat de poder en la família i en l'Església. La declaració més cèlebre de la seva Declaració és: «La dona té el dret de pujar al cadafal; ha de tenir igualment el de pujar a la Tribuna» (art. X).
Mostra, tanmateix, que Olympe de Gouges no creia en la igualtat de les dones i dels homes. A diferència de la majoria de les teories sobre la igualtat, pensava que la naturalesa masculina i la naturalesa femenina eren diferents, i que la de les dones era superior. Aquesta convicció de dues naturaleses diferents és evident en el text que precedeix la declaració.
Els homes que dirigien la Revolució eren, amb rares excepcions, fins i tot per als més radicals, lluny de compartir aquest enfocament feminista. La seva oposició a la pena de mort, el seu suport anunciat als Girondins després de la seva caiguda, entre d'altres, li valdran ser arrestada i guillotinada el 3 de novembre del 1793.
Vegeu també
- Protofeminisme, feminisme
- Vindicació dels drets de la dona
- Convenció sobre els drets polítics de les dones
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana |