Diari d'una cambrera
De Viquipèdia
Diari d'una cambrera (títol original, Le Journal d'une femme de chambre) és una famosa novel·la, satírica i pessimista, escrita en francès pel novel·lista, dramaturg i periodista Octave Mirbeau i publicada l'any 1900.
Taula de continguts |
[edita] Argument
La novel·la narra l'ascens social d'una jove cambrera, Célestine. La història comença quan Célestine arriba a Mesnil-Roy, a la casa dels Lanlaire, uns amos burgesos. Al final, Célestine està casada amb el jardiner i cotxer Joseph i se'n va a Cherbourg, al «petit cafè» comprat gràcies a uns diners robats.
Diari d'una cambrera és una crítica a la hipocresia burgesa i a la religió. El novel·lista hi denuncia l'esclavitud moderna que constitueix la condició social dels criats, desemmascara els vicis de la classe dominant i mostra també la fractura entre rics i pobres. Les controvèrsies polítiques de l'època apareixen també a través de la polèmica que va generar el cas Dreyfus (Mirbeau era un defensor del capità Alfred Dreyfus).
[edita] Citacions
- «Molt poques persones tenen idea de les molèsties i les humiliacions que hem de suportar les de la meva professió. L'explotació que pesa sobre els servents és aclaparadora i terriblement injusta. Unes vegades per culpa dels senyors i unes altres per culpa dels companys, que són fastigosament vils… El cert és que en el nostre ofici no hi ha ningú que es preocupi per ningú. Cadascú sembla viure, engreixar-se i divertir-se a costa de la misèria del veí. Això és el que més deprimeix… sobretot els esperits dotats de certa sensibilitat.»
- «Els servents no som uns rebels en potència, disposats a aniquilar els nostres amos, sinó que som en el fons uns simples paràsits d'ells, uns esclaus amb tot el que l'esclavitud implica de vilesa moral, d'inevitable corrupció i d'aquesta rebel·lia que, en comptes d'alliberar-nos, l'únic que fa és engendrar odis. Els servents tendeixen, sobretot, a instruir-se segons el model dels seus senyors i l'únic que fan és adquirir tots els seus vicis… però sense tenir mai els seus diners.»
[edita] Adaptacions
Se n'han fet diverses adaptacions al cinema :
- Mikhaïl Màrtov, Дневник горничной (Dnevnik górnitxnoi), en rus, 1916.
- Jean Renoir, Diary of a Chambermaid, en anglès, 1946, amb Paulette Goddard i James Meredith.
- Luis Buñuel, Le journal d'une femme de chambre, en francès, 1964, amb Jeanne Moreau (Célestine), Georges Géret (Joseph) i Michel Piccoli (l'amo de la casa).
S'han fet també nombroses adaptacions teatrals de la novel·la.
Ha estat traduïda al català el 1994 com a Diari d'una cambrera per Àngels Bassas, Antonio Simón Rodriguez i Santiago Sans.
[edita] Enllaços externs
- Octave Mirbeau, Le journal d'une femme de chambre (francès)
- Pierre Michel, Prefaci (francès)
