Octave Mirbeau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Octave Mirbeau
Octave Mirbeau.jpg
Octave Mirbeau l'any 1900.
Naixement 16 de febrer de 1848
Trévières, França
Mort 16 de febrer de 1917 (als 69 anys)
París, França
Activitat Periodista, novel·lista i dramaturg
País França
Període 1873 - 1913
Gèneres Novel·la, comèdia, crítica de l'art
Temes Ètica, justícia, art
Moviment Impressionisme, expressionisme
Primeres obres Le Calvaire (1886)
Obres principals Le Journal d’une femme de chambre (Diari d'una cambrera) i Les affaires sont les affaires (Els negocis són negocis)

Influències

Ha influït


Web: mirbeau.asso.fr

Octave Mirbeau (Trévières, 16 de febrer del 1848París, 16 de febrer del 1917) va ser un escriptor francès: novel·lista, dramaturg i periodista reputat i temut. Les seves obres s'han traduït a més de 30 països arreu del món.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mirbeau va nàixer a la vila de Trévières, a la Normandia (Calvados). El 1849, la família es va instal·lar després a Rémalard, a l'antic comtat de Perche. Després de la guerra i de la seva traumàtica realitat, va deixar Rémalard i es traslladà a París, on va començar a subministrar articles a diversos periòdics: L'Ordre de Paris, Le Figaro, Le Gaulois, L’Écho de Paris i Le Journal. Va conèixer Guy de Maupassant, Edmond de Goncourt, Émile Zola, Claude Monet, Auguste Rodin i Camille Pissarro, entre altres. Es va casar el 1887 amb Alice Regnault.

A partir de 1886, va publicar diverses novel·les autobiogràfiques: Le calvaire ('El calvari'), 1886, la seva primera obra mestra; L'abbé Jules ('L'abat Jules'), 1888, primera novel·la dostoievskiana, i Sébastien Roch, 1890, on denunciava l'educació religiosa i la hipocresia burgesa. Fou conegut sobretot per les seves novel·les Le jardin des supplices ('El jardí dels suplicis'), 1899, i Le journal d'une femme de chambre (Diari d'una cambrera), 1900, el seu llibre més famós. Mirbeau va ser un dels primers a introduir una visió dostoievskiana dels personatges (exploració de l'inconscient i pessimisme existencial).

Octave Mirbeau, la cambrera Célestine, del Diari d'una cambrera, 1900

Dramaturg, Mirbeau va escriure també peces teatrals: Les mauvais bergers (Els mals pastors), tragèdia estrenada a París el 1897; Le portefeuille (La cartera), 1902; Les affaires sont les affaires ('Els negocis són els negocis'), 1903, comèdia que va guanyar el premi Molière com a millor autor i millor espectacle el 1995; Farces et moralités ('Farses i moralitats'), 1904, i Le foyer ('La llar'), comèdia, 1908, millor espectacle el 1990. Hi estigmatitza la família, el matrimoni, la religió, l'exèrcit i la pàtria.

Activista polític i intel·lectual, Mirbeau no va deixar de lluitar contra totes les ideologies. Polemista anticlerical i llibertari, preconitzarà l'abstenció en les eleccions, d'ençà de 1888, i abraçà els ideals anarquistes: considerava que el socialisme d'Estat era contradictori a la llibertat de l'individu. El 1898, durant el cas Dreyfus, juntament amb altres intel·lectuals, Mirbeau prendrà partit pels seus defensors; i va pagar la multa de Zola que, sumada als costos del procés de difamació per J'accuse, es va elevar a 7.555,25 francs.[1]

Mirbeau va ser també crític de l'art avantguardista i va fer costat a joves pintors i escriptors com Claude Monet, Vincent Van Gogh, Camille Claudel, Pierre Bonnard, Félix Vallotton, Maurice Maeterlinck, Marguerite Audoux, Léon Werth...

A partir de 1910, Mirbeau va deixar d'escriure. Va morir a París el 1917 el dia del seu aniversari.

L'intel·lectual compromès[modifica | modifica el codi]

Octave Mirbeau és la millor encarnació de l'intel·lectual compromès per raons ètiques, amb total independència respecte als partits i els sindicats. Rebutjant qualsevol disciplina i el llenguatge fals, no va obeir sinó la seva consciència i mena els seus combats en nom de la veritat i de la justícia. D'una extrema lucidesa, estableix una pedagogia de xoc per tal d'obligar els lectors a descobrir els homes i les institucions socials més enllà de les aparences de respectabilitat enganyosa de la classe dominant.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

Georges Jeanniot, Le calvaire (1901)
  • Le calvaire, novel·la (1886).
  • L'abbé Jules, novel·la (1888).
  • Sébastien Roch, novel·la (1890).
  • Dans le ciel, novel·la (1892-1893).
  • Les Mauvais bergers (1897), drama tràgic en cinc actes (Els mals pastors, traducció de Felip Cortiella i Ignasi J. Sardà, 1902).
  • Le jardin des supplices, novel·la (1899).
  • Les Mémoires de mon ami, novel·la (1899).
  • Le Journal d'une femme de chambre (1900), novel·la (Diari d'una cambrera, traducció d'Àngels Bassas, Antonio Simón Rodriguez i Santiago Sans, inèdit, 1994).
  • Les 21 jours d'un neurasthénique, novel·la (1901).
  • Les affaires sont les affaires (Els negocis són negocis), comèdia en tres actes (1903).
  • Farces et moralités, 6 comèdies en un acte (1904) (La cartera, traducció de Carles Costa, 1910; Escrúpols, traducció de Carles Costa, 1909; L'epidèmia, traducció de Virgili Ambròs, inèdit, [s.d.]).
  • La 628-E8, novel·la (1907).
  • Le Foyer, comèdia en tres actes (1908).
  • Dingo, novel·la (1913).
  • La Mort de Balzac (1989) (La Mort de Balzac, Barcelona, Sd Edicions, 2012, traducció de Anna Casassas).
  • Contes cruels (1990).
  • L'Affaire Dreyfus (1991).
  • Lettres de l'Inde (1991).
  • Combats esthétiques (1993).
  • L'Amour de la femme vénale (1994).
  • Correspondance générale (2003-2006-2009).
  • Combats littéraires (2006).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Michel i Jean-François Nivet, Octave Mirbeau, l'imprécateur au cœur fidèle, Séguier, 1990 (francès)
  • Pierre Michel, Les Combats d'Octave Mirbeau, Besançon, 1995 (francès)
  • Samuel Lair, Mirbeau et le mythe de la Nature, Presses Universitaires de Rennes, 2004 (francès)
  • Anita Staron, L'Art romanesque d'Octave Mirbeau - Thèmes et techniques, Wydawnictwo Uniwersytetu Lodzkiego, 2014 (francès).
  • Cahiers Octave Mirbeau, núms. 1-21, 1994-2014, 7 700 p. (francès)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Pierre Michel, «Mirbeau et le paiement de l'amende de Zola pour J'accuse», Cahiers Octave Mirbeau, núm. 16, 2009, pàgs. 211-215.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Octave Mirbeau Modifica l'enllaç a Wikidata