Dobšinaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralDobšinaïta
Fórmula químicaCa₂Ca(AsO₄)₂·2H₂O
EpònimDobšiná Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Dionýz, Dobšiná, Districte de Rožňava, Regió de Košice, Eslovàquia
Classificació
Categoriafosfats
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,990(2) Å; b = 13,013(4) Å; c = 5,726(2) Å; β = 108,47(3)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialp21/b
Colorblanc, rosat, incolor
Exfoliaciódistingible/bona en {010}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa3
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Densitat3,395 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 3,405(2) nβ = 1,629(2)
Birefringènciaδ = 3,405
Pleocroismenot visible
Angle 2Vmesurat: 60° (20)
Dispersió òpticafeble (r > v)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2020-081
Any d'aprovació2021
SímbolDob Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La dobšinaïta és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la roselita. Rep el nom per la localitat tipus: el municipi de Dobšiná, una famosa ciutat minera de la regió de Košice, a Eslovàquia, i l'acumulació més important d'arsenurs i sulfarsenits de níquel dels Carpats occidentals.

Característiques[modifica]

La dobšinaïta és un arsenat de fórmula química Ca₂Ca(AsO₄)₂·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2021, sent publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu de Moràvia, a Brno (República Txeca), amb el número de catàleg: b12257.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la mina Dionýz, situada al municipi de Dobšiná, dins el districte de Rožňava (Regió de Košice, Eslovàquia), on es troba formant raïms de color blanc a rosat, o agregats policristal·lins, d'entre 1 i 4 mm de mida, que consisteixen en cristalls tabulars densament intercrescuts i lleugerament arrodonits de fins a 0,1 mm de mida. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Dobšináite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2022].