Mizar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dseta Ursae Majoris)
Infotaula objecte astronòmicMizar
Tipusestrella binària, estel, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X i estrella doble Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A1.5 Vas[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOssa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Temperatura efectiva9.330 K[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi38,01 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−25,97 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)119,01 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−6,31 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial7.600 cm/s²[2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 23m 55.5405s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)54° 55' 31.2671''[3] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada370 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Part deMizar and Alcor (en) Tradueix i Carro Gran Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics
ADS 8891 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
HIC 65378 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 65378 (Catàleg Hipparcos)
IRAS 13219+5511 (IRAS)
IRC +60224 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2391 (JP11)
RAFGL 1621S (RAFGL)
1RXS J132356.5+545437 (1RXS)
UBV 12102 (UBV)
uvby98 100116656 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WDS J13239+5456AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
BD+55 1598 (Bonner Durchmusterung)
PMSC 13199+5527 (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
ζ UMa (nomenclatura de Bayer)
79 UMa (nomenclatura de Flamsteed)
UBV M 19361 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Mizar (Zeta de l'Ossa Major / ζ Ursae MAjoris) és una estrella de la constel·lació Ossa Major i és la segona estrella des del final del mànec del Cullerot. El seu nom tradicional és un mot que prové de l'àrab ميزر mi'zar, que significa "cintura" o "faixa". Mizar és de la magnitud aparent 2,27 i del tipus A1 V. Si tenim bona vista, podem veure una companya feble just a l'est, anomenada Alcor o 80 Ursae Majoris. Aquestes dues estrelles sovint són anomenades "el cavall i el genet", i l'habilitat per veure la segona es considera tradicionalment una prova de bona vista. Les dues estrelles són a més d'un quart d'any llum l'una de l'altra, tot i que el seu moviment propi mostra que es mouen juntes. Encara no se sap si formen un autèntic sistema estel·lar binari, i no pas una binària òptica, com es creu actualment. Sembla que els antics hebreus donaven a aquesta estrella el nom de Kos, que significa "la copa", perquè l'associaven amb l'arcàngel Gabriel, que porta la copa de la salvació humana.[5]

Amb la invenció del telescopi i de l'espectroscòpia es van descobrir més components. Mizar, un objectiu bell i fàcil de resoldre, va ser la primera binària telescòpica descoberta, molt probablement a càrrec de Benedetto Castelli, que va demanar a Galileo Galilei que l'observàs l'any 1617. Galileu va deixar una descripció detallada de l'estrella doble. Més tard, cap al 1650, Giovanni Battista Riccioli va escriure que Mizar es mostrava com a doble. La secundària Mizar B és de magnitud 4,0 i de la classe espectral A7, i és a unes 380 ua de la primària. Aquestes dues estrelles s'hi estan milers d'anys per voltar l'una entorn de l'altra. Mizar A esdevingué la primera binària espectroscòpica a ser descoberta; ho va fer Pickering, l'any 1889. Totes dues components són unes 35 vegades més brillants que el Sol, i volten una entorn de l'altra en uns vint dies. Més tard es va descobrir que Mizar B també era una binària espectroscòpica. L'any 1996, els components de la binària Mizar A van ser representats en molt alta resolució usant el Prototip d'Interferòmetre Òptic de l'Armada dels Estats Units.

El sistema complet de cinc estrelles és a uns 78 anys llum del nostre Sol. Els components són membres del Grup d'estrelles de l'Ossa Major, un grup d'estrelles en la major part dispers que comparteixen un origen comú, com es dedueix del seu moviment propi.

Notes[modifica]

  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  2. 2,0 2,1 Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  4. Dimitri Pourbaix «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, setembre 2004, pàg. 727–732. DOI: 10.1051/0004-6361:20041213.
  5. Graham Phillips. Los Templarios y el Arca de la Alianza. Editorial Planeta. 2007. Barcelona. p.99

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mizar