E. A. Dupont

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaE. A. Dupont

Segon des de l'esquerra el 1926, el grup saludava a Carl Laemmle a Los Angeles
Biografia
Naixement25 desembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Zeitz (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaValhalla Memorial Park Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, periodista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0243295 Allocine: 9349 Rottentomatoes: celebrity/ea_dupont_2 Allmovie: p88469 TMDB.org: 49208
Find a Grave: 134616967 Modifica el valor a Wikidata

Ewald André Dupont (25 de desembre de 1891 - 12 de desembre de 1956) va ser un director de cinema alemany, un dels pioners de la indústria cinematogràfica alemanya. Sovint se'l va acreditar com a E. A. Dupont.

Inici de carrera[modifica]

Columnista d'un diari el 1916, Dupont es va convertir en guionista i va començar a dirigir els seus propis guions d'històries de crims el 1918. Després de diversos èxits a la seva Alemanya natal en cinema mut, va treballar a Londres i a Hollywood, Califòrnia. Un dels seus majors èxits va ser la pel·lícula muda Varieté (1925). Aquesta pel·lícula, sobre un ex-trapezista, va destacar pel seu innovador treball de càmera amb un moviment altament expressiu a través de l'espai, realitzat pel director de fotografia expressionista Karl Freund.[1] Varieté fins i tot va tenir un bon rendiment als Estats Units, projectant-se durant 12 setmanes al teatre Rialto de Nova York.[2]

Estats Units[modifica]

L'èxit de Dupont va ser notat per Carl Laemmle a Universal, que li va oferir a Dupont un contracte lucratiu. El seu primer projecte va ser Love Me and the World Is Mine a principis d'estiu de 1926, que va superar molt el pressupost (350.000 dòlars) i no va ser un èxit.

Gran Bretanya[modifica]

Dupont es va dirigir a Gran Bretanya i va fer la pel·lícula Piccadilly (1929), un silenciós tardà, que es recorda per l'actuació central de l'actriu xinesa-nord-americana Anna May Wong. Atlàntic (també 1929) és un relat del desastre del Titànic i es considera un dels usos més innovadors de la tecnologia de la pel·lícula sonora disponible en aquell moment. Dupont va fer diverses pel·lícules més a Gran Bretanya i algunes a Alemanya i França.

Carrera posterior[modifica]

Després d'un breu retorn a Alemanya, el director jueu va emigrar als Estats Units el 1933, on va ser assignat a diverses pel·lícules B i pel·lícules de "programadors" de baix pressupost. Descontent amb la manca d'oportunitats que li oferia a Hollywood, Dupont es va convertir en un agent de talents el 1940.[3]

Dupont va tornar al cinema quan va escriure i dirigir The Scarf (1951). El 1952 i el 1953, va escriure 23 episodis per a la sèrie de televisió Big Town (1950–56) i va dirigir dos d'aquests episodis, "Tape Recorder" (19 de juny de 1952) i "The Story of Jerry Baxter" (1 de gener de 1953). Dupont va dirigir diverses pel·lícules més de baix pressupost, com ara The Neanderthal Man (1953).

Filmografia seleccionada[modifica]

Director[modifica]

Guionista[modifica]

Referències[modifica]

  1. Kristin Thompson. Youtube commentary for Varieté. https://www.youtube.com/watch?v=X4Tov1vgoVI
  2. Jan-Christopher Horak. "Sauerkraut and Sausages with a Little Goulash: Germans in Hollywood, 1927." Film History, Vol. 17, No. 2/3, the Year 1927 (2005), pp. 241–260.
  3. Hal Erickson, Rovi
  • St. Pierre, Paul Matthew. E. A. Dupont and His Contribution to British Film. Fairleigh Dickinson University Press, 1 maig 2010. ISBN 978-1-61147-433-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: E. A. Dupont