Peix clavellat
(S'ha redirigit des de: Echinorhinus brucus)
Echinorhinus brucus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill | |
| UICN | 41801 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Squaliformes |
| Família | Echinorhinidae |
| Gènere | Echinorhinus |
| Espècie | Echinorhinus brucus Bonnaterre, 1788 |
| Distribució | |
 | |
El peix clavellat (Echinorhinus brucus) és una espècie de tauró que apareix molt rarament a les llotges de peix dels Països Catalans.
Descripció[modifica]
- Cos recobert de denticles dèrmics poderosos, semblants a una tatxa, de 10 mm d'alçada, irregularment escampats. Aquests poden unir-se i formar grups, de dos a deu denticles, creant plaques d'un diàmetre màxim de 25 mm.
- El color de l'individu és gris fosc o negre violat.
- Amb cinc parells de fenedures branquials.
- Sense aleta anal.
- Pot arribar a tenir 310 cm de longitud total i fer més de 170 kg de pes.
- La femella assoleix la maduresa sexual entre els 213 i 231 cm i el mascle entre els 150 i 174 cm.
Hàbitat[modifica]
Té uns moviments lents, pot aparèixer en aigües somes properes a la costa a una profunditat de 19 m, però sovinteja més en fondàries de 900 m. És una espècie bastant rara.
Alimentació[modifica]
Menja petits taurons (com els agullats), peixos ossis i també crancs.
Reproducció[modifica]
És ovovivípar aplacentari. Neixen de 15 a 24 cries per ventrada, que fan entre 29 i 90 cm de longitud.
Aprofitament[modifica]
En l'actualitat no té cap tipus d'interès econòmic. Anys enrere se li extreia l'oli del fetge, que era emprat, en altres latituds, amb propòsits curatius.
Bibliografia[modifica]
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 71.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peix clavellat |