Edgarita
 Edgarita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | FeNb₃S₆ |
| Localitat tipus | Mont Kaskasnyunchorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.07 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,771 Å; c = 12,19 Å; |
| Grup puntual | 6 2 2 - trapezohedral |
| Grup espacial | p6₃ 2 2 |
| Color | gris fosc |
| Exfoliació | perfecta - basal |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 4,99 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | fort |
| Impureses comunes | V, Mn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1995-017 |
| Any d'aprovació | 1995 |
| Símbol | Edg |
| Referències | [1] |
L'edgarita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom per Alan D. Edgar (1935-1998), professor de petrologia de la Universitat d'Ontario Occidental, al Canadà, en reconeixement a les seves contribucions en l'estudi de les roques alcalines i els seus equivalents sintètics.
Característiques[modifica]
L'edgarita és un sulfur de fórmula química FeNb₃S₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1995. ristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'edgarita pertany a «02.DB: Sulfurs metàl·lics, M:S = 2:3» juntament amb els següents minerals: antimonselita, bismutinita, guanajuatita, metastibnita, pääkkönenita, estibina, ottemannita, suredaïta, bowieïta, kashinita, montbrayita, tarkianita i cameronita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al mont Kaskasnyunchorr, que es troba al massís de Khibini, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edgarita |