Eduard Amigó de Lara
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1833  Barcelona |
| Mort | 1902 (68/69 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, compositor, pianista |
Eduard Amigó de Lara (Barcelona, 1833 - Buenos Aires, 1902) fou un pianista i compositor català. Cèlebre concertista d'harmònium, premiat al Conservatori de París l'any 1865.[1]
Va fer els primers estudis en la capital catalana, continuant-los al Conservatori de París; on va obtenir la medalla d'or i va recórrer les principals ciutats d'Europa i Amèrica donant concerts d'harmònium, instrument que dominava admirablement. Tant la Isabel II com l'infant Sebastià, l'atorgaren la seva protecció; fou professor del Conservatori de Madrid. En esclatar la Revolució de 1868, acompanyant la reina a París, no retornant a Espanya fins a la Restauració. Emprengué llavors un viatge a Amèrica per donar una sèrie de concerts i l'any 1888 s'establí a Argentina, on va excercir diversos càrrecs artístics. Va morir a Buenos Aires l'any 1902.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Cortès i Mir, Francesc. «IX». A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 41. ISBN 84-297-5283-8 [Consulta: 14 novembre 2015].
- ↑ «Amigó de Lara, Eduardo [Eduard]». Enciclopèdia Espasa, Vol. 5, pàg. 184.