El Rossinyol (revista)
  | |
| Tipus | publicació periòdica |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català i castellà |
| Data d'inici | 1r gener 1908 |
| Data de finalització | 7 novembre 1909 |
| Lloc de publicació | Reus |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Ideologia | modernisme català |
El Rossinyol: art literatura i humorisme va ser una publicació reusenca que sortí el 1908 i el 1909.
Història[modifica]
La Redacció del periòdic diu en l'article de presentació del seu primer número que vol portar a terme una obra de cultura "encar que modesta, pel poc que valem, serà tant gran com qualsevol altre". Es defineix apolític: "El nostre periódic no será polític" però mostra una forta tendència progressista: "Despreciem tota idea que no sigui avençament de la societat, vers a la consecució de la llibertat i redempció humanes". Finalitza amb una petita referència a l'humorisme i a la literatura, i que l'humorisme contribueix a fer que el periòdic "pugui esser mes ben fruït per tothom, puig creiem que l'humor i la literatura pertanyen a una mateixa familia". Marc Ferran, l'estudiós de la premsa satírica reusenca, diu que el seu humorisme apareix amb comptagotes i és de poca qualitat.[1]
El Rossinyol va tenir dues etapes. La primera s'acaba amb el número 13 (14-VII-1908) amb un article on es lamenten d'haver estat incompresos, pel poc èxit que havia obtingut la revista: "Lo Rossinyol amb el present nombre s'acomiada dels llegidors, dels amics [...] El Rossinyol desapareix modestament, l'hi ha faltat ambient, li ha faltat públic i no ha volgut refilar...".[2] La segona etapa s'engegà el 14 d'abril de l'any següent, amb el mateix to poc interessant, i tancarà definitivament amb el número 20 el 7 de novembre de 1909. Aquesta segona època, impresa i impulsada per Cosme Vidal, va ser un intent de recuperar els membres dispersos del Grup modernista de Reus que formaven la "Colla de ca l'Aladern".[1]
El director va ser el periodista Francesc Magrinyà Solé. S'hi van publicar textos de Ramon Salvat, Cristobal Litrán, Francesc Recasens i Mercadé, Tomàs Martí, Josep Martorell Òdena, P. Redon, Josep Gispert Maimó, S. Castellví, Àngel Pallejà, Josep Alsina Jaumà i altres.[3]
Aspectes tècnics[modifica]
Tenia la capçalera mixta amb el títol de la publicació gravat i quatre pàgines mida foli. Era quinzenal i sortia el primer i tercer diumenge de cada mes. Els continguts eren bilingües, amb preeminència del català. S'imprimí a la impremta de Carreras i Vila, i una última època a la de ca l'Aladern, on aquest encara intentava divulgar els principis modernistes.
Localització[modifica]
- Una col·lecció a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.[4]
- Una col·lecció a la Biblioteca del Centre de Lectura i a la Biblioteca de Catalunya.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ferran, Marc. Humor i sàtira a Reus: la premsa satírica: 1868-1936. Reus: Centre de Lectura, 1992, p. 58-59. ISBN 8487873049.
- ↑ El Rossinyol, 13, 4-VII-1908, pàg. 1.
- ↑ Givanel i Mas, Joan. Bibliografia catalana: premsa. Barcelona: Institució Patxot, 1931, p. Vol. II, pàg. 337.
- ↑ «El Rossinyol». [Consulta: 26-V-2014].
- ↑ «El Rossinyol». [Consulta: 26-V-2014].