El Torín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exterior d'El Torín

El Torín fou la primera plaça de braus construïda a Barcelona, inaugurada el juliol de 1834 al barri de la Barceloneta, on actualment hi ha la seu central de Gas Natural. El Torín va ser tancada l'any 1923 i enderrocada el 8 d'abril de 1946.[1]

Era obra de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech a partir d'un encàrrec de la Casa de la Caritat, la qual gaudia d'autorització per a celebrar curses de toros amb la condició de destinar part de les recaptacions a fins benèfics, segons una Reial Cèl·lula de Ferran VII de 1827.[1] Es va construir en poc més de dos mesos[1] als terrenys on havia estat l'escorxador de la ciutat.[2]

L'any 1835, just un any després de la seva inauguració, es varen produir uns greus incidents deguts a una corrida nefasta que no agradà als espectadors. Molts sortiren al carrer i es dirigiren a La Rambla. El grup de gent va créixer, nodrit de descontents de tota mena, i la manifestació va adquirir un caràcter anticlerical. Es varen cremar convents i aquella nit moriren 10 frares.[3] Hom ha considerat aquest fet com l'espurna que va provocar la Crema de convents a Barcelona de 1835.[4] Per a un fet d'aquesta gravetat es van argumentar excuses com la d'uns toros massa mansos: (Van sortir sis toros/que van ser dolents/Això fou la causa/ de la crema de convents). En realitat, la principal causa era l'alineació històrica de l'Església amb els sectors més reaccionaris de la societat que varen cristal·litzar en les bullangues i en la desamortització.[5]

El resultat d'aquests incidents va ser el tancament de la plaça fins a finals de 1841,[6][2] i que poc després es fes famosa una cançó popular que resumeix els fets:

Versió en català[3] Versió en castellà

El dia de Sant Jaume
de l'any trenta-cinc
hi va haver gran broma
dintre del torín;
van sortir set toros
tots van ser dolents
això va ser la causa
de cremar els convents

El día de San Jaime
del año treinta y cinco
hubo una gran bronca
dentro del torín;
salieron siete toros
todos fueron malos
eso fue la causa
de quemar los conventos

El Torín ser l'escenari per la sèrie de pintures sobre temes taurins que va pintar Ramon Casas (1866-1932).[7] En aquesta plaça es va iniciar, ja en el segle XIX, la tradició d'acompanyar les ovacions del públic amb música.[8]

La darrera cursa va ser el 1923,[2] i el 1954 els terrenys van passar a Catalana de Gas, que els va reconvertir en un camp de futbol per als treballadors.[9]

Referències [modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 EL TORÍN DE LA BARCELONETA (1834-1946)
  2. 2,0 2,1 2,2 Mariages Gonzalez, Cristina.Estudi de Sant Miquel del Port. Universitat Politècnica de Catalunya. 2007
  3. 3,0 3,1 Alicia Sánchez y María Pomés - Historia de Barcelona - 2001 - Pags. 168 a 169 ISBN 84-95300-21-4
  4. González, Antoni. El Mèdol. Bous, toros i braus: una tauromàquia catalana, 1996. ISBN 8488882688. 
  5. «Temps d'incertesa:Temps d'incertesa». www.vilaweb.cat, 29-07-2009. [Consulta: 28 setembre 2009].
  6. 100 anys de la Setmana Tràgica
  7. Coll, Isabel. Catàleg de l'exposició al MNAC. Ramon Casas:El pintor del Modernisme., 2001. 
  8. Tauromàquia catalana, dins del programa de TV3 El Meu Avi dedicat a Mario Cabré.
  9. Barceloneta, quart de mil·lenni.

Coord.: 41° 23′ 1.35″ N, 2° 11′ 24.05″ E / 41.3837083,2.1900139


Enllaços externs [modifica]