Embreyita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEmbreyita

Cristalls d'embreyita, de color taronja, situats en una cavitat de color negre
Fórmula químicaPb₅(CrO₄)₂(PO₄)₂·H₂O
EpònimPeter G. Embrey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit d'or de Berezovskoe, Berezovskii, Iekaterinburg, óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.FC.20
Nickel-Strunz 9a ed.7.FC.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/F.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana43.3.2.1
Heys22.5.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,75Å; b = 5,63Å; c = 7,13Å; β = 103,08°
Colortaronja
Duresa3,5
Color de la ratllagroc
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 2,200 nβ = 2,360 nγ = 2,360
Birefringènciaδ = 0,160
Dispersió òpticarelativament forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1971-048
Any d'aprovació1971
SímbolEmb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'embreyita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Peter Godwin Embrey (1929-2010), del Museu Britànic.

Característiques[modifica]

L'embreyita és un cromat de fórmula química Pb₅(CrO₄)₂(PO₄)₂·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1971. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars diminuts, pseudoromboedrals, amb aparent {1011} i {0001}, en crostes botrioides en drusa.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. Es pot confondre amb la descloizita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'embreyita pertany a «07.FC - Cromats amb PO₄, AsO₄, SiO₄» juntament amb els següents minerals: vauquelinita, fornacita, molibdofornacita, hemihedrita, iranita i cassedanneïta.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1971 al dipòsit d'or de Berezovskoe, a Berezovskii, Iekaterinburg (óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia). També ha estat descrita a les mines Argent (Mpumalanga, Sud-àfrica), a Callenberg (Saxònia, Alemanya) i a Nontron (Aquitània, França). Sol trobar-se associada a altres minerals com: crocoïta, fenicocroïta, vauquelinita, cassedanneïta, cerussita, fornacita, piromorfita i mimetita.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Embreyita
  1. «Embreyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 «Embreyite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 juliol 2016].