Emili Huguet i Figueras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmili Huguet
Biografia
NaixementEmili Huguet i Figueras
1 de febrer de 1921
Ivars d'Urgell, Catalunya
Mort7 de setembre de 2003(2003-09-07) (als 82 anys)
Caracas, Veneçuela
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipExtrem dret
Clubs juvenils
- CE Ivars d'Urgell[1]
Clubs professionals
Anys Equip
1939 UE Tàrrega
1939-1940 Girona FC
1940-1942 Reial Múrcia 15 (5)
1942-1943 RCD Espanyol 13 (2)
1943-1944 Gimnàstic de Tarragona
1945-1946 Reial Múrcia 6 (0)
1945-1947 FC Barcelona Amateur
1946 UE Tàrrega
1946-1949 Girona FC 18 (6)
1949 CD La Bisbal
1949-1950 Palamós CF
1950 Reial Saragossa 8 (4)
1950-1951 UD Melilla 25 (9)
1951-1952 UD Cassà
1952 Deportivo Español de Caracas
1952-1953 Loyola SC
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1942 Catalunya Catalunya[2] 1 (0)
Equips entrenats
- Catalonia de Caracas
– Deportivo Portugués
Trajectòria
  Equip
– Real Murcia Modifica el valor a Wikidata

Emili Huguet i Figueras (Ivars d'Urgell, 2 de gener de 1921 - Caracas, 7 de setembre de 2003) fou un futbolista català de la dècada de 1940.

Extrem esquerre, començà a destacar a la UE Tàrrega, per passar acabada la Guerra al Girona FC i el 1940 al Reial Múrcia de primera divisió.[1] Fou l'autor del primer gol murcià a Primera, el 13 d'octubre de 1940 en un Espanyol, 2 - Múrcia, 1.[1] L'equip descendí a Segona i la temporada següent disputà la promoció d'ascens/descens a Primera davant el FC Barcelona.[1] Un gol seu descendí el Barça a Segona durant quatre minuts, però finalment, els blaugrana aconseguiren mantenir la categoria.[1] El 1942, amb 21 anys, fitxà pel RCD Espanyol, club on disputà 13 partits de lliga, 5 de copa i marcà 3 gols.[1][3]

A continuació jugà al Gimnàstic de Tarragona i el 1945 retornà al Múrcia, que tornava a jugar a primera divisió.[1] Jugà amb el FC Barcelona Amateur dos partits (1945 i 1947)[4] i el Girona FC tres temporades assolint l'ascens a Segona la temporada 1947-48, amb una davantera històrica formada per Franch, Grabuleda, Medina, Camps i Huguet.[1] Després de jugar a La Bisbal i Palamós fou fitxat pel Reial Saragossa el febrer de 1950, per jugar a Segona.[1] La temporada següent jugà a la UD Melilla, també a Segona, on el 26 de gener de 1951 va patir un accident d'automòbil a Loja (Granada), on van morir dos jugadors i el massatgista del club, salvant la vida Huguet.[1][4]

Amb 30 anys retornà a terres gironines a la UD Cassà, fins que el 1952 marxà a jugar a Veneçuela.[1][5] A Veneçuela jugà al Deportivo Español de Caracas i al Loyola SC.[1] Continuà al país americà com a entrenador, entrenant el Catalonia de Caracas, o el Deportivo Portugués, on fou campió l'any 1962.[1][4]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Emilio Huguet, el mite del futbol ivarsenc». joanrgiribet.blogspot.com.es, 05-03-2012. [Consulta: 7 maig 2016].
  2. ↑ «En la Cruz Alta». Mundo Deportivo, 07-09-1942 [Consulta: 2 gener 2014].
  3. ↑ «Fitxa d'Huguet». Periquito.cat. [Consulta: 7 maig 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  5. ↑ «Tres jugadores catalanes y un entrenador». Mundo Deportivo, 23-04-1952. [Consulta: 7 maig 2016].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emili_Huguet_i_Figueras&oldid=31476910»