Enduro 1

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Enduro 1
AcrònimE1
CategoriaEnduro
ÀmbitInternacional
EntitatFIM
Precedents125 cc 2T / 250 cc 4T (1998-2003)
1a Temporada2004
Campió (2023)CAT Josep Garcia
Web oficialwww.endurogp.com
Darrera revisió: 27/02/2024

Enduro 1, abreujat E1, és una de les tres principals categories (o classes) en què es disputa el Campionat del Món d'enduro. Juntament amb les altres dues principals (E2 i E3), fou introduïda el 2004 i venia a substituir la històrica categoria dels 125 cc 2T i la dels 250 cc 4T.[1] Des del 2016, el millor absolut de la temporada considerant els resultats conjunts de les tres categories (E1, E2 i E3) és proclamat campió del món d'EnduroGP.[2]

Reglament[modifica]

Jari Mattila a la categoria E1 durant el mundial del 2008

La categoria ha anat variant lleugerament les seves especificacions tècniques al llarg dels anys i els límits dels motors s'han adaptat a l'evolució tècnica dels de quatre temps (4T), de manera que si inicialment els de dos temps (2T) tenien un límit de cilindrada inferior per a compensar la manca de potència, actualment aquest límit és idèntic a tots dos tipus de motor,[3] ja que ambdós ofereixen ara el mateix rendiment. Pel que fa al color de les plaques porta-números de la motocicleta, han de ser negres amb números blancs.

L'evolució de les reglamentacions ha estat la següent:

Període Motor Cilindrada
De A
2004-2016 2T 100 cc 125 cc
4T 175 cc 250 cc
2017 No disputada
2018-Actualitat 2T Fins a 250 cc
4T

Llista de campions del món[modifica]

A 6 de desembre de 2023
  Campions absoluts (EnduroGP)
Any Campió Motocicleta
2004 Austràlia Stefan Merriman Yamaha
2005 Catalunya Ivan Cervantes KTM
2006 Catalunya Ivan Cervantes KTM
2007 Finlàndia Juha Salminen KTM
2008 Finlàndia Mika Ahola Honda
2009 Finlàndia Mika Ahola Honda
2010 França Antoine Méo Husqvarna
2011 Finlàndia Juha Salminen Husqvarna
2012 França Antoine Méo KTM
2013 França Antoine Méo KTM
2014 França Christophe Nambotin KTM
2015 FIN Eero Remes TM
2016 FIN Eero Remes TM
2017 Categoria no disputada
2018 GBR Bradley Freeman Beta
2019 GBR Bradley Freeman Beta
2020 ITA Andrea Verona TM
2021 ITA Andrea Verona Gas Gas
2022 ITA Andrea Verona Gas Gas
2023 CAT Josep Garcia KTM

Estadístiques[modifica]

Campions múltiples[modifica]

Pilot Títols
FRA Antoine Méo 3
ITA Andrea Verona
CAT Ivan Cervantes 2
FIN Mika Ahola
FIN Juha Salminen
FIN Eero Remes
GBR Bradley Freeman

Títols per nacionalitat[modifica]

País Total
Finlàndia Finlàndia 6
França França 4
Catalunya Catalunya 3
Itàlia Itàlia
Regne Unit Regne Unit 2
Austràlia Austràlia 1
Total 19

Títols per marca[modifica]

Marca[m 1] Títols
AUT KTM 7
ITA TM 3
ITA Beta 2
SWE Husqvarna
JAP Honda
CAT Gas Gas
JAP Yamaha 1
Total 19
  1. ↑ S'ha comptabilitzat la marca de la motocicleta amb què el campió del món guanyà el títol aquell any.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Regulations for the E1, E2, E3 and EJ FIM Enduro World Championships» (PDF) (en anglès). fim-live.com. FIM, 18-02-2016. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. ↑ «2022 FIM Enduro World Championship Regulations» (PDF) (en anglès). fim-moto.com. FIM, 20-12-2021. [Consulta: 2 gener 2022].
  3. ↑ Torrecillas, Jorge. «Cambios repentinos en las categorías del Mundial de Enduro 2018» (en castellà). moto1pro.com, 06-03-2018. [Consulta: 7 gener 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enduro 1
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enduro_1&oldid=33164146»