Enrique Angurell Martí
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1897  Barcelona |
| Mort | 23 abril 1968 (70 anys) |
| Dades personals | |
| Religió | Protestant |
Enrique Angurell Martí (29 de juny de 1897 - 23 d'abril de 1968),[1] a Barcelona, en el si d'una família cristiana; va ser batejat el dia 8 de juny de 1913, a l'Església del carrer Sant Gabriel, ara al carrer Terol, 22, de la qual sería posteriorment ancià.
De jove va assistir a l'Escola Evangèlica Diària, del carrer Sant Gabriel, sent el seu mestre Enrique Agraz. Al 1930 va col·laborar en els inicis de les esglésies evangèliques de Calella i Pineda.
De caràcter tímid, però tremendament audaç, li va portar al costat d'altres joves a la tasca de distribuir literatura, cartells i va participar en grans esdeveniments com les conferències que van tenir gran rellevància en el Teatre Pompeia. Els seus estudis no van poder passar de la classe primària, per necessitats econòmiques i perquè el normal en aquells temps era que els fills de classes obreres no accedissin a estudis superiors.
Va ser director de la revista "Verdades",[2] dedicada especialment als nens evangèlics, publicada de 1932 a 1936, en què va cessar la seva aparició amb motiu de la Guerra Civil. Quan va començar la guerra i van ser tancades les Esglésies Evangèliques, va continuar la seva feina evangelística, a principis de 1937 va obrir casa seva, on es van celebrar cultes tots els diumenges de gairebé 100 persones. Així mateix, al final de la guerra, es van reprendre els cultes en el seu domicili de carrer Sant Gil, tenint us de la tarda un caràcter marcadament juvenil, congregant-se joves de totes les denominacions, fins i tot de poblacions del voltant.
També va ser cofundador i president de la revista Perseverança,[3] que quan va passar a ser la primera revista interdenominacional es va dir CONSTÀNCIA, presidència que després va ocupar el seu fill Enrique.
Va col·laborar en la formació de l'Església a Vilanova i la Geltrú l'any 1946, en la fundació de la qual tant va col·laborar el seu fill gran, Enrique, fins a l'any 1952, i en la qual va continuar col·laborant amb Antonio Martínez. Va col·laborar també amb l'Església a Igualada, obra iniciada per un grup de joves de l'Església en carrer Terol.
Va ser un gran defensor de les activitats juvenils i de la responsabilitat d'aquests, va ser un inconformista, un home que va lluitar contra els tradicionalismes.
Referències[modifica]
- ↑ Madrid, Archivo Histórico Evangélico De. «Archivo Histórico de las AA. HH., Madrid: Enrique Angurell Martí (1.897-1.968): In memoriam», 03-09-2013. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «NUEVO NÚMERO DE VERDADES. REVISTA PARA NIÑOS» (en castellà). [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Església i Franquisme.
Bibliografia[modifica]
- Edificación Cristiana. Maig-Juny 1968